Els voltors. Característiques

Els voltors són aus rapinyaires de l'order dels Falconiformes que soles alimentar-se només de animals morts, encara que, a falta d'aquests, són capaços de caçar peces vives. Els voltors es troven dispersos per tots els continents, exepte en Austràlia i Oceania. Els voltors del Nou Mòn(Amèrica) pertanyen a la família Cathartidae, mentres que els del Vell Mòn(la resta dels països)són de la família Accipitridae. Aquests dos s'assemblen degut a que comparteixen el mateix ninxol ecològic però no perque compartisquen uns antepassats en comuns.

Una de les seues característiques generals, seria el seua cap pelat, sense plomes. Açò es deu a que, si tingueren el cap amb plomes, es tacaria amb sang durant l'alimentació i seria difícil de mantindre'l net. El coll és més llarg i pelat depenents del tamany de la presa. Açò es deu a que, com ells mateixos no maten les seues victimes, manquen de garres poderoses; les seues solen ser curtes, més adaptades per a caminar que per a matar. Alguns posseeixen llengües especialitzades que els permeten alimentar-se amb rapideça de la carn blana. Tots són de gran tamany i estan adaptats per a volar a gran altura.
Entre els voltors del Nuo Mòn es troben les còndores, que són les majors aus voladores. Per a volar, utilitzen les corrent tèrmiques per a elevar-se i mantenen els llargs planeig per a vigilar grans extencions en busca de carronya.

A més a més, aquests aus tenen l'hàbit d'afegir a les seues potes quan tenen calor una substància formada per la convinació de les seues heces i orina que les ajuda a mantindre la seua temperatura corporal, degut a que careixen de glàndules sudoripades. Increiblement, aquesta substància és més eficàs que la suor. A més, en la seua orina també s'obté amoníac el qual l'ajuda a acabar amb tots els bacteris amb els que entra en contacte mentres s'alimenta.