Els grans depredadors també en perill

Cap animal es lliura de l’extinció, encara que siguen grans o petits, poderosos o dèbils.


Diversos estudis confirmen el descens en tot el món dels depredadors primaris, com els llops, lleons, pumes o taurons . Aquesta nova situació implica que altres espècies multipliquen el seu nombre d’habitants i les conseqüències poden ser molt més greus.

Matar llops pot parèixer una bona idea per a que no es menjen el ramat. El mateix passa amb els taurons, per a que no ataquen als banyistes. Però, no és així. La disminució dels depredadors primaris porta a un augment espectacular dels depredadors secundaris. Segons un recent estudi publicat en la revista BioScience, açò produeix un greu impacte ecològic i econòmic. Els responsables d’aquests estudis afirmen que, en Amèrica del Nord, els depredadors primaris han disminuït mentres que, els depredadors secundaris s’han estès en un 60%.

A més, els investigadors de la Universitat de l’Estat de Orego(USO) expliquen que aquesta nova situació només portarà a un conjunt de problemes econòmics i ecològics moltíssim majors. Ja que, els depredadors primaris són carnívors, mentres que els secundaris són omnívors. A tot açò, has d’afegir que aquests últims es reprodueixen molt més i són més difícils de controlar. Els danys, aleshores, afecten a una quantitat molt major de espècies animals i vegetals.

Per exemple, en el cas dels llops, la seua eliminació en Nord-americà suposa un augment dels coyotes. I aquests, al mateix temps, ataques antílops i ovelles domèstiques. Per contra, els intents de control han pujat a centenars de milions de dòlars però amb poc èxit.

Un altre exemple per a destacar seria el dels taurons, que es troben en perill d’extinció degut a la sobrepesca. En alguns llocs, aquest descens a augmentat el nombre de ralles, que han destroçat les zones costaneres. La població que vivia dels mol·luscs han sofrit greus pèrdues econòmiques.

Tot açò porta a un desequilibri en els ecosistemes. No només l’estudi de la revista BioScience alerta d’aquest problema, sino que en 2006, Nature va publicar un treball on s’explicava com es desmoronaven els ecosistemes sense la presencia dels depredadors primaris ja que, al quedar-se sense competidors , les espècies en creixement , podien portar a d’altres a l’extinció, amb la conseqüent reducció de la biodiversitat.

Per a recuperar als depredadors primaris, la revista BioScience defen la idea de retornar-los als ecosistemes. D’aquesta forma els costos poden ser molt menor i l’eficàsia molt major ja que, intentar controlar els depredadors secundaris pot ocasionar grans despeses.

Açò es proposà, per exemple, en el Parc Nacional de Yellowstone, en EE.UU. degut a l’eliminació dels llops.

La causa de la desaparició dels depredadors primaris , segons la revista BioScience, seria la destrucció o la alteració dels hábitats d’aquestes espècies, i la seua caça o pesca. Un exemple seria el que va ocòrrer en 1986, a causa d’una presa hidroeléctrica en el Riu de Caroní(Venezuela) on, el creixement dels llags artificialment va produir canvis en la biodiversitat.

Per aquests motius, sempre hem de tenir en compte que tots els animals del planeta són importants, i que no podem acabar amb cap d’ells ja que, amb una sola espècie extingida, ja pot canviar el comportament de les altres espècies que , al mateix temps, poden creixer de forma descontrolada i ocasionar la desaparició de unes altres. Açò és com una cadena ja que cada espècie esta lligada a la següent i totes tenen un paper fundamental en el nostre planeta.