diumenge, 21 de febrer de 2016

Una alteració bioquímica, responsable de la resistència de tumors cerebrals agressius

Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona han identificat l'alteració bioquímica i molecular que provoca la resistència a la radioteràpia i la quimioteràpia en el glioblastoma, el tumor cerebral més agressiu.


El glioblastoma és la manifestació més agressiva dels tumors cerebrals. A causa de l'elevada capacitat invasiva i el seu creixement descontrolat infiltratiu, és un tumor especialment difícil de tractar. Actualment, el tractament establert per als pacients amb aquests tumors consisteix en la combinació de cirurgia (quan és possible), radiació i quimioteràpia.
Aquesta teràpia ha augmentant la supervivència global dels pacients al voltant de 15 mesos. No obstant això, encara segueix sent ineficaç per eradicar completament les cèl·lules malignes i les recurrències són un altre dels fets característics d'aquest càncer.

Un equip d'investigadors de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), juntament amb l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge, la Universitat de Barcelona, ​​l'Hospital Universitari de Bellvitge i l'Institut Català d'Oncologia, ha identificat una alteració molecular comú en el glioblastoma. Els científics han observat que les cèl·lules d'aquest tipus de tumor alberguen un defecte intrínsec comú que consisteix en una incapacitat per degradar el seu material genètic durant l'apoptosi, la forma més important de mort cel·lular programada induïda per la radioteràpia i per agents quimioterapèutics.

Aquest defecte està relacionat amb un enzim: l'endonucleasa activada per caspases, DFF40 / CAD. Aquest enzim, essencial perquè la cèl·lula degradi el seu ADN durant l'apoptosi, apareix disminuïda i localitzada de manera incorrecta dins de les cèl·lules tumorals. Els investigadors han observat que la sobreexpressió de l'enzim permet a les cèl·lules de glioblastoma degradar correctament el seu contingut genòmic, d'acord al que s'espera d'una mort cel·lular apoptòtica. La degradació de l'ADN durant l'apoptosi és essencial per a que la posterior eliminació de les restes cel·lulars es produeixi de forma correcta. De fet, la manca de degradació i eliminació del material genètic provinent de cèl·lules malignes podria comportar conseqüències perjudicials per a l'organisme, com el rebrot de nous processos tumorals, sovint més agressius que l'original.

Més informació premeu ací.