Segon cas de curació del VIH en el món

El primer fou Timothy Brown, conegut com "el pacient de Berlín" i ara arriba el anomenat "pacient de Londres". De moment són les dues úniques persones en tot el món que s'han curat del VIH. A elles se'ls podria afegir una tercera persona, "el pacient de Düsseldorf", que porta 14 mesos sense virus en absència de medicació antiretroviral després d'un trasplantament de medul·la òssia.

La revista The Lancet HIV publicà l'estudi que confima la cura del VIH del "pacient de Londres". Després de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare porta 29 mesos sense rastre del virus en el seu organisme. L'autor principal de l'estudi, el científic Ravindra Kumar Gupta de la Universitat de Cambridge, afirma que la curació mostra l'èxit del trasplantament de cèl·lules mare en la lluita contra el VIH. Els investigadors diferencien els conceptes de "cura" i "remissió a llarg termini" en funció del temps transcorregut sense virus després d'interrompre la medicació. 

El nou cas de curació del VIH es tracta d'un home portador desde l'any 2003 al qual se li va detectar un Linfoma de Hodgkin. Per aquest motiu, en 2016 se li realitzà un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, la qual impossibilitava l'entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4. Aquesta intervenció, molt arriscada pel seu elevat nivell de mortalitat, li obrí les portes a la curació. Per a Gupta és molt important el fet que aquest tractament només s'empra com a últim recurs per pacients amb VIH que també presenten neoplàsies hematològiques. Això ens indica que no és un tractament que s'ofereix a tots els pacients amb VIH.

VIH

Al cap de 16 mesos es va interrompre el tractament antiretroviral i, en març del 2019, la revista Nature publicà un article en què es demosotrava que el malalt portava 18 mesos amb el virus indetectable, cosa que el convertia en el segon cas de "remissió a llarg termini". Ara, el nou treball confirma que, 29 mesos després de la interrupció del tractament, el virus roman indetectable en la sang, líquid del cervell i espinal, teixit intestinal i semen. Els anàlisis van mostrar nivells molt baixos del genoma de VIH en teixits limfoides, però es tractava de material genètic defectuós que no té capacitat replicativa i, aleshores, no té risc d'infecció. El "pacient de Londres" també presentava anticossos contra el VIH, encara que a un nivell molt baix i ha experimentat una n¡reducció contínua des del trasplantament. La seva presència podria indicar que les noves cèl·lules del sistema immunitari han estat exposades al virus. No obstant això, segons afirmen investigadors de IciStem, és habitual que l'organisme tingui evidències d'una infecció passada. i també que els anticossos en qüesitó poden trigar anys en desaparèixer.

Per a una de les coautores del estudi, Dimitra Peppa de la Universitat de Oxford, les dues curacions són exemples de l'ús del gen CCR5 en teràpies curatives. Aquesta terapia es considerada una estrategia de cura estable per al VIH perquè les cèl·lules del donant són resistents al virus i a mesura que van remplaçant les del receptor, després del trasplantament, disminueixen les possibilitats de infecció per al virus.

Aquesta notícia està relacionada amb l'assignatura de Biologia de segon de batxillerat perquè dintre del temari s'estudien les alteracions del sistema immunitari i les immunodeficiències. La noticia fou publicada el 10 de març de 2020 pel diari ABC.  Per veure l'article original feu clic ací. Imatge extreta d'ací.

Compostos que neutralitzen el càncer de fetge

Científics de l'Institut de Ciències del Càncer de Singapur (CSI), de la Universitat Nacional de Singapur y del Institut del Genoma de Singapur (GIS) han descobert 4 compostos farmacològics potencials que es dirigeixen al carcinoma hepatocel·lular (CHC). El CHC està present en el 85% dels càncers de fetge. La manca d'intervencions terapèutiques efectives per combatre'l ha convertit al càncer de fetge en la segona causa principal de la mort per càncer en tot el món. Els medicaments actuals, com el sorafenib i el regorafenib, utilitzats per tractar el CHC no són duradors i només es solen utilitzar en pacients amb CHC en un estat avançat. És per això que es necessiten nous avanços terapèutics.

El CHC representa el 85% dels càncers de fetge.

Per tant, l'equip d'investigació va desenvolupar una plataforma de detecció de fàrmacs dirigida per al gen del càncer amb la finalitat d'identificar candidats a drogues contra SALL4, una proteïna vinculada al CHC. Aquests candidats poden resoldre la insatisfacció mèdica i donar lloc a més tractaments efectius per al CHC. L'equip d'investigació va trobar 4 compostos naturals que es dirigeixen a SALL4. A més a més, s'ha descobert que la proteïna es reactiva en diversos tipus de càncer, sobretot en el tumors CHC.

Aquests compostos naturals poden limitar el creixement de cèl·lules canceroses de CHC lligades al SALL4. Els compostos van resultar ser inhibidors de la fosforilació oxidativa, una via metabòlica que promou el creixement de cèl·lules canceroses amb alta presència de SALL4.

El compost natural més potent, la oligomicina, tenia més eficàcia que el fàrmac sorafenib, i també va mostrat poca toxicitat a dosis efectives. Aquest compost també resulta eficaç per suprimir altres càncers relacionats amb SALL4, com el de pulmó. La investigació va demostrar que SALL4 és una espècie de biomarcador potencial que els metges utilitzen per seleccionar pacients que es poden beneficiar de la inhibició de la fosforilació oxidativa, i així interrompre el metabolisme de certs tipus de tumors.

SALL4

Cal recordar que el càncer de fetge és el sisè càncer més comú en tot el món i la mancança en els tractaments terapèutics és un greu problema. Per això, el desenvolupament de la detecció de fàrmacs proporcionarà un procés de descobriment de drogues més eficient i aleshores els tractaments per al càncer de fetge seran molt més precisos i eficaços. En el futur es planteja desenvolupar més inhibidors de la fosforilació oxidativa amb l'esperança d'oferir un millor tractament per als pacients amb càncer relacionat amb SALL4.

Aquesta notícia va ser publicada el 2 de gener de 2020. Per llegir la notícia original feu clic ací. Imatges extretes d'ací i d'ací.

TERÀPIA GÈNICA PER L'ANÈMIA DE FANCONI

Una teràpia gènica desenvolupada per investigadors espanyols ha aconseguit, en pacients amb anèmia de Fanconi,  formar cèl·lules sanguínies a partir de les seves pròpies cèl·lules mare, a les quals se'ls ha corregit prèviament el seu defecte genètic. Aquesta nova terapia suposa una nova via per tractar esta nova malaltia genètica.

               

L'anèmia de Fanconi és una malaltia  genètica peculiar, la qual es caracteritza per l'impediment de la medul·la òssia a produir suficients cèl·lules sanguínies perquè l'organisme funcione correctament, això pot derivar en greus problemes, com càncer de sang. Actualment, el tractament consisteix en el trasplantament de cèl·lules mare sanguínies d'un donant sà. Encara que aquest tipus de trasplantament ha millorat molt, no tots els malalts tenen un donant adient. A més, aquest tipus de teràpies necessiten d'una quimioterapia abans del transplant i altres riscos greus a llarg termini.

El treball  que fou publicat en la revista Nature Medicine està exclusivament centrat en els malalts amb aquest tipus d'anèmia que no disposen d'un donant familiar i que tenen mutacions en el gen FANCA. El que diferencia aquest estudi respecte els altres és que per primera vegada s'ha demostrat que es poden mobilitzar les cèl·lules mare del pacient des de la medul·la òssia fins la sang. D'aquesta manera es poden recollir les cèl·lules hematopoietiques  a través d'un procediment anomenat afèresi. A aquest procés li segueix una segona fase en la qual es modifica la deficiència genètica de les cèl·lules mare mitjançant la inserció de la versió correcta del gen per mitjà d'un virus modificat. Finalment, les cèl·lules modificades es reinfusionen en el malalt, sense que hi hagi cap tipus de quimioteràpia com la de l'àntic tractament.

Rotures cromosòmiques dels malalts

Els autors del treball, realitzat per membres del programa d'investigació Eurofancolen, han demostrat que les cèl·lules mare corregides del defecte genètic s'han expandit progressivament en la medul·la òssia dels 4 pacients tractats. També han provat que amb el pas del temps la proporció de cèl·lules sanes ha anat augmentant en la sang. Els pacients tractats, al cap de 3 anys  tenen gairebé la meitat de les cèl·lules sanguínies sanes, tot gràcies al tractament innovador i de baix risc per al component hematològic d'aquesta malaltia. Com a conseqüència d'aquest tractament, s'ha observat en els pacients una estabilització del problema hematològic. Ara  per ara, el tractament es troba restringit a ús experimental en fase clínica. No obstant això, els resultats obrin noves expectatives ja que mai s'havia observat que la terapia gènica fora eficaç. Altrament, el fet que no siga necessari l'administració de quimioteràpia permet que els afectats puguen deixar l'hospital dos o tres dies després de l'autotransfusió de les cèl·lules modificades.

Aquesta notícia fou publicada per l'ABC el 9 de Setembre de 2019. Per veure la notícia original feu clic ací. Imatge extreta d'ací i vídeo extret d'aquí.

Antibiòtics eficaços per tractar l'endometriosi

Els investigadors de la Univeristat de Washington en els EUA, han trobat, en ratolins, que el tractament amb un antibiòtic redueix les lesions provocades per l'endometriosi. Aquest medicament s'anomena metrionidazol i els investigadors estan pensant en fer un assaig clínic per provar el medicament en dones amb aquesta condició dolorosa. Les dones s'enfronten amb moltes dificultats a l'hora de rebre un tractament de qualitat per a aquesta malaltia crònica que afecta a unes 200 milions de dones en el món.

L'endometriosi afecta a les dones en la seva vida reproductiva. Això ocorre quan l'endometri es sitúa fora del seu lloc original, es a dir, fora del úter. Amb símptomes com problemes d'esquena i intestinals, infertilitat, dolor pèlvic crònic, relacions sexuals doloroses... Per això, l'endometriosi pot afectar en tots els aspectes de la vida de les dones.

En el nou estudi, els investigadors han analitzat el efecte d'aquest antibiòtic en els ratolins. Els resultats van mostrar que el tractament dels animals amb metrionidazol va reduir la grandària de les lesions relacionades amb l'endometriosi en l'intestí. Aquest efecte beneficiós  no només es produïa si el tractament s'iniciava abans de que es formaren lesions, sino que també hi havia menys lesions quan el tractament s'aplicava després de l'endometriosi.

Els científics ja sabien que les dones joves i les xiquetes amb major susceptibilitat a contraure malalties intestinals tenien més probabilitats de desnvolupar endomentriosi. En aquesta investigació s'ha vist que alguns dels microbis intestinals relacionats amb inflamacions a l'intestí ocupen un lloc destacat en l'endometriosi. Quan van tractar als ratolins amb el metrionidazol, les lesions es van reduir i les inlfamacions intestinals també.

Endometriosi

No obstant això, altres antibiòtics provats en l'estudi no van disminuir les lesions ni van baixar les inflamacions. A més, l'equip d'investigació va trobar que els nivells d'un tipus protector de bacteris intestinals eren molt baixos en ratolins amb endometriosi, per la cual cosa, els científics creuen que a part dels antibiòtics, és possible utilitzar probiòtics per agumentar els nivells de bacteris protectors a l'intestí. La salut del nostre intestí afecta a aquesta malaltia, és per això que els aliments que ingerim poden afectar als bacteris de l'intestí i en conseqüència a l'endometriosi. Per tant, hem d'assegurar-nos de tenir hàbits saludables i menjar una dieta equilibrada.

Aquest estudi és emocionant ja que obri noves portes en l'identificació de bacteris que afavoreixen l'endometriosi i, a més, ens permet realitzar futurs estudis dirigits a desonvolupar formes més senzilles per tractar l'endometriosi. Aquesta notícia fou publicada el 30 d'abril de 2019 pel diari ABC, per vore la notícia original feu click ací. L'estudi va ser publicat en la revista Human Reproduction. Imatges extretes d'ací i d'ací.

Eliminació de desfets tòxics del cervell

Una xarxa de vasos limfàtics actua conjuntament amb l'arbre vascular sanguini per regular l'equilibri hidroelèctric del organisme. Encara que el encèfal no poseeix una xarxa limfàtica pròpia, les meninges, membranes cel·lulars que el envolten, si la tenen. Sandro Da Mesquita, de l'Universitat de Virginia, juntament amb el seu equip han revelat que els vasos limfàtics meníngis contribueixen a mantindre la capacitat cognitiva i controlen els nivells de proteïnes en els líquids encefàlics, procés conegut com a proteostasis. Aquestes revelacions han fet que hi haja un gran interés en l'envelliment i per al Alzheimer.

Els vasos limfàtics del organisme tenen com a funcó eliminar dels teixits el líquid intersticial. Aquest líquid forma la limfa, la qual passa pel filtre dels ganglis limfàtics, que desencadenen respostes d'inmunitat davant partícules extranyes. L'encèfal, no consta de vasos limfàtics propis, per la cual cosa les proteïnes i els desfets del teixit pricipal són transportats fins al líquid cefalorraquidi (LCR). És bén sabut, que les proteïnes i altres molècules poden eliminar-se del cerbell en un procés anomenat eliminació transvascular, no obstant això, es desconeixia si els vasos limfàtics meníngis participaven en eixa eliminació.

L'equip de Da Mesquita va fer unes proves amb ratolins, als quals els van destruir els vasos limfàtics meningis injectant un producte que danyava la els vasos. Més tard, administraren en la cisterna magna (espai plé de LCR) dels ratolins un marcador fluorescent. En els ratolins que mancaven de vasos limfàtics meníngis, el marcador no va aribar fins els ganglis limfàtics cervicals profunds, a més, la injecció va posar de manifest una dismunució del drenatge del líquid intersticial en els ganglis cervicals. La destrucció dels limfàtics meningis donà lloc a alteracions en la memòria i l'orientació espacial. Els investigadors també van trobar diverses alteracions en regions del hipocampus similars a les de trastorns neurodegeneratius. En conjunt, els experiments indiquen que, amb una presició en el drenatge del líquid intersticial i del LCR pels vasos limfàtics meningis, l'activitat cognitiva hauria de ser l'adequada.

Da Mesquita i els seu equip van descobrir després que el diàmetre i la coberta dels vasos limfàtics meníngis disminuia amb l'envelliment. En els ratolins, les alteracions de la via de transmisió de senyals donaren lloc a una reducció dels vasos limfàtic meníngis. Els científics van demostrar que amb l'administració local del gen Vegf-c en la cisterna magna de ratolins vells, es va reestablir el drenatje del LCR als ganglis limfàtics cervicals. Aquest canvi, va comportar la recuperació de l'orientació espacial del ratolins vells.

Més endavant, l'eliminació tranvascular de desfets es va relacionar amb l'acomulació de la proteïna amiloide beta en l'encèfal, cosa que es característica de l'Alzheimer. Això, ens indica l'importancia d'aquests descobriments.

Aquesta notícia està relacionada en l'assignatura d'anatomia aplicada de 1º de batxillerat ja que hem estudiat el sistema limfàtic. L'artícle original es va publicar en la revista Nature el gener de 2019, per vore la notícia original feu click ací, l'imatge és extreta d'ací.