EL INTERSTICIO, UN NOU ÒRGAN?

Un equip de patòlegs de la universitat de Medicina de Nova York ha descobert un conjunt de cavitats amb líquid que estan davall de la pell i de diferents òrgans amb el nom de «intersticio». L’han qualificat com l’òrgan més gran del cos humà que es invisible al microscopi. Per l’estudi es va utilitzar una «endomicroscopía confocal làser», basada en sondes, que ofereix una vista microscòpica dels teixits vius.

Els investigadors van arribar a la conclusió que aquestes capes intersticials del nostre organisme, que abans es creien formades per un teixit connectiu dens i sòlid, estan en realitat interconnectades entre si, a través de compartiments plens de líquid.

La funció d’aquestes cavitats  podrien ser d’amortidors sobre els teixits musculars, vísceres i els vasos sanguinis per a que hi haja menys esquinçament quan estan en moviment. Segons la revista «Scientific Reports», l’intersticio està format per dos proteïnes que li confereixen resistència i elasticitat, amb el nom de co.lagen i elastina. A més, ajuda a mantindre els glòbuls blancs del sistema immune i a generar la resposta inflamatòria.

Però, el més important, és que gràcies a aquest descobriment es podria explicar per què el càncer que envaeix aquesta part del cos tendeix a propagar-se més, en ser una capa formada per una carretera de fluid en moviment.

Aquesta notícia l'he relacionat amb la part de metabolisme i autoperpetuació del llibre de 2n de Batxillerat, però més concretament amb les mutacions i manipulacions genètiques. Aquest article ha sigut publicat el 3 d'Abril de 2018 pel periòdic el País. Per trobar la notícia original clique ací i també m'he ajudat amb aquesta página.

ELS GLOBULS BLANCS, ELS NOUS MARCADORS QUE PROVOQUEN ELS DANYS CEREBROVASCULARS

Especialistes del Centre Nacional d'Investigadors Cardiovasculars (CINC) han fet un estudi descobrint una nova funció d'un subtipus de glòbul blanc, els neutròfils. Un estudi publicat a Science descobreix que els neutròfils escanegen activament el torrent sanguini dins dels vasos a la recerca de plaquetes activades.

Els glòbuls blancs o leucòcits consisteixen en un conjunt de cèl·lules sanguínies les quals participen en la defensa de l'organisme. Però, concretament, els neutròfils són el tipus de glòbuls blancs més comuns i els principals agents en la defensa contra virus i bacteris.

Actualment, és molt difícil saber les probabilitats de tenir accidents cardiovasculars, com un ictus o un infart de miocardi però gràcies a diverses proves fetes en diferents universitats han pogut descobrir uns marcadors que utilitzen un mecanisme que provoca els accidents cardiovasculars. Aquests marcadors que cooperen entre ells són, els neutròfils i les plaquetes.

Els investigadors han fet diferents observacions amb tècniques avançades i s'han portat alguna sorpresa. Primerament, van veure que els neutròfils s'aferren als vasos inflamats on hi ha una mena de protuberància que conté una proteïna molt adhesiva. Segon, han observat que algunes plaquetes que estaven en la sang s'uneixen a aquesta proteïna. També, més tard, van examinar que la proteïna unida a la protuberància enviava senyals als neutròfils, iniciant una resposta que és la causant del dany vascular.

Totes aquestes investigacions les han fet amb ratolins i gràcies a això van poder concloure totes aquestes proves.

Aquesta notícia l'he relacionat amb la part de microbiologia i autoconservació de 2n de Batxillerat però més concretament en la part de inmunologia. Aquest article ha sigut publicat el 4 de desembre de 2014 per la revista SINC. Per trobar la noticia original cliqueu ací.

LA HISTONA BIGH1, UNA PROTEÏNA QUE AJUDA A LA FERTILITAT MASCULINA

Científics de Catalunya que treballen a l'institut d'Investigació biomèdica, han descobert la proteïna histona BIG H1, la qual pot actuar en la formació de cèl·lules sexuals masculines a partir de cèl·lules mare.

Les cèl·lules sexuals masculines conegudes com espermatozoides, es formen en les glàndules sexuals i s'uneixen en el procés de fecundació amb les gàmetes femenines per dur a terme la reproducció de l'ésser humà. D'altra banda les histones són proteïnes bàsiques que tenen un paper funcional i estructural i també intervenen en la regulació dels gens.

Per això, està proteïna actua com un regulador dels gàmetes masculins inhibint gens, o bé es desnaturalitza per a que els gens puguin fer la seva funció. Segons el seu estat de maduració fa un procés o un altre.

Un professor de l'Institut d’investigació del CSIC i cap del laboratori del IRB Barcelona pensa que el BigH1 es un repressor específic dels gens que no són propis de la línia germinal que dona lloc a cèl·lules sexuals. Però encara han d’investigar la seua activació i desactivació.

Mes tard, l'investigador Albert Carbonell, comenta que la histona BigH1 té dues variants: una per als mascles i una altra per a les femelles, aquesta última té més semblança amb la histona que estem parlant.

Finalment, gràcies a les similituds de la histona amb ambdos línies germinals, aquest treball permet explicar algunes característiques de la fertilitat en humans.

Aquest article l’he relacionat amb la part dels àcids nucleics i el metabolisme i autoperpetuació del llibre de 2n de Batxillerat però més concretament amb la cromatina, els gens i l’herència lligada al sexe. Aquesta notícia ha sigut publicada el 14 de Decembre de 2017 per la revista SINC. Per trobar la notícia original cliqueu ací.