La millora de les tècniques de la impressió 3D, convida a pensar que un futur no molt llunya es podrà utilitzar en la medicina. Com ara per a la creació de possibles òrgans i teixits a mida, compatibles amb el receptor a partir de cèl·lules obtingudes del propi pacient. Aquesta impressionant noticia va ser publicada en el periòdic es País el 12 de novembre. Un element fonamental que ens porta a aquesta idea és la creació de teixit hepàtic, produït per l'empresa nord-americana Organovo.
Una altra de les seues aplicacions, és el desenvolupament de pròtesis sòlides (titani, materials ceràmics...). Aquestes pròtesis estan destinades a substituir fragments d'ossos de pacients que els han pogut perdre o fracturar en un accident o be per la disminució massa òssia fruit d'una malaltia. Aquest fet és molt important, degut que amb la impressió 3D s'obtenen pròtesis millor adaptades als pacients.
En la universitat de Màlaga, el científic Becerra vol anar més enllà i produir pròtesis d'alumini que s'introduïsquen en el cos sense que siguen un objecte estrany i per tant, que no produísquen cap tipus d'infecció. Aquest fet facilitaria la colonització per part de les cèl·lules del teixit contigu. Per on també, creixerien vasos sanguinis, que irrigarien la zona.
Però la finalitat més important de la impressió en l'àmbit de la medicina, seria l'elaboració d'òrgans complexos complets i amb un bon funcionament. Aquesta procediment tardarà diversos anys, ja que aconseguir que totes les cèl·lules s'interaccionen conseguint un teixit sòlid, i per tant que complesquin amb la funció de l'òrgan el qual formen, és una tasca molt complexa. Tot això, utilitzant cartutxos de cèl·lules vives obtingudes de cultius al laboratori. Aquest procés, es realitzaria mitjançant dos capçals. Un s'encarregaria d'injectar les cèl·lules humanes i l'altre de dipositar els gels que servirien de matriu de les cèl·lules. Permeten acoblar capes una sobre l'altra així com donar forma tridimensional a l'òrgan.
Tot això utilitzant cartutxos de cèl·lules vives obtingudes de cultius al laboratori . L'esquema bàsic d'aquests equips seria el d'un aparell que empra dos tipus de capçals . Un està encarregat d'injectar les cèl· lules humanes . L'altre, de dipositar els gels que serveixen de matriu o de suport de les cèl·lules , i que permet acoblar capes una sobre l'altra així com donar forma tridimensional a l'òrgan .
Per visitar la pàgina web piqueu ací i per veure un vídeo sobre la formació de teixits cliqueu ací.
En resum, la utilització de la impressió en 3D per a la creació d'òrgans és un bon invent. Perquè amb aquesta tècnica es poden disminuir el període de donació d'un òrgan, fet molt important degut que amb un temps d'espera més curt es salvarien més vides. Aquesta noticia la podem relacionar amb l'assignatura de biologia humana, ja que tracta sobre l'obtenció d'òrgans mitjançant processos més ràpids. A més serveixen per a substituir-los per aquells que presenten mutacions, malalties o be han pogut sofrir d'anys després d'algun accident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada