dissabte, 14 de novembre de 2009

Aerogeneradors flotants

L’energia eòlica d’alta mar podria abastir a milions de cases però, a penes s’aprofita. La tecnologia actual només permet instal·lar aquestes turbines en zones on la profunditat arriba almenys a uns deu metres. La solució està en els aerogeneradors flotants. Diversos projectes europeus i entre ells un espanyol , competeixen per a que aquesta tecnologia es faça realitat en pocs anys.

Per una part, es troben els promotors del projecte Hywind , on Hydro, filial de la petrolera noruega Statoil que són experts en els sistemes que mantenen surant les torres petroliferes. Aquests , en juliol van instal·lar un aerogenerador flotant pilot de 2,3 MW. La turbina, a uns 11km de les costes de la localitat noruega de Karmoy, està aferrat amb tres cables de acer al fons marí. El prototip s’ha fixat en una profunditat de 220 metres, però els tècnics de Hywind volen demostrar que serà útil inclús en profunditats de fins a 700 metres. El juliol de 2010 tenen pensat connectar el aerogenerador a la ret elèctrica mitjançant uns cables submarins. L’objectiu final seria fer un parc eòlic amb 200 turbines que podrien generar 400 TW/h, una capacitat que abastiria a 200.000 cases.

D’altra banda, a finals de 2007, l’empresa alemanya Blue H Technologies va provar el seu prototip de turbina flotant en les costes de Itàlia. Aquest també es base en les plataformes petrolíferes flotants, però amb dissenys diferents. La turbina té dos aspes en lloc de tres, aleshores els avantatges podrien ser: aconseguir més energia degut a una rotació més ràpida, menys pes i aconseguir més estabilitat sense que el vaivé de les ones moleste. Per contra, fan més soroll però, al esta en alta mar, açò no seria un problema. A més, les plataformes i les turbines són més barates i poden agafar-les en terra ferm i remolcar-les fins a la seua posició en mar obert. Amb aquestes s’obtindria una energia de entre 2,5 i 3,5 MW.

Una altra companyia que també s’interessa per aquest projecte seria la noruega SWAY. Aquesta utilitza un model basat en una espècie de bolla que s’alça o s’afona en funció de les ones. Gràcies a aquest disseny, l’estructura por resistir millor que altres els colps de l’aigua brava dels mars de nord. L’objectiu es provar en el seu país un prototip en 2010.

Per últim, es troba Espanya, que també s’interessa per aquesta nova forma d’obtenir d’energia. Gràcies als seus vents d’alta mar, es podria aconseguir una gran quantitat d’energia. Però l'orografia marina espanyola ho dificulta ja que, al poc d’allunyar-se del terra, el fons guanya molta profunditat. Per això, Espanya té previst desenrotllar un primer prototip real en 2012 amb el projecte anomenat Emerge i finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

En general, els avantatges d’aquestes turbines respecte a les de terra serien que, al estar allunyades de la costa, no ofereixen problemes d’impacte acústic o visual, ni molesten a les aus o al treball dels pescadors ja que es troben a uns 30 km de la costa. A més, en aquestes zones, els vents són molt poderosos i constants. Per exemple, els vents en mar obert de les costes de EE.UU. podrien abastir a tota la indústria energètica del país.

Per contra, els principals inconvenients de les turbines flotants serien les dificultats tècniques per a posar-ho en marxa, el seu manteniment o el transport de l’energia (ferien falta llargs cables submarins). Tot açò encareix el resultat final. No obstant, d’ací a uns anys, amb la creixent necessitat de fonts d’energia neta, espere que es busquen noves tecnologies i formes per a fer útil aquests aerogeneradors flotants ja que seria una bona forma d’obtenir energia renovable i de deixar de banda les no renovables que contaminen i causen greus danys en el medi ambient.



A causa de que aquestes plataformes d'aerogeneradors flotans encara no estan en funcionamen i només són projectes no he trobat cap vídeo relacionat amb aquest tema.