La Diputación de Castelló y la empresa Renomar han firmado un convenio para evitar que los buitres coman en el vertedero de Vilafranca, y en consecuencia, mueran tras chocar contra los aerogeneradores del parque eólico de Arriello, en el término de Vilafranca.
El convenio, que asciende a más de 170.000 euros y tiene por objeto la colaboración entre Renomar y la Diputación para realizar trabajos en el vertedero para evitar que lleguen los buitres hasta el basurero con el objeto de alimentarse.
Mediante el convenio se mejorará la cobertura de los residuos y se creará una comisión mixta de seguimiento. El convenio prevé la contratación de personal específico. Con el dinero dispuesto por la Diputación se comprará una lona para cubrir los residuos que no estén enterrados y se hará un pre-sellado con tierra.
El objetivo de este acuerdo es evitar que el vertedero de Vilafranca se convierta en el principal punto de alimentación de los buitres de Teruel, els Ports, el Maestrat y l'Alcalatén. El Parque Eólico de Arriello, así como los de Folch I y II son los que más muertes de buitres han registrado desde su puesta en marcha de los aerogeneradores.
Por el momento, para evitar la muerte de buitres Medio Ambienteha paralizado el funcionamiento de los aerogeneradores por el día, mientras que sí funcionan por la noche. Estos aerogeneradores se encuentran en la línea de vuelo de los buitres. Hasta la fecha no ha habido el suficiente consenso para abrir nuevos muladares. El único que funciona es el situado en la Creu del Gelat, en el término municipal de Cinctorres. No obstante, los buitres, hambrientos, se han dirigido históricamente hasta el basurero de Vilafranca.
En mi opinión, esta no es la mejor forma de conseguir menos muertes ya que, la culpa no es de la localización del vertedero, sino de la mala localización de los aerogeneradores. Como ya he hablado en algún pod antenior, a consecuencia de la instalación de los parque eólicos de Els Ports y Alt Maestrat, se han incrementando las muertes de buitres y otras especies. Por ese motivo, el cierre del vertedero no es la solución idónea ya que, de todas formas, los buitres que de toda la vida han viajado para comer en este vertedero, seguirán haciéndolo pero, por desgracia, ahora además de morir por el viaje, morirán de hambre.
Un caçador de Ciutadilla(Llèrida),junt amb la seua esposa, van ser jutjats en l'octubre de 2008 i condemnat a un any de presó per col·locar esquers enverinats en un coto d'aquesta població, aquest verí, anava destinat als animals depredadors.
Els acusats, van reconeixer els fets i la seua culpabilitat en la sentència, per la qual estan sent condemnats dos anys (un de privació de la llibertat i l'altre de dies multa), després dos anys de prohibició per a exercir la caça i la pesca i a més deuran d'indemnitzar a la Generalitat de Catalunya i pagar els danys ocacionat a un particular ja que, el seu gos de caça també va ser enverinat.
El succés va ocorrer fa uns anys, en 2006, quan els acusats, van ser pillats "in fraganti" per un Agent Rural de la Generalitat de Catalunya quan anaven a repartir carn impregnada amb carbofurano(un potent insecticida classificat com molts tòxic). Aquesta substància, és actualment la més utilitzada per elavorar els esquers, en aquest cas, eren troços de conill mesclats amb el producte. El verí el van col·locar per a eliminar els depredadors que estaven en competència directa amb els caçadors, per la qual cosa, es tracta d'una forma incorrecta de gestionar un coto a més de cruel i il·legal.
Aquest cas, com molts altres, va ser denunciat per la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre(BVCF), aquesta és una de les identitats conservacionistes que lluiten contra l'ús il·legal del verí en el medi natural. Aquesta Fundació, pensa que aquestes sentències són possitives per a disuadir l'ús del verí contra la fauna ja que fa veure que els qui l'utilitzen no quedaran impunes.
La fundació per a la Conservació dels Voltors Negres(BVCF) té una llarga llista d'acussats per enverinament de voltors en Balears. Aquest que he dit avans és un exemple més del poc respecte que tenen algunes persones amb la faura. Gràcies a aquesta fundació moltes persones han sigut ja jutjades pels seues delictes i per no tractar adecuadament el que els envolta. A més, aquesta Fundació serveis de motivació per a que els Agents de Medi Ambient, SEPRONA, ONG, la ciudadania, etc; unisquen esforços per a denunciar casos d'enverinament en tota Espanya.
A més a més, es pot realitzar a través del telèfon gratuït SOS VERÍ 900 713 183.
El Grup per a Estudi i la Conservació dels Espais Naturals (GECEN) ha denunciat la mort massiva de voltors comuns en els parcs eòlics del nord de la província de Castelló. Tot i això, la Conselleria actua amb una indiferència absoluta.
Aquesta, pel que es veu, no té en compte els més de 220 exemplars morts des de finals de 2006, i sembla que l'única mesura que se'ls ocorreix és instal·lar uns 357 aerogeneradors més on, avui en dia, hi ha vuit instal·lacions amb 260 aerogeneradors.
La GECEN a reforçat aquests successos amb fotografies d'exemplars morts entre els camp de molins energètics de la província de Castelló. Aquestes mostren són una realitat inadmisible ja que podrien fer que l'extinció d'aquests voltors es portara a cap en els pròxims anys.
Tot i trobar-se d'avant d'aquesta situació d'extermini, ja que aquesta activitat a més d'estar mal ubicada, és nefasta per a l'avifauna, a la Conselleria la única mesura que se li ocorre és la instalació de 357 aerogeneradors més on moren els voltors. Segons GECEN, la Conselleria està al corrent dels fets, per això l'han qualificat de "prevaricació" ja que, saben que estan morint voltors i que van a continuar morint, que s'està produint un delicte, continua instal·lant aerogeneradors.
En opinió de GECEN, la Conselleria ja en els seus inicis, va situar els parques eòlics en una àrea important per als aus després de dictar-se una sentència que impedia realitzar projectes amb efectes negatius per a aquestes àrees. No obstant això, ignorant la sentència judicial i com no, aprovant una rere l'altra les declaracions d'impacte ambiental, la Conselleria va actuar sabent les conseqüències que allò li portaria.
Açò constitueix "una acció clarament delictiva de prevaricació", ja que, a més, no asumeixen cap responsabilitat. L'associació ha recordat que la Fiscalia ha obert un arxiu d'investigació penal després de la denúncia i han exigit que es complisca la llei. No obstant, la instalació dels aerogeneradors segueix en l'aire.
Alguns vegetals contenen substàncies que impideixen l'aprofitament orgànic del iode.
Com a conseqüència, aquest oligoelement no s'utilitza per a la síntesi de l'hormona tiroide i aquesta pot ser la causa del desenvolupament de problemes del tiroedes(bocio greu, cretinisme i altres). També es poden trobar en algunes hortalisses compostos químics naturals qui limiten la bona absorció i el bo aprofitament del ferro i el calci. A tots aquestos compostos se'ls anomenen substàncies antinutritives.
La forma de cuinar els vegetals, és molt important per a eliminar els compostos tòxics que es troben en els aliments. Un exemple seria el de la substància bociógena, que desapareix completament amb la cocció dels vegetals que la contenen. La calor destrueix els enzims responsables de la formació dels compostos tòxics. Per això el consum d'aquestes verdures cuinades no suposa cap risc per a la salud, encara que el consell mèdic-dietètic recomana, per precaució, no consumir-les amb freqüència en cas de hipotiroidisme.
Una de les causes principals del tiroides és la falta de iode en la dieta. Açò, moltes vegades es produeix per la falta d'aquest oligoelement en la terra en la qual es cultiven i en l'aigua que s'utilitza per al rec dels vegetals.
El bocio és molt fàcil d'identificar ja que es caracteritza per un creixement anormal i desmesurat de la glàndula tiroides degut a la falta de iode. Per una altra part, el cretinisme afecta als xiquets que no han rebut pruo iode i es caracteritza per un retràs enorme en el creixement i en el desenvolupament intel·lectual.
Hi ha moltíssims factors que afecten al funcionament de la glàndula tiroides. Són substàncies químiques que es troben en els aliments, o que arriven a ells pel seu tractament.
Per exemple, els bociógens són compostos químics presents en alguns vegetals que bloquegen l'absorció i l'utilització del iode. Poden estar presents en la col, colflor, brècol. També podem trobar els glucosinolats, per degradació enzimàtica(l'enzim es llibera al mastegar la verdura crua), açò dona lloc als tiocianats, que inhiveixen la incorporació del iode a la glàndula tiroides. Es poden trobar en la mostassa, nap i el rave i s'identifiquen pel seu sabor picant.
Per últim, la goitrina, pot apareixer en l'aparell digestiu i inhibeix la síntesi de la tiroxina, la hormona tiroidea.
Els voltors són aus rapinyaires de l'order dels Falconiformes que soles alimentar-se només de animals morts, encara que, a falta d'aquests, són capaços de caçar peces vives. Els voltors es troven dispersos per tots els continents, exepte en Austràlia i Oceania. Els voltors del Nou Mòn(Amèrica) pertanyen a la família Cathartidae, mentres que els del Vell Mòn(la resta dels països)són de la família Accipitridae. Aquests dos s'assemblen degut a que comparteixen el mateix ninxol ecològic però no perque compartisquen uns antepassats en comuns.
Una de les seues característiques generals, seria el seua cap pelat, sense plomes. Açò es deu a que, si tingueren el cap amb plomes, es tacaria amb sang durant l'alimentació i seria difícil de mantindre'l net. El coll és més llarg i pelat depenents del tamany de la presa. Açò es deu a que, com ells mateixos no maten les seues victimes, manquen de garres poderoses; les seues solen ser curtes, més adaptades per a caminar que per a matar. Alguns posseeixen llengües especialitzades que els permeten alimentar-se amb rapideça de la carn blana. Tots són de gran tamany i estan adaptats per a volar a gran altura. Entre els voltors del Nuo Mòn es troben les còndores, que són les majors aus voladores. Per a volar, utilitzen les corrent tèrmiques per a elevar-se i mantenen els llargs planeig per a vigilar grans extencions en busca de carronya.
A més a més, aquests aus tenen l'hàbit d'afegir a les seues potes quan tenen calor una substància formada per la convinació de les seues heces i orina que les ajuda a mantindre la seua temperatura corporal, degut a que careixen de glàndules sudoripades. Increiblement, aquesta substància és més eficàs que la suor. A més, en la seua orina també s'obté amoníac el qual l'ajuda a acabar amb tots els bacteris amb els que entra en contacte mentres s'alimenta.
La EFSA, después de un estudio realizado para comprovar la importancia del omega 3 para la salud, aconseja su consumo a niños, mujeres embarazadas y lactantes ya que tiene un papel funcional en el desarrollo cerebral (concentración, memorización, pensamiento, comunicación) y ocular (corrección de deficiencias visuales, aumento de la visión).
Con esto, afirman que ingerir acidos grasos insaturados omega 3, sobretodo, el DHA (ácido docosohexaenoico y una forma de omega 3) durante el embarazo, la lactancia y la primera infancia es vital para el desarrollo cerebral y ocular. Para referirnos a la salud, las publicaciones científicas recomiendan el consumo extra de omega 3 en casos de depresión o del transtorno bipolar por ejemplo.
Las recomendaciones diarias de omega 3, en concreto de DHA van dirigidas, sobretodo, a la población destacada anteriormente puesto que, afecta al correcto desarrollo del bebé y durante los primeros años de vida en los cuales, la aportación de DHA es esencial.
Gracias a este estudio, se puede asegurar la cantidad mínima y máxima de estos ácidos grasos que los fabricantes podrán añadir a sus productos enriquecidos, así como la obligación de informar al consumidor de la ración de alimento que debe consumir para que la aportación sea la esencial. Además, tambiés informan de los alimentos enriquecidos en omega 3 y buenos para gran parte de la población. En el analisis comparativo hecho en 2005, se detectaron deficiencias en la composición nutricional de algunos de los productos analizados. Un 26% carecían de grasas DHA y EPA, que son los omega 3 más destacados por sus buenas cualidades preventivas y protectoras.
Algunos alimentos como un producto lácteo, una bebida de soja, etc; llevaban ácido linolénico que, aunque es un ácido graso omega 3, no tiene el efecto protector de las enfermedades cardiovasculares de los anteriores.
El análisis, además, añadió que: 100 gramos de salmón fresco contienen unos 5.000 mg de grasas EPA y DHA, del mismo modo, la misma cantidad de boquerón, unos 2.300 mg de esas grasa, y la trucha, cerca de 1.500 mg. En cambio, los alimentos que dicen estar más enriquecidos en omega 3, por ejemplo las grasas para untar, como la margarinan, contiene 528 mg/100 g. A esto hay que sumar otros inconvenientes ya que, al ser alimentos tan grasos, conviene consumirlos en poca cantidad i de esta forma solo se consigue limitar la cantidad de omega 3. Por eso, para el buen cuidado de la salud, aconsejan una dieta rica en pescado azul y baja en productos grasos manipulados anteriormente.
L'Alcèhimer és una enfermetat degenerativa que afecta a més de 26 milions de persones en tot el planeta. No existeix un tractament eficàs, per això els fàrmacs no són capaços d'acabar amb els simptomes i només retrasen la seua evolució. Els afectats sofreixen un deteriorament cognitiu amb perdua de memoria, perdua de la capacitat per fer les coses per ells mateixos, el sentit de la orientació i transtorns en la conducta. La causa de tot açò és la pèrdua continuada de les neurones cerebrals. El descobriment de tres gens relacionats amb la seua aparició obri noves portes per fer front a l'enfermetat.
Amb aquest, el nombre de casos d'Alcèhimer podria reduir-se fins a un 20%. Només en el Regne Unit, indicaria uns 100.000 afectats menys cada any. Aquest descens es conseguiria després d'hinnibir l'activitat d'aquest tres gens relacionats amb el risc de patir Alcèhimer. Aquesta investigació va ser descoverta per científics de Frànça i del Regne Unit, on van analitzar l'ADN de més de 16.000 persones.
Entre els 60% i els 80% dels casos de Alcèhimer tenen un origen genètic. Per això, el descobriment d'aquestos tres nous gens representa el major avans per al tractament de la patologia desde 1993, quan es va descobrir la variació mutant del APOE, responsable del 25%dels casos. El primer gen detectat va ser el cluterina(CLU) i té unes funcions paregudes a les del gen APOE: les dues estan implicades en la protecció del cervell contra els amiloides, unes proteïnes que danyen les neurones.
El segon gen, el CR1, està relacionat amb el sistema inmunitari: una execiva resporta inmunitària en el cervell pot causar la seua inflamació. Aquest procés pareix estar connectat amb el del Alchèimer. El tercer gen es coneix com PICALM i està relacionat amb el transport de substàncies cap a l'interior de les cèl·lules nervioses, de manera que condiciona lasinapsis (zona de comunicació entre neurones) i les conneccions neuronals. Per aquesta raó, té un paper molt important en la memòria.
Amb el descobriment d'aquests nous gens, es podran desenvolupar fàrmacs i teràpies per a convatir-lo.
Per ara, el equip d'investigadors del Regne Unit té previst un estudi per a 2010 amb 60.000 voluntaris.
Per a buscar formes de tractar-lo s'ha de tenir en compte que l'organisme és com una gran màquina on totes les parts es relaciones entre elles. La salud depén del bon estat dels components del cos i moltes voltes el tractament per a una enfermetat també preveu un altra. Aquest és el cas d'alguns fàrmacs utilitzats contra el càncer, que poden utilitzar-se per a combatre el Alcèhimer.
Els resultats de la última investigació diuen que aquestos fàrmacs disminuirien les causes del Alcèhimer gràcies a la innibició de la proteïna hispana deacetilasa(HDAC), que es troben en l'ADN de les neurones. Els investigadors van demostrar que després d'inhabilitar aquesta proteïna en ratons malalts, aquestos podien generar records amb més facilitat.
Per a formar un record les neurones necessiten sintetitzar proteïnes, però primer han d'obrir i llegir l'ADN. Aquest procés no es realitza de manera correcta en els ratons amb Alcèhimer, de manera que la hinnibició de l'HDAC facilitaria la traducció de l'ADN a proteïnes per a generar records.
Un grup d'investigadors de la Universitat de Sevilla (US), encapçalat per Mercedes Fernàndez Arévalo, ha aplicat la nanotecnologia al camp farmacèutic per desenvolupar nanopartícules de insulina de lliberació prolongà per a administrar oralment.
Segons a afirmat Fernàndez Arévalo, les mol·lècules actives són molt importants, però igual d'important és la forma d'administrar-les. La insulina a de ser administrada per via parenteral(mitjançant una injecció). Açò suposa un greu problema per als pacents que han de ser tractats de per vida.
L'objectiu d'aquesta investigació seria la creació de micro i nanopartícules de mol·lècules biològiques com la insulina per a administrar-la per via oral i amb efectes terapèutics. Per a fer les nanopartícules, el grup d'investigadors ha utilitzat la tecnologia anomenada Flow Facusing, patentada pel grup del Departament de Ingenieria Energètica i Mecànica de Fluids de l'Escola superior de Enginyers Industrials de la US.
Aquesta metodologia permet introduir de manera prolongà gotes de tamany nano i micromètrics. Segons van afirmar els investigadors, les gotes estan formades per un polímer, la insulina i un dissolvent orgànic. Aquest dissolvent es va evaporant i les gotes es van solidificant; així s'obté la partícula sòlida. El treball dels investigadors ha consistit en desenvolupar la formulació necessària per a obtimitzar les nanopartícules que han de ser homogènees.
Una vegada desenvolupades, aquestes s'han provat per via oral en animals i posteriorment es provaràn en humans. L'Organització Mundial de la Salud(OMS), calcula que en l'any 2000, hi havia en el món 171 milions de diabètics i es preveu un augment de l'enfermetat per a 2030 de 366 milions. Les xifres que dona l'OMS per a Espanya en 2030 superaran els tres milions de diabètics. Açò implica que els afectats necessitaran una o diverses injeccions al dia. Imaginat un futur on pot existir una alternativa a l'administració parenteral, com és la via oral, amb l'augment de la qualitat de vida que açò suposa.
Per aquest motiu, aquesta investigació ha de seguir evolucionant i millorant ja que, pot facilitar la vida a molts diabètics i fer que la seua enfermetat siga més fàcil de tractar.
Açí podeu veure un vídeo sobre la diabètes i els seus tipus:
L’energia eòlica d’alta mar podria abastir a milions de cases però, a peness’aprofita. La tecnologiaactual només permet instal·lar aquestesturbinesen zones on la profunditatarribaalmenys a uns deu metres.La solució està en els aerogeneradors flotants.Diversos projectes europeus i entre ells un espanyol , competeixen per a que aquestatecnologia es faça realitat en pocs anys.
Per una part, es troben els promotors del projecte Hywind , on Hydro, filial de la petroleranoruegaStatoil que són expertsen els sistemes que mantenen surant les torres petroliferes. Aquests , en juliolvan instal·larun aerogenerador flotant pilot de 2,3 MW. La turbina, a uns 11kmde les costes de la localitat noruega de Karmoy, està aferrat amb tres cablesde acer al fons marí. El prototip s’ha fixat en una profunditat de 220 metres,però els tècnicsde Hywind volen demostrar que seràútilinclús en profunditats de fins a 700 metres. El juliol de 2010 tenen pensat connectar el aerogenerador a la ret elèctrica mitjançant uns cables submarins. L’objectiu final seria fer un parc eòlic amb 200 turbines que podrien generar400 TW/h, una capacitat que abastiria a 200.000 cases.
D’altra banda, a finals de 2007, l’empresa alemanya Blue H Technologies va provar el seu prototip de turbina flotant en les costes de Itàlia.Aquest també es base en les plataformes petrolíferes flotants, però amb dissenys diferents.La turbina té dos aspes en lloc de tres, aleshores elsavantatges podrien ser: aconseguir més energia degut a una rotació més ràpida, menys pes i aconseguir més estabilitat sense que el vaivé de les ones moleste. Per contra, fan més soroll però, al esta en alta mar, açò no seria un problema. A més, les plataformes i les turbines són més barates i poden agafar-les en terra ferm i remolcar-les fins a la seua posició en mar obert. Amb aquestes s’obtindria una energiade entre 2,5 i 3,5 MW.
Una altra companyia que també s’interessa per aquest projecte seria la noruega SWAY. Aquesta utilitza un model basat en una espècie de bolla que s’alça o s’afona en funció de les ones. Gràcies a aquest disseny, l’estructura por resistir millor que altres els colps de l’aigua brava dels mars de nord. L’objectiu es provar en el seu país un prototip en 2010.
Per últim, es troba Espanya, que també s’interessa per aquesta nova forma d’obtenird’energia. Gràcies als seus vents d’alta mar, es podria aconseguiruna gran quantitat d’energia. Però l'orografia marina espanyola ho dificulta ja que, al poc d’allunyar-se del terra, el fons guanya molta profunditat. Per això, Espanya té previst desenrotllar un primer prototip real en 2012 amb el projecte anomenat Emerge i finançatpel Ministeride Ciència i Innovació.
En general, els avantatges d’aquestes turbines respecte a les de terra serien que, al estar allunyadesde la costa,no ofereixen problemes d’impacte acústic o visual, ni molesten a les aus o al treball dels pescadors ja que es troben a uns 30 km de la costa. A més, en aquestes zones, els vents són molt poderosos i constants. Per exemple, els vents en mar obertde les costes de EE.UU. podrien abastira tota la indústria energètica del país.
Per contra, els principals inconvenients de les turbines flotants serien les dificultats tècniques per a posar-ho en marxa, el seu manteniment o el transport de l’energia (ferien falta llargs cables submarins).Tot açò encareix el resultat final. No obstant, d’ací a uns anys, amb la creixentnecessitat de fonts d’energia neta, espere que es busquen noves tecnologies i formes per a fer útil aquests aerogeneradorsflotants ja que seria una bona forma d’obtenir energia renovable i de deixar de banda les no renovables que contaminen i causen greus danys en el medi ambient.
A causa de que aquestes plataformes d'aerogeneradors flotans encara no estan en funcionamen i només són projectes no he trobat cap vídeo relacionat amb aquest tema.
Cap animal es lliura de l’extinció, encara que siguen grans o petits, poderosos o dèbils.
Diversos estudis confirmen el descens en tot el món dels depredadors primaris, com els llops, lleons, pumes o taurons . Aquesta nova situació implica que altres espècies multipliquen el seu nombre d’habitants i les conseqüències poden ser molt més greus.
Matar llops pot parèixer una bona idea per a que no es menjen el ramat. El mateix passa amb els taurons, per a que no ataquen als banyistes. Però, no és així. La disminució dels depredadors primaris porta a un augment espectacular dels depredadors secundaris. Segons un recent estudi publicat en la revista BioScience, açò produeix un greu impacte ecològic i econòmic. Els responsables d’aquests estudis afirmen que, en Amèrica del Nord, els depredadors primaris han disminuït mentres que, els depredadors secundaris s’han estès en un 60%.
A més, els investigadors de la Universitat de l’Estat de Orego(USO) expliquen que aquesta nova situació només portarà a un conjunt de problemes econòmics i ecològics moltíssim majors. Ja que, els depredadors primaris són carnívors, mentres que els secundaris són omnívors. A tot açò, has d’afegir que aquests últims es reprodueixen molt més i són més difícils de controlar. Els danys, aleshores, afecten a una quantitat molt major de espècies animals i vegetals.
Per exemple, en el cas dels llops, la seua eliminació en Nord-americà suposa un augment dels coyotes. I aquests, al mateix temps, ataques antílops i ovelles domèstiques. Per contra, els intents de control han pujat a centenars de milions de dòlars però amb poc èxit.
Un altre exemple per a destacar seria el dels taurons, que es troben en perill d’extinció degut a la sobrepesca. En alguns llocs, aquest descens a augmentat el nombre de ralles, que han destroçat les zones costaneres. La població que vivia dels mol·luscs han sofrit greus pèrdues econòmiques.
Tot açò porta a un desequilibri en els ecosistemes. No només l’estudi de la revista BioScience alerta d’aquest problema, sino que en 2006, Nature va publicar un treball on s’explicava com es desmoronaven els ecosistemes sense la presencia dels depredadors primaris ja que, al quedar-se sense competidors , les espècies en creixement , podien portar a d’altres a l’extinció, amb la conseqüent reducció de la biodiversitat.
Per a recuperar als depredadors primaris, la revista BioScience defen la idea de retornar-los als ecosistemes. D’aquesta forma els costos poden ser molt menor i l’eficàsia molt major ja que, intentar controlar els depredadors secundaris pot ocasionar grans despeses.
La causa de la desaparició dels depredadors primaris , segons la revista BioScience, seria la destrucció o la alteració dels hábitats d’aquestes espècies, i la seua caça o pesca. Un exemple seria el que va ocòrrer en 1986, a causa d’una presa hidroeléctrica en el Riu de Caroní(Venezuela) on, el creixement dels llags artificialment va produir canvis en la biodiversitat.
Per aquests motius, sempre hem de tenir en compte que tots els animals del planeta són importants, i que no podem acabar amb cap d’ells ja que, amb una sola espècie extingida, ja pot canviar el comportament de les altres espècies que , al mateix temps, poden creixer de forma descontrolada i ocasionar la desaparició de unes altres. Açò és com una cadena ja que cada espècie esta lligada a la següent i totes tenen un paper fundamental en el nostre planeta.
El Centre d'Investigació del Càncer dels Estats Units ha elavorat un Estudi, publicat en la revista "Nature Cell Biology", on diu que l'activació de senyals intracel·lulars específics determina si les cèl·lules del càncer s'expandeixen com a cèl·lules individuals o com un col·lectiu i si envairan altres teixits a través del sistema linfàtic o de la sang. Aquests descobriments mostren com diferents cèl·lules d'un tumor podren tenir diferents característiques de senyalització i podrien ajudar a dissenyar fàrmacs que eviten que el càncer s'expandisca d'un òrgan a un altre.
Baix la direcció d'Erik Sahai, els invastigadors van veure, de forma no invasiva, el moviment de cèl·lules cancerígenes marcades dins de rates vives, mitjançant l'ús de càmeres d'alta sensivilitat. Els científics van descobrir que, mentres que algunes cèl·lules tumorials es movien en solitari, altres es movien més a poc a poc en grup.
Si bé ja es coneix que el factor de creixement TGF-beta de la citoquina augmenta la movilitat de les cèl·lules tumorals, els investigadors van descobrir que la senyalització de TGF-beta només està activa en les cèl·lules solitàries en moviment i no en les que se mouen de forma col·lectiva. Aquests dos tipus de migració porten a l'expansió del càncer, encara que, cap a diferents llocs. Les cèl·lules que no estan senyalitzades de TGF-beta es movien de forma col·lectiva i només se expandien cap als nòduls limfàtics.
Per contra, l'augment de la senyalització de TGF-beta portava a un increment en la dispersió de les cèl·lules que es movien en solitari cap a la sang, però també evitava l'expansió del càncer cap als pulmons. Per això, els científics plantejaren que el mecanisme TGF-beta necessitava ser activat per a la movilitat de les cèl·lules individuals, però després havia de ser desactivat per a que el càncer no s'expandira cap als pulmons.
En els últims mesos, a part de temes polítics com la crísi econòmica, la nova grip A ha segut un altre dels temes més tractats i parlats entre tota la població. Aquesta nova versió de la grip, segons l'OMS, està en un nivell d'alerta 6, es a dir, que ja ha arrivat a ser una pandèmia que es pot desenvolupar sense que ningu del teu voltant la tinga. Açò ha alertat a tota la societat i goberns per a que es preparen per a lluitar contra ella gracies a la reserva de vacunes per al 60% de la població en Espanya.
D'altra banda, contradient totes les alertes greus que molts països han montat, es diu que la grip A te simptomes molt lleus, és molt més benigna que una grip comú i ens podem podem immunitzar contra ella en casa mitjançant antivirals que ja existeixen. A més, si els països de l'hemisferis sud, excepte Mèxic, on més preocupava l'expansió ja s'han oblidat d'ella i es centren en problemes més importants de salut, economia i política. Perque en Europa tanta alarma i tantes preocupacions per buscar la vacuna si en Xina, per exemple, només van a vacunar al 0,6% de la població?
En la meua opinió, pot ser que aquesta nova grip tinga que ser tractada i investigada amb detall però si la grip de tota la vida, que mata i ha matat a milers de persones cada any segueix en les nostres vides i mai s'ha fet tant d'escàndol en els mitjans de comunicació per a aturar-la, perquè amb aquesta els govers han armat tant de revol? La resposta és clara, "algú" (les empreses farmacéutiques per dir alguna cosa) s'ha adonat que pot vendre i fer negoci amb la nova grip i les seues vacunes. Aprofitant-se de la por de la gent per a traure'n els seus beneficis. No estic dient que aquesta grip siga una mentida, sino que, al que em referisc en realitat és a que açò no te major importancia que la grip comú, i que si des de ben petits amb repòs i descans s'ha superat, també es pot fer amb aquesta, sense tenir que anar pel carrer dins d'una bombolla d'aïllament ni res per l'estil.