Apretón de manos para detectar riesgo de ictus o infarto

La fuerza con la que apretamos las manos puede indicar el riesgo de muerte prematura por enfermedad cardiovascular.

De acuerdo con una investigación llevada a cabo por la Universidad de MacMaster en Canadá "podría ser una prueba fácil y barata de evaluar el riego de cada individuo de enfermedad cardiovascular". Estos investigadores comprobaron que por cada disminución de 5 kg en la fuerza con la que apretamos las manos habría un aumento del riego de muerte prematura en un 16%. Lo que sugiere que la fuerza muscular puede predecir el riesgo de muerte en las personas que desarrollan una enfermedad.Según los investigadores, estas asociaciones se mantenían incluso después de factores como : la edad, sexo, nivel de estudios, consumo de tabaco y alcohol entre otros.

Para diferentes investigadores de la Universidad de Southampton (UK) y la Universidad de Newcastle (UK) la fuerza que realizamos con las manos se podría convertir en un nuevo biomarcador de envejecimiento según estos :" No es algo nuevo, pero los hallazgos de este nuevo estudio refuerzan la idea. La pérdida de fuerza de agarre podría ser un buen marcador de los procesos de envejecimiento subyacentes".

Para más información: Aquí

L'evolució de la mà humana

   David Carrier, professor del departament de biologia de Case Western Reserve University, Michael Morgan, fa uns mesos van escriure un article en The Journal of Experimental Biology en què parlaven sobre com ha evolucionat la mà humana.
   Sempre s'ha dit que els nostres parents més pròxims són el ximpanzés; comparant la mà d'un d'ells amb la nostra observem semblances i diferències:

    Com es pot observar, els ximpanzés tenen el dits més allargats i menys superfície en el palmell, al contrari que una mà humana, que té els dits més curts, però més superfície al palmell. Una altra diferència notòria és al dit gros: el d'un ximpanzé és més curt i està menys separat del conjunt de la mà, el que els impedeix tancar el puny com nosaltres, ja que el nostre és més llarg i separat del palmell.
   En l'article diuen que igual que els peus han evolucionat per a passar d'agafar-se als arbres a caminar i còrrer perfectament, les mans ha evolucionat per a la lluita. Per a comprovar açò van fer tres anàlisis de 12 experiments en els que van participar 10 practicants de boxa i arts marcials. 
    En el primer anàlisi van comparar la força de colpeig d'una mà obert a la d'una mà tancada. El resultat d'aquest els va resultar sorprenent: la força de colpeig és la mateixa. El ràtio màxim -relacionat amb els danys musculars o cerebrals causats a l'objectiu- no canvia. 
    En els següents experiments van descobrir que la posició en la que es troben els ossos és important ja que aquesta forma de la mà protegeix els ossos i impedeix la trencament o les repercussions en la nina. A més, en reduir la superfície de colpeig, també s'aconsegueix una major facilitat a l'hora de trencar allò que es colpege, ja siga la pell o els ossos del contricant, etc. D'aquests n'extrauen la conclusió de que la mà humana ha evolucionat de forma que puguem agafar coses petites amb el dit gros i l'índex o el cor amb precisió i alhora per a poder colpejar amb el puny tancat.

            

Puny tancat

Posició per  agafar coses petites

Font: http://bitshido.blogspot.com.es/2012/12/las-manos-deben-su-forma-la-lucha.html