dissabte, 28 d’octubre de 2017

Las lágrimas, ¿una fuente de energía?

¿Quién diría que mediante las lágrimas se podría producir electricidad?
Han sido unos investigadores del Instituto Bernal de la universidad de Limerick, situada en Irlanda, los que han logrado generar una metodología mediante la cual se puede generar electricidad a partir de las lágrimas.



Todo resulta gracias a la presencia de una proteína, más concretamente de la lisozima. Esta proteína la podemos encontrar en la saliva humana, la clara de huevo de ave y la leche además de en el bazo, pulmones, plasma y cartílago. Se trata de un enzima cuya función es romper las barreras de las bacterias y lo logra hidrolizando  enlaces glucosídicos beta(1-4) entre el  N-acetilmuránico y N-acetilglucosamina.

Lisozima

Ahora bien, si esta proteína se encuentra de forma cristalizada puede manipularse para que produzca una carga eléctrica. El equipo de investigadores irlandeses vió que si se aplicaba presión sobre los cristales de la lisozima, la cual se encontraba entre dos diapositivas de vidrio, se producía una especie de energía denominada piezoelectricidad directa. Esta forma de producción de energía es una propiedad presente en algunos materiales como el cuarzo y consiste en la transformación de energía mecánica a eléctrica. Desde hace tiempo se conoce también que el hueso, el tendón y la madera poseen piezoelectricidad.

Estos nuevos resultados van a tener una importante repercusión en el mundo de la biomedicina, ya que al ser una proteïna se trata un material biológico que, a diferencia del cuarzo, va a poder ser compatible con el organismo y de esta forma una gran variedad de dispositivos piezoeléctricos podrían ser implantados en él. Además, podría desarrollarse aún más la electrónica flexible mediante la cual se podría recolectar energía. Por último, esta proteína también podría ser utilizada como controlador de la liberación de fármacos o como antimicrobiano para los implantes médicos debido a que no es tóxico.


El estudió se publicó en la revista Applied Physics Letters.
Aquí podéis ver un video sobre la noticia.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

L'alteració d'un gen causa el càncer hereditari


Els científics que estudien el càncer hereditari en Barcelona junt amb altres investigadors tant a escala nacional com internacional, han descobert un marcador genètic, la funció del qual és senyalar la regió d'un genoma d'un determinat organisme. Per tant, aquest marcador explica que l'1,4% dels càncers de còlon hereditaris no presenten cap mutació. Tot açò ha sigut possible gràcies a les noves tècniques de seqüenciació genètica.
Explicació de la seqüenciació de l'exoma.


Una líder de l'estudi explica que anteriorment hi havien seqüenciat l'exoma de famílies amb un elevat risc amb els afectats pel càncer de còlon que encara no presentaven mutacions amb l'objectiu d'identificar els gens alterats. Aquest avanç proporciona als portadors de la mutació poder tindre un programa de seguiment específic per poder detectar el càncer abans i fins i tot poder prevenir-lo.

A més a més els investigadors relacionen el gen BRF1 amb el gen del càncer familiar però per a la seua sorpresa van observar que aquest gen que muta en tumors no sabia relacionat mai amb el risc de patir el càncer.

L'impacte que ha tingut aquest gen ha sigut grandíssim per als afectats. Tot això s'ha donat a conèixer per mitjà de la realització de la seqüenciació d'aquest gen en 500 mostres de famílies que pateixen el càncer sense mutació en els gens. El resultat va ser l'aparició d'11 variants noves i poc freqüents en el gen. D'aquesta manera van poder concloure que 7 de les 11 variants estan associades a l'alt risc del càncer en les famílies portadores. Per tant alteració del gen BRF1 podria explicar al voltant de l'1,4% dels casos de càncer de còlon hereditari.

Aquesta investigació sembla molt interessant pel fet d'haver descobert que a partir de l'alteració d'un gen és possible el càncer hereditari. Ja que ningú es pensaria que el càncer pot ser qüestió d'herència. Qualsevol avanç sobre el càncer actualment és molt bo i necessari i espere que en algun futur les noves investigacions puguen acabar amb ell.

Aquesta notícia esta relacionada amb la part de metabolisme i autoperpetuació del llibre de 2º de batxillerat però més concretament amb l'herència, els gens i la seua funció i les mutacions.
Aquesta notícia ha sigut publicada el 10 d'octubre de 2017 per la revista SINC. Per llegir la notícia original cliqueu ací: i la imatge ha sigut extreta de ací

diumenge, 8 d’octubre de 2017

UN EXCÉS DE FRUCTOSA POT DANYAR EL FETUS DURANT L'EMBARÀS


Els glúcids són un grup de biomolècules orgàniques formades per carboni (C), oxigen (O) i nitrogen (N). Podem dir d'elles que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones. Vulgarment es coneixen com a hidrats de carboni o sucres.
Aquestes biomolècules realitzen funcions energètiques, estructurals i informatives molt importants per als éssers vius. Dins el grup dels glúcids podem classificar-los en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids segons el nombre d'unitats que posseeixen. Doncs bé, els monosacàrids són polialcohols units amb un grup cetona o aldehid. Un dels principals monosacàrids és la fructosa pertanyent al grup de les cetoses i format per 6 àtoms de carboni (hexosa).

Fructosa


Ara bé, aquestes biomolècules s'empren per fabricar xarop de dacsa, un element que hi podem trobar en aliments processats, begudes ensucrades, repostería, gelats... ja que hi actua com a edulcorant.
Fins ara es sabia que abusar d'aquests tipus d'aliments provocava malalties com l'obesitat o la diabetes però, recentment, uns científics espanyols de la Universitat de CEU San Pablo Carlos Bosco junt amb col·laboradors han demostrat que un excés de fructosa durant un embaràs també pot provocar alteracions en la placenta i el fetus, les quals podran tindre una important repercussió en la vida adulta del nou ésser en formació.

Tanmateix, els científics reconeixen que ingerir aquesta biomolècula durant la gestació del nadó no està desaconsellat sempre i quan no es faja amb abús ja que pot induir una situació d'estrés oxidatiu, és a dir, un desequilibri en les nostres cèl·lules a causa d'un augment de radicals lliures i/o una disminució dels antioxidants i açò pot causar problemes als teixits.

Aquesta situació va ser estudiada i provada en rates embarassades i els seus fetus. Primerament, les van dividir en tres grups. Mentre que a un grup els donaren solucions amb fructosa, als altres dos els van donar solament aigua o una dissolució de glucosa.

Tal i com s'esperava, les rates que havien estat prenent les solucions amb glucosa van presentar uns nivells d'oxidació en la placenta molt baixos, i a més a més, una menor quantitat de hemo oxigenasa 1 (OH 1) en comparació als nivells dels dos altres grups, els quals eren prou alts.

Per tant van poder assegurar que un nivell elevat de fructosa a la placenta provoca estrés d'oxidació i un  nombre molt reduït d'antioxidants, que són de vital importància per prevenir complicacions en la gestació.
Gràcies a aquest descobriment ara es pot avisar i conscienciar a les dones embarassades del perill que pot causar una ingesta massa elevada de la biomolècula i es prodrà garantir una bona formació del fetus dins la placenta a més d'evitar possibles problemes posteriors.


L'estudi ha segut publicat en "Molecular Nutrition & Food Research".