Aquesta
malaltia ve donada per la mort d’una part del múscul cardíac que es
produeix per l’obstrucció de l’artèria coronària. Al produir-se aquesta
obstrucció la sang no arriba al cor i com a conseqüència augmenta la
falta d’oxigen que si es prolonga durant un període massa ampli de temps
produeix la mort del teixit i aquest ja no es pot regenerar.
Quan
el cor está en condicions normals,és a dir, que funcione correctament,
la sang circule per les arteries coronaries. No obstant això, en
aquestes arteries es pot produir un encongiment que dificulte la
circulació i poden produir-se coagulacions degudes a un sobreesforç del
cor, que poden arribar a tapar una artèria semiosbtruida. Degut a
aquesta obstrucció la sang no arriba al cor i les fibres del teixit
cardíac moren irreversiblement.
El
infart de miocardi ocorre quan aquests coàguls que es produeixen a les
artèries ( trombosi coronària) les obstrueixen. Aquests infarts no es
produeixen inesperadament ja que normalment es produeixen per
l’arterioesclerosi explicada anteriorment.
L’infart
de miocardi se dona a conèixer amb dolors o pressió en la zona del
tòrax, sensació d’esgotament, cansament, mareigs i dolor o amb rampa al
braç esquerre. Aquests dolors encara que la persona faja repòs no es
dispersen. Els símptomes habituals són:
- Dolor toràcic intens i prolongat amb una pressió molt forta que de
vegades es prolonga pels braços,pels muscles, espatlla i mandíbula
normalment més intensa en la part esquerra. Es pot descriure el dolor
com un puny que retorça el cor. S’assemble a l’angina de pit però és més
fort. Quan es produeix aquest dolor s’aplique un comprimit de
nitroglicerina baix de la llengua encara que la pressió continua
sentint-se.
- Dificultats a l’hora de respirar, suors, palidessa i mareigs encara que aquests últims no són massa freqüents.
Els
diagnòstics més utilitzats són els electrocardiogrames i el anàlisi de
sang encara que també s’utilitzen proves d’esforç, estudis isotòpics,
cateterisme cardíac i coronariografía però aquestes només es porten a
cap en cas d’haver-se produït ja l’infart per a diagnosticar quina
funcionalitat li queda al cor o per a saber el risc d’infart.
Es
pot evitar el risc d’infart deixant de fumar, seguint una dieta
equilibrada, realitzant exercici diàriament i evitant les begudes
alcohòliques.
Els tractaments per aquesta malaltia cardiovascular són :
-Oxigen.
-Analgèsics. Administració de morfina o similars per a lliurar el dolor.
-Betabloquejants.
Impedeixen que l’adrenalina estimule el cor i per tant aquest batega
més lentament amb menys força i per tant no necessita tant d’oxigen.
-Trombolítics. Dissolen els coàguls que impedeixen la circulació de sang.
-Antiagregants plaquetaris. Impedeixen la formació de plaquetes als trombes. L’aspirina forma part d’aquests fàrmacs.
-Calciantagonistes. Redueixen la tensió arterial i impedeixen l’entrada
de calci a les cèl·lules del cor fet que produeix el treball del cor.
-Nitrats. Disminueixen el treball del cor.
-Digitàlics. Estimulen el cor per a que bombeje la sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada