divendres, 25 de novembre del 2016

Podria una nova llei acabar amb les aus marines?

L'any 2013 es va decretar una nova política de pesca, de la qual el punt més preocupant que es durà prompte a terme és l'eliminació dels descarts. Açò vol dir que a partir d'ara ja no es podran llançar al mar els excedents sense valor econòmic i més petits. La verdadera intenció que es té aplicant aquesta mesura és procurar que els pescadors seleccionen millor el que van a pescar, però el que no saben és que a la llarga acabara afectant greument a aquella fauna que s'aprofitava d'aquests peixos, causant un impacte mediambiental greu.

Sabem que sovint la natura s'adapta al que va ocorrent i en aquestes situacions les baldrigues cendroses aprofitaven que els vaixells expulsaven gran quantitat de peixos, que s'havien infiltrat en les xarxes accidentalment i no es podrien vendre, per a alimentar-se. Encara així, segons dades de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, moren unes 5000 gavines d'aquesta espècie per culpa del palangre (en la costa catalana, valenciana i balear), ja que s'enganxen i moren.
Si ara li sumem que els desapareixerà l'aliment principal, es veuran obligades a intentar menjar, mentre estan pescant els vaixells, un nombre molt major de gavines i augmentara molt, en poc temps, el seu nombre de morts. D'aquesta manera es podrien veure amenaçades greument.
El que ocorre amb tot açò, com una mena de bucle d'on és difícil eixir ja que els vaixells d'arrossegament que causen més descartes tendiran a disminuir i l'augment de la pesca de palangre farà abaixar també la població d'aquests animals.




Aquesta conclusió l'han tret un grup de científics dirigits pel professor Jacob González-Solis, del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia y Ciències Ambientals y de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), amb col·laboració de SEO/BirdLife, gràcies també a l'ús de dades del seguiment amb GPS de les rutes d'alimentació, el posicionament dls vaixells, l'ajuda dels pescadors dels palangrers i altres avisos voluntaris de quan es capturen aus de forma accidental.
Aquests investigadors han proposat la solució de pendre mesures de seguretat en els vaixells del tipus de pesca que més gavines mata per a què quan s'aplique la nova norma no es produïsca el colp tan fort que s'ha previst. Aquesta solució és la que van aplicar molts altres països gràcies al Tractat Antàrtic en l'oceà Austral, on s'ha acabat totalment amb aquest problema amb les aus. També millorar els llocs de captures innecessàries, estudiar-los i modificar les rutes de pesca per a què no hi haja tants descarts i no s'haja de aplicar la llei.


Personalment opine que amb l'ajuda d'investigacions per a millorar els mètodes de pesca es podria acabar de colp amb els dos problemes, fent més eficient la pesca i reduint la mort de les gavines. Es un tema de vital importància, ja que si no ens parem a pensar el be en tots els aspectes i soles ens fixem el l'economia i el mercat, moltes espècies animals es poden veure acceptades, per això és molt important aquest estudi que té en compte i valora la existència d'una població sana d'aquestes.

Aquest tema està relacionat amb l'organització de la biosfera i la humanitat i el medi ambient de Ciències de la Terra i del Medi Ambient.

Noticia original: açí




dissabte, 24 de setembre del 2016

Investigació exitosa sobre aqüífers marins en la UJI

Recentment, un grup d'investigadors sobre Plaguicides i Aigües de la Universitat de Castelló de la Plana han descobert, en l'ascens de la columna més gran d'aigües mediterrànies , com regenerar els aqüífers més sobreexplotats del litoral valencià.

El lloc estudiat es localitza entre de la Vall d'Uixó, Moncofa i Nules. El projecte d'investigació va comensar fa tres anys, amb el finançament de "The Coca-cola Foundation".
Resultat d'imatges de acuífero



L'objectiu d'aquest treball era trobar mètodes per a poder utilitzar els recursos hídrics costaners salinitzats. Segons diu Ariana Renau-Prunyonosa, investigadora del Grup d'Investigació de Recursos Hídrics de l'IUPA, van elegir aquest punt de la plana de Castelló perquè, com que la gent de la zona usa molt per a regar, l'aigua subterrània, cada vegada s'anava salinitzant més l'aqüífer i també per disposar de les infraestructures necessàries per a fer la recàrrega artificial.

Després d'estudiar durant dos anys el comportament d'aquestes aigües des de el punt hidrogeoqímic i hidromecànic, han pogut arribar a la conclusió que les reserves hídriques del Mediterrani es poden recuperar si es posa en marxa un nou mecanisme que donaria resultat aproximadament al cap de 20 anys de realitzar-lo. Aquest consistiria en fer retrocedir l'aigua del mar amb l'ajuda d'augmentar l'aportació d'aigua dolça.

Es podria dir que mitjançant la recàrrega artificial, al llarg dels anys milloraria la qualitat i quantitat de cabals subterranis per a l'ús agrícola.

Vídeo amb més informació:


Per a vore la font original, click aquí