dissabte, 6 de maig de 2017

COM AUGMENTA LA SUPERFÍCIE CEREBRAL?

Al cap del temps, l'evolució del cervell ha anat en augment i aquest s'ha hagut de plegar. Per això comptem amb una escorça cerebral d'una superfície tres vegades més gran que la que tindria si fos llisa, la qual cosa comporta que hi hagi més espai per realitzar funcions específiques del cervell. Però això no passa en tots els mamífers, els ratolins i rates, tenen un cervell llis.

Però, estudiant aquestes diferències entre els mamífers, investigadors dels Instituts Plank de Neurobiologia d'Alemanya i de Neurociències d'Alacant (INA) han trobat unes proteïnes imprescindibles per a aquest plegat de cervell.


Al llarg del seu desenvolupament, les neurones van des d'on nàixen fins a l'escorça, però en animals amb cervell llis, com els ratolins, les proteïnes FLRT regulen aquesta transmissió duent a terme l'alienació de les cèl·lules nervioses i amb això una superfície llisa. En canvi, en el dels humans i altres mamífers hi ha menys quantitat d'aquestes proteïnes i per això es pensa que té un important paper.

I per dur a terme aquest estudi, van crear un ratolí amb una doble mutació, en el qual faltaven dues d'aquestes proteïnes FLTR i es van adonar que, en absència d'elles, es desenvolupava una escorça amb solcs semblants als del cervell humà. Pel que, s'ha descobert un mecanisme fins ara desconegut que obliga a plantejar-se que els solcs es formarien per la combinació de diversos mecanismes alhora.


És més, després de comprovar aquest estudi en fures, recolzen que els resultats també poden funcionar amb la nostra espècie. És per això que el laboratori aquesta reproduint les primeres fases del desenvolupament de l'escorça per veure si aconsegueixen induir seu plegament en manipular els gens FLRT.

Sota el meu punt de vista, és interessant que se segueixi estudiant perquè els resultats podrien suposar un punt de partida per a altres estudis del plegament del cervell. Ja que de vegades, dit plegament no es produeix de forma correcta i dóna lloc a malalties rares que produeixen malformacions que van acompanyades d'epilèpsia i trastorns motors. Per això, les troballes ens poden ajudar a comprendre aquestes malalties i poder combatre-les.

Aquesta notícia està relacionada amb els temes de bioquímica, microbiologia i autoconservació del llibre de Biologia de 2n de batxillerat.

Ací està l'enllaç de la notícia actual.

1 comentari:

Jessica Sola ha dit...

Aquest post és molt interesant, ja que el nostre cervell és l'órgan més important, d'ell ix tota la informació que fa que el nostre cos funcione.
Tota aquesta informació será un punt de partida per a altres estudis sobre el cervell.
A més puc afegir que el cervell humà comença a plegar-se a les 20 setmanes de gestació i no es completa fins al any i mig.
De vegades els plegaments no es podueixen de una forma correcta, aço pot portar a terme a les anomenades enfermetats rares com la linsencefalia, aquesta pot provocar epilepsia, transtorns motrius i un cert retràs cognitiu.