dimecres, 13 de febrer del 2019

Evolució en la detecció del Parkinson

Quan es comença a fer visible l'enfermetat del Parkinson en aquells que la pateixen, es manifesta en forma d'un conjunt de signes motors com temblors, canvis en la visió, restrenyiment o dificultats en la capacitat motora, entre altres. Aquests signes formen part de la primera fase de l'enfermetat anomenada fase prodrómica, la qual pot estar anys per a que es desenvolupe.

Després de molts anys d'investigació, sense tindre la intenció de donar amb aquest avanç, Investgadors del Laboratori de Processat d'Imatge (LPI) de la Universitat de Valladolid (UVa) treballant en conjunt amb les universitats de Texas, Houston i Nova York, han trobat un biomarcador situat en la fase prodrómica, fet que ajuda a identificar abans l'enfermetat neurodegenerativa i així previndre-la millor.

L'estudi que realitzaren per al descobriment està publicat en la revista Frontiers in Neuroscience.

Per a descobrir aquest biomarcador van emplear el procés de ressonància magnètica de difusió i algoritmes d'aprenentatge automàtic perque estan programats en màquines.

La ressonància magnètica de difusió consisteix en una tècnica que no invadeix la zona atacada i és completament inofensiva la qual recopila informació de la connexió entre les parts del cervell mitjançant la tractografía (ciència que estudia les fibres neuronals anomenades tractes, situades al cervell) i posteriorment aquesta informació es analitzada. Pel seu potencial, els investigadors espanyols estan provant l'aplicació d'aquesta tècnica a altres enfermetats neuronals. En lloc d'estudiar les dades de forma general, les analitzaren de cada tracte per a preparar un algoritme i que així diferenciara automàticament les persones sanes entre les persones amb Parkinson que hi habia en dos grups que crearen de mostra per al estudi.

Tractografía realitzada a partir de ressonància magnètica de difusió 



Després crearen un altre grup de persones en el cual l'algoritme era capaç de diferenciar entre persones sanes i persones amb possibilitats de tindre Parkinson en fase inicial.

Es van centrar en els pacients propensos a l'enfermetat, i els dividiren en dos grups a partir dels càlculs realitzats: els que evolucionarien l'enfermetat i els que no. Després d'un any d'experiment, comprovaren que els pacients que classificaren en cada grup coincidien amb els resultats de la evolució, per tant l'algoritme es fixaba en les parts del cervell afectades per l'enfermetat neurodegenerativa.

Encara que els autors deien que l'estudi necessitava més proves i ajusts, demostraren que es pot detectar l'evolució del Parkinson, però encara és molt costós instaurar aquestes tècniques en la pràctica sanitària.

Aquest descobriment em pareix molt important ja que el Parkinson és una enfermetat que està agafant molta transcendència i els casos poden incrementar-se per l'augment de l'esperança de vida.
Per a saber més detalls sobre aquesta notícia publicada per l'Agència SINC el 5 de Febrer de 2019 feu clic ací.