dissabte, 28 d’abril de 2012

Infart agut de miocardi (Atac de Cor)

Aquesta malaltia ve donada per la mort d’una part del múscul cardíac que es produeix per l’obstrucció de l’artèria coronària. Al produir-se aquesta obstrucció la sang no arriba al cor i com a conseqüència augmenta la falta d’oxigen que si es prolonga durant un període massa ampli de temps produeix la mort del teixit i aquest ja no es pot regenerar.
Quan el cor está en condicions normals,és a dir, que funcione correctament, la sang circule per les arteries coronaries. No obstant això, en aquestes arteries es pot produir un encongiment que dificulte la circulació i poden produir-se coagulacions degudes a un sobreesforç del cor, que poden arribar a tapar una artèria semiosbtruida. Degut a aquesta obstrucció la sang no arriba al cor i les fibres del teixit cardíac moren irreversiblement.
El infart de miocardi ocorre quan aquests coàguls que es produeixen a les artèries ( trombosi coronària) les obstrueixen. Aquests infarts no es produeixen inesperadament ja que normalment es produeixen per l’arterioesclerosi explicada anteriorment.
L’infart de miocardi se dona a conèixer amb dolors o pressió en la zona del tòrax, sensació d’esgotament, cansament, mareigs i dolor o amb rampa al braç esquerre. Aquests dolors encara que la persona faja repòs no es dispersen. Els símptomes habituals són:
 
    - Dolor toràcic intens i prolongat  amb una pressió molt forta que de vegades es prolonga pels braços,pels muscles, espatlla i mandíbula normalment més intensa en la part esquerra. Es pot descriure el dolor com un puny que retorça el cor. S’assemble a l’angina de pit però és més fort. Quan es produeix aquest dolor s’aplique un comprimit de nitroglicerina baix de la llengua encara que la pressió continua sentint-se.  
    - Dificultats a l’hora de respirar, suors, palidessa i mareigs encara que aquests últims no són massa freqüents.
Els diagnòstics més utilitzats són els electrocardiogrames i el anàlisi de sang encara que també s’utilitzen proves d’esforç, estudis isotòpics, cateterisme cardíac i coronariografía però aquestes només es porten a cap en cas d’haver-se produït  ja l’infart per a diagnosticar quina funcionalitat li queda al cor o per a saber el risc d’infart.
Es pot evitar el risc d’infart deixant de fumar, seguint una dieta equilibrada, realitzant exercici diàriament i evitant les begudes alcohòliques.
Els tractaments per aquesta malaltia cardiovascular són :
-Oxigen.
-Analgèsics. Administració de morfina o similars per a  lliurar el dolor.
-Betabloquejants. Impedeixen que l’adrenalina estimule el cor i per tant aquest batega més lentament amb menys força i per tant no necessita tant d’oxigen.
-Trombolítics. Dissolen els coàguls que impedeixen la circulació de sang.
-Antiagregants plaquetaris. Impedeixen la formació de plaquetes als trombes. L’aspirina forma part d’aquests fàrmacs.
-Calciantagonistes. Redueixen la tensió arterial i impedeixen l’entrada de calci a les cèl·lules del cor fet que produeix el treball del cor.
-Nitrats. Disminueixen el treball del cor.
-Digitàlics. Estimulen el cor per a que bombeje la sang.