Nous descobriments en al tractament del Alcèhimer.

L'Alcèhimer és una enfermetat degenerativa que afecta a més de 26 milions de persones en tot el planeta. No existeix un tractament eficàs, per això els fàrmacs no són capaços d'acabar amb els simptomes i només retrasen la seua evolució. Els afectats sofreixen un deteriorament cognitiu amb perdua de memoria, perdua de la capacitat per fer les coses per ells mateixos, el sentit de la orientació i transtorns en la conducta. La causa de tot açò és la pèrdua continuada de les neurones cerebrals. El descobriment de tres gens relacionats amb la seua aparició obri noves portes per fer front a l'enfermetat.

Amb aquest, el nombre de casos d'Alcèhimer podria reduir-se fins a un 20%. Només en el Regne Unit, indicaria uns 100.000 afectats menys cada any. Aquest descens es conseguiria després d'hinnibir l'activitat d'aquest tres gens relacionats amb el risc de patir Alcèhimer. Aquesta investigació va ser descoverta per científics de Frànça i del Regne Unit, on van analitzar l'ADN de més de 16.000 persones.

Entre els 60% i els 80% dels casos de Alcèhimer tenen un origen genètic. Per això, el descobriment d'aquestos tres nous gens representa el major avans per al tractament de la patologia desde 1993, quan es va descobrir la variació mutant del APOE, responsable del 25%dels casos. El primer gen detectat va ser el cluterina(CLU) i té unes funcions paregudes a les del gen APOE: les dues estan implicades en la protecció del cervell contra els amiloides, unes proteïnes que danyen les neurones.

El segon gen, el CR1, està relacionat amb el sistema inmunitari: una execiva resporta inmunitària en el cervell pot causar la seua inflamació. Aquest procés pareix estar connectat amb el del Alchèimer. El tercer gen es coneix com PICALM i està relacionat amb el transport de substàncies cap a l'interior de les cèl·lules nervioses, de manera que condiciona la sinapsis (zona de comunicació entre neurones) i les conneccions neuronals. Per aquesta raó, té un paper molt important en la memòria.

Amb el descobriment d'aquests nous gens, es podran desenvolupar fàrmacs i teràpies per a convatir-lo.

Per ara, el equip d'investigadors del Regne Unit té previst un estudi per a 2010 amb 60.000 voluntaris.

Per a buscar formes de tractar-lo s'ha de tenir en compte que l'organisme és com una gran màquina on totes les parts es relaciones entre elles. La salud depén del bon estat dels components del cos i moltes voltes el tractament per a una enfermetat també preveu un altra. Aquest és el cas d'alguns fàrmacs utilitzats contra el càncer, que poden utilitzar-se per a combatre el Alcèhimer.

Els resultats de la última investigació diuen que aquestos fàrmacs disminuirien les causes del Alcèhimer gràcies a la innibició de la proteïna hispana deacetilasa(HDAC), que es troben en l'ADN de les neurones. Els investigadors van demostrar que després d'inhabilitar aquesta proteïna en ratons malalts, aquestos podien generar records amb més facilitat.

Per a formar un record les neurones necessiten sintetitzar proteïnes, però primer han d'obrir i llegir l'ADN. Aquest procés no es realitza de manera correcta en els ratons amb Alcèhimer, de manera que la hinnibició de l'HDAC facilitaria la traducció de l'ADN a proteïnes per a generar records.