divendres, 15 de febrer del 2019

Eliminació de desfets tòxics del cervell

Una xarxa de vasos limfàtics actua conjuntament amb l'arbre vascular sanguini per regular l'equilibri hidroelèctric del organisme. Encara que el encèfal no poseeix una xarxa limfàtica pròpia, les meninges, membranes cel·lulars que el envolten, si la tenen. Sandro Da Mesquita, de l'Universitat de Virginia, juntament amb el seu equip han revelat que els vasos limfàtics meníngis contribueixen a mantindre la capacitat cognitiva i controlen els nivells de proteïnes en els líquids encefàlics, procés conegut com a proteostasis. Aquestes revelacions han fet que hi haja un gran interés en l'envelliment i per al Alzheimer.

Els vasos limfàtics del organisme tenen com a funcó eliminar dels teixits el líquid intersticial. Aquest líquid forma la limfa, la qual passa pel filtre dels ganglis limfàtics, que desencadenen respostes d'inmunitat davant partícules extranyes. L'encèfal, no consta de vasos limfàtics propis, per la cual cosa les proteïnes i els desfets del teixit pricipal són transportats fins al líquid cefalorraquidi (LCR). És bén sabut, que les proteïnes i altres molècules poden eliminar-se del cerbell en un procés anomenat eliminació transvascular, no obstant això, es desconeixia si els vasos limfàtics meníngis participaven en eixa eliminació.

Resultado de imagen de eliminacion de desechos toxicos del cerebro
L'equip de Da Mesquita va fer unes proves amb ratolins, als quals els van destruir els vasos limfàtics meningis injectant un producte que danyava la els vasos. Més tard, administraren en la cisterna magna (espai plé de LCR) dels ratolins un marcador fluorescent. En els ratolins que mancaven de vasos limfàtics meníngis, el marcador no va aribar fins els ganglis limfàtics cervicals profunds, a més, la injecció va posar de manifest una dismunució del drenatge del líquid intersticial en els ganglis cervicals. La destrucció dels limfàtics meningis donà lloc a alteracions en la memòria i l'orientació espacial. Els investigadors també van trobar diverses alteracions en regions del hipocampus similars a les de trastorns neurodegeneratius. En conjunt, els experiments indiquen que, amb una presició en el drenatge del líquid intersticial i del LCR pels vasos limfàtics meningis, l'activitat cognitiva hauria de ser l'adequada.

Da Mesquita i els seu equip van descobrir després que el diàmetre i la coberta dels vasos limfàtics meníngis disminuia amb l'envelliment. En els ratolins, les alteracions de la via de transmisió de senyals donaren lloc a una reducció dels vasos limfàtic meníngis. Els científics van demostrar que amb l'administració local del gen Vegf-c en la cisterna magna de ratolins vells, es va reestablir el drenatje del LCR als ganglis limfàtics cervicals. Aquest canvi, va comportar la recuperació de l'orientació espacial del ratolins vells.

Més endavant, l'eliminació tranvascular de desfets es va relacionar amb l'acomulació de la proteïna amiloide beta en l'encèfal, cosa que es característica de l'Alzheimer. Això, ens indica l'importancia d'aquests descobriments.

Aquesta notícia està relacionada en l'assignatura d'anatomia aplicada de 1º de batxillerat ja que hem estudiat el sistema limfàtic. L'artícle original es va publicar en la revista Nature el gener de 2019, per vore la notícia original feu click ací, l'imatge és extreta d'ací.

1 comentari:

AAO ha dit...

me ha parecido muy interesante, aunque algunas definiciones falta un poco mas de explicación, pero por lo genial esta bastante bien