Una quinzena de persones van participar dissabte a la Bicicletada i Primera Arrencada d´ungla de gat (Carpobrotus edulis), una planta exòtica invasora molt extesa pel PEIN de Castell-Cap Roig. L´activitat va ser organitzada per les entitats ecologistes Arítjol i Salvem el Crit, que critiquen «la manca de regulació» i la «poca preocupació de l´administració» en aquest àmbit. Tot això, alerten que fa que les espècies exòtiques siguin una qüestió cada cop més preocupant al litoral gironí, tal com passa des de fa temps a les illes Balears. Els treballs d´arrencada es van dur a terme sota la supervisió del botànic expert en espècies invasores Pep Mainés, però, donada la magnitud del problema, només es van poder retirar les plantes d´una àrea molt petita. Així doncs, els participants en l´acte van seleccionar els punts on més afecta les espècies autòctones, com el cap de Planes o la cala del Crit. Allà van poder comprovar que espècies catalanes com el fonoll marí o l´ensopeguera (Limonium), que es troba en greu regressió, es troben pràcticament amagades sota l´ungla de gat. Les plantes arrencades es van triturar i aviat se les emportaran amb barca per fer-les desaparèixer definitivament. L´ungla de gat, procedent de l´Àfrica, és una planta invasora que danya seriosament l´ecosistema gironí. Segons han indicat els membres de les entitats ecologistes, passejant pel camí de ronda es poden veure grans extensions d´espècies vegetals exòtiques procedents dels jardins de les cases del voltant.
Enlace
Sandra
dimecres, 5 de març del 2008
diumenge, 27 de gener del 2008
PERILL AMB L'UNGLA DE GAT

La segona causa de pèrdua de biodiversitat és la introducció d’espècies exòtiques en ambients que les hi són aliens. La planta anomenada popularment entre d’altres dits de bruixa, ungla de gat, ensems, patata frita, però científicament anomenada Carpobrotus edulis, n’és un clar exemple. Llegeix més:
El GEPEC-EdC hAN realitzat sols o ben acompanyats múltiples campanyes tant a Roda de Berà, com sobretot a Creixell i Torredembarra, amb el resultat de moltes tones arrencades manualment arreu d’aquest tram de costa al llarg dels darrers vint anys. No en va es tracta d’una planta que malgrat que molt bella i molt fácil de mantenir, molt agressiva envers les plantes genuïnes del litoral. Calia fer un pas endavant i s’ha establert un treball sistemàtic per a localitzar-la, a fi i efecte de facilitar-ne el seu extermini. Sobre el terrreny s’hi prenen fotografies i diverses dades útils, així com dades georeferenciades que mitjançant programari de Sistema d’Informació Geogràfic (SIG) permet localitzar-les directament sobre fotografies aèries i plànols amb facilitat. Aquesta part del treball a Torredembarra ha estat realitzat per en Miquel Foz i na Raquel Martínez. L’estudi, dirigit per na Maria Femenias i en Ramon Ferré, compta amb la participació també de na Mireia Núñez, que està confeccionant les fitxes identificatives de cada punt de dispersió, fet que facilitarà la seva extracció i posteriors seguiments. Concretament a la zona de domini públic de la Zona Marítimo-Terrestre de Torredembarra s’han localitzat 45 punts de dispersió que evidencien la necessitat de prohibir la seva plantació en tot el terme municipal.
El GEPEC-EdC hAN realitzat sols o ben acompanyats múltiples campanyes tant a Roda de Berà, com sobretot a Creixell i Torredembarra, amb el resultat de moltes tones arrencades manualment arreu d’aquest tram de costa al llarg dels darrers vint anys. No en va es tracta d’una planta que malgrat que molt bella i molt fácil de mantenir, molt agressiva envers les plantes genuïnes del litoral. Calia fer un pas endavant i s’ha establert un treball sistemàtic per a localitzar-la, a fi i efecte de facilitar-ne el seu extermini. Sobre el terrreny s’hi prenen fotografies i diverses dades útils, així com dades georeferenciades que mitjançant programari de Sistema d’Informació Geogràfic (SIG) permet localitzar-les directament sobre fotografies aèries i plànols amb facilitat. Aquesta part del treball a Torredembarra ha estat realitzat per en Miquel Foz i na Raquel Martínez. L’estudi, dirigit per na Maria Femenias i en Ramon Ferré, compta amb la participació també de na Mireia Núñez, que està confeccionant les fitxes identificatives de cada punt de dispersió, fet que facilitarà la seva extracció i posteriors seguiments. Concretament a la zona de domini públic de la Zona Marítimo-Terrestre de Torredembarra s’han localitzat 45 punts de dispersió que evidencien la necessitat de prohibir la seva plantació en tot el terme municipal.
dissabte, 26 de gener del 2008
UNGLA DE GAT

En aquest primer comentari vaig a fer una descripció de l'unlga de gat
L’ungla de gat (Ononis natrix) és una planta de fins a 70 cm d’alçada, de forma variable, que s’esten per terra o s’erigís. Tota la planta està coberta de xicotets filaments per tot arreu, que li donen un tacte viscòs.
Les fulles són de color verd fosc, tri-lobulades, rarament amb un o dos lóbuls. Les flors, solitàries, però formant influorescències en forma de fulla. La corol.la és groga, d’uns 6-20mm d’amplària, freqüentment amb venes rotges. Els fruits són peluts, de 1 a 2.5 cm de llarg.
L’ungla de gat és distribueix per diversos hàbitats de la mediterrània europea, especialment en la franja dunar i en colines seques.
L’ungla de gat és distribueix per diversos hàbitats de la mediterrània europea, especialment en la franja dunar i en colines seques.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)