Investigadors de l'Institut de Neurociències de Castella i Lleó (Incyl) de la Universitat de Salamanca han anunciat un article a la revista Scientific Reports que reafirma que el cerebel està implicat no només en el control de certs moviments musculars, sinó també en tasques cognitives i afectives .
"El cerebel és una part del sistema nerviós central que maneja els moviments, en particular aquells que assimilem i realitzem de forma mecànica, involuntàriament, com portar un plat, conduir un cotxe, escriure a màquina o teixir", explica Eduardo Weruaga, coautor de l' estudi.
El seu grup treballa amb un model de ratolí mostra una neurodegeneració que afecta només a un tipus de neurones anomenades cèl·lules de Purkinje. Quan es produeix la mort d'aquestes neurones, un dels resultats és que el cerebel perd les seves funcions. Ara, en realitzar un estudi progressiu d'aquest deteriorament, els investigadors han pogut comprovar les seves conseqüències amb més detall.
Resumidament, aquest model de ratolí té un gen danyat, el que provoca l'absència d'un enzim denominat CCP1. Aquesta pèrdua danya als microtúbuls (un element del citoesquelet de les cèl·lules). "El citoesquelet és dinàmic, però en faltar aquest enzim es torna menys estable i això no els convé a les cèl·lules de Purkinje", explica l'investigador.
La destrucció d'aquest tipus de neurones provoca una atàxia cerebel·losa, una pèrdua de coordinació dels moviments musculars que impediria, per exemple, que un cambrer realitzi bé la tasca de portar la safata, ja que el cerebel no compleix la seva funció de coordinar perfectament els músculs del braç.
Des de fa alguns anys es vénen estudiant altres problemes derivats del mal funcionament del cerebel més difícils de detectar a simple vista. Segons aquestes investigacions, també s'encarrega de controlar funcions cognitives i afectives. Una d'elles és el reconeixement de les cares, saber si una altra persona està trista o alegre. Sovint les persones que pateixen algun trastorn de l'espectre autista no reconeixen aquests signes relacionats amb l'afectivitat, de manera que emmalalteixen d'empatia i no li troben el doble sentit a certes situacions i expressions.
Els científics opinen que aquest treball pot tenir també altres contribucions, per exemple, per a l'estudi de la maduresa cerebral.
No obstant això, aquesta relació entre el cerebel i les funcions cognitives i afectives només s'ha aconseguit investigar per parts i de forma molt precisa. Una de les grans contribucions d'aquest treball és, essencialment, haver dedicat molt de temps a la seva tesi en ratolins. Calcular aquest tipus de qüestions en els rosegadors és molt complex, però els investigadors tenen els seus trucs per fer-ho de forma fiable.
Per obtenir més informació sobre la notícia publicada el 28 de febrer de 2018 per la revista SINC feu clic aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada