Tots els rius presenten el que s'anomena com a estuari, que és la zona de desembocadura dels rius sempre hi ha una zona de barreja entre l'aigua dolça i l'aigua marina. En el cas dels mars tancats amb marees molt dèbils com el Mediterrani, la desembocadura es caracteritza per formar un delta, que presenta aspectes oposats als estuaris típics. Però el tram final del riu també presenta en ocasions una entrada d'aigua marina encara que, a diferència dels estuaris típics, aquesta a penes es barreja amb l'aigua dolça del riu. Així, s'estableix una forta estratificació amb una capa d'aigua dolça a la part superior i una capa d'aigua salada a la part inferior, que es coneix com falca salina. Aquest fenòmen el podem veure en el delta del Ebre, que durant els últims anys els seus nivells de salinitat han augmentat com a conseqüència dels següents fènomens:- La disminució del seu cabal, com a conseqüència dels nombrosos pantans que hi ha al llarg del seu regut pel pas per les diverses comunitats i províncies.
- L'aportació d'arena i altres sediments del delta, també al mateix motiu.
Aquets dos factors estan fomentat que el Mediterrani vaja introduint-se en el delta, procés que rep el nom de falca salina i per tant, que l'aigua de l'Ebre es vaja fent cada volta més salada. Aquesta falca comença a penetrar per cabals de l'Ebre a Tortosa inferiors a 400m3/s. Si el cabal és inferior a 300m3/s, la falca penetra fins a l'illa de Gràcia (18 km de la desembocadura), sent el més freqüent. No la supera fins que el cabal no baixa de 100m3.
Per solucionar el problema el nou Pla Hidrològic de l'Ebre, va tractar un apartat en el qual es revull la proposta per millorar la falca. Juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, van presentar una idea per a combatre-la. Conta amb una infraestructura subaquàtica basada en comportes que modulen el pas d'aigua dolça cap al mar. Daquesta forma, quan el riu baixe amb molt cabal les làmines s'obren i permeten que el riu arriba al mar. Quan l'Ebre baixe amb menys fofrça les comportes es tancaran i impediran que la falca salina puge riu amunt.
Amb aquest mecanisme es podria reduir part de la concentració de sal en el delta, durant aquest períodes on el seu cabal és menor. Evitar així altres fenòmens com ara la pèrdua de les espècies autòctones del delta, evitar la introducció d'espècies foranes...
Aquesta notícia publicada en el periòdic el País el 28 de febrer, l'he relacionada amb el temari onze on es pot veure la contaminació de la hidrosfera. Ja que l'augment de la concentració de salinitat de l'aigua, es pot considerar com algun tipus de modificació de les propietats de l'aigua i per tant, com algun tipus de contaminació natural.
Per visitar les pàgines inicials cliqueu ací.
http://www.ebre.net/webantic/ImpacteSeo.htm
http://www.ciccp.es/biblio_digital/Urbanismo_I/congreso/pdf/040301.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada