La salud del feto depende de la salud de su madre

El estrés, la ansiedad y en ocasiones la depresión son factores presentes en la mayoría de las personas en su día a día y que pueden causar problemas importantes e incluso graves en su salud. Ahora bien, es distinto cuando las mujeres que padecen estos problemas están embarazadas porque no solo van a tener grandes repercusiones en su salud, sino también en la del futuro bebé.

La ansiedad y la depresión son un ejemplo de los problemas de salud más frecuentes durante los meses de embarazo. Pero cuando los niveles de éstos aumentan demasiado, la estructura del cerebro del feto se puede trastocar, cosa que hará que los procesos bioquímicos que tienen lugar en el cerebro no se lleven a cabo con normalidad.

Hay varios factores que hacen que algunas mujeres sean más propensas a sufrir depresión, ansiedad o ambas durante y después del embarazo. Entre las cuales se encuentran antecedentes (familiares o no) de depresión y/o ansiedad, un embarazo complicado o un parto difícil, parto de mellizos u otros partos múltiples, problemas en la relación de pareja, problemas económicos, embarazo no deseado, etc. 

Incluso hay tratamientos que pueden ayudar a tratar con los síntomas de estos problemas. A veces los eliminan por completo. Entre estos remedios encontramos por ejemplo la psicoterapia o también se puede hacer uso de medicamentos. 

Leer noticia original aquí: noticia

UN EXCÉS DE FRUCTOSA POT DANYAR EL FETUS DURANT L'EMBARÀS

Els glúcids són un grup de biomolècules orgàniques formades per carboni (C), oxigen (O) i nitrogen (N). Podem dir d'elles que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones. Vulgarment es coneixen com a hidrats de carboni o sucres.
Aquestes biomolècules realitzen funcions energètiques, estructurals i informatives molt importants per als éssers vius. Dins el grup dels glúcids podem classificar-los en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids segons el nombre d'unitats que posseeixen. Doncs bé, els monosacàrids són polialcohols units amb un grup cetona o aldehid. Un dels principals monosacàrids és la fructosa pertanyent al grup de les cetoses i format per 6 àtoms de carboni (hexosa).

Fructosa

Ara bé, aquestes biomolècules s'empren per fabricar xarop de dacsa, un element que hi podem trobar en aliments processats, begudes ensucrades, repostería, gelats... ja que hi actua com a edulcorant.
Fins ara es sabia que abusar d'aquests tipus d'aliments provocava malalties com l'obesitat o la diabetes però, recentment, uns científics espanyols de la Universitat de CEU San Pablo Carlos Bosco junt amb col·laboradors han demostrat que un excés de fructosa durant un embaràs també pot provocar alteracions en la placenta i el fetus, les quals podran tindre una important repercussió en la vida adulta del nou ésser en formació.

Tanmateix, els científics reconeixen que ingerir aquesta biomolècula durant la gestació del nadó no està desaconsellat sempre i quan no es faja amb abús ja que pot induir una situació d'estrés oxidatiu, és a dir, un desequilibri en les nostres cèl·lules a causa d'un augment de radicals lliures i/o una disminució dels antioxidants i açò pot causar problemes als teixits.

Aquesta situació va ser estudiada i provada en rates embarassades i els seus fetus. Primerament, les van dividir en tres grups. Mentre que a un grup els donaren solucions amb fructosa, als altres dos els van donar solament aigua o una dissolució de glucosa.

Tal i com s'esperava, les rates que havien estat prenent les solucions amb glucosa van presentar uns nivells d'oxidació en la placenta molt baixos, i a més a més, una menor quantitat de hemo oxigenasa 1 (OH 1) en comparació als nivells dels dos altres grups, els quals eren prou alts.

Per tant van poder assegurar que un nivell elevat de fructosa a la placenta provoca estrés d'oxidació i un  nombre molt reduït d'antioxidants, que són de vital importància per prevenir complicacions en la gestació.
Gràcies a aquest descobriment ara es pot avisar i conscienciar a les dones embarassades del perill que pot causar una ingesta massa elevada de la biomolècula i es prodrà garantir una bona formació del fetus dins la placenta a més d'evitar possibles problemes posteriors.


L'estudi ha segut publicat en "Molecular Nutrition & Food Research".

Creat un embrió de ratolí amb cel·lules mare

Un equip en la Universitat de Cambridge en Regne Unit, ha aconseguit crear un embrió artificial de ratolí amb cèl·lules mare.

Segons els investigadors aquest avanç ens servirà per a aconseguir més comprensió, de les etapes més primerenques del desenvolupament de l'embrió i que ens ajudarà per a aconseguir una major comprensió de dos de cada tres embarassos en aquesta fase.

Una vegada que un òvul d'un mamífer ha sigut fertilitzat per un espermatozoide que es divideix vàries vegades per generar una bola de cèl·lules mare, aquestes s'agrupen dins de l'embrió cap a un extrem aquesta etapa es coneix com a blastocist.

No obstant en l'estudi els investigadors han utilitzat una combinació de cèl·lules mare embrionàries modificades genèticament, junt en un andami 3D conegut com a matriu extracel·lular. Han aconseguit desenvolupar una arquitectura que és molt semblant a la de l'embrió.

En la investigació hi va haver:
Un mateix patró de desenvolupament, si comparem un embrió artificial d'un natural podem demostrar que segueix el mateix patró de desenvolupament. Les cèl·lules mare s'organitzaren amb les embrionàries en un extrem i les trofoblàstiques extraembrionàries en l'altre. Més tard es va obrir una cavitat cap a dalt dins de cada grup abans d'unir-se per convertir-se amb el sac amniòtic en el que és desenvolupa l'embrió.
Escassetat de embrió humans per l'investigació, aquest avanç podria ajudar a superar una de les principals barreres de l'estudi de les fases menys avançades del desenvolupament embrionari, a causa de l'escassetat d'embrions humans per la investigació.
Notícia extreta d'ací

Identifiquen un mecanisme pel qual les cèl·lules interactuen amb la seva matriu

Les cèl·lules d'un organisme no només interactuen entre si, sinó també amb la matriu extracel·lular que les envolta. Els científics estan descobrint un paper molt més important per a aquesta estructura secretada per les pròpies cèl·lules, tant en el funcionament normal de l'organisme com en el desenvolupament de nombroses patologies. Un treball recent d'investigadors ha trobat un mecanisme d'interacció entre les cèl·lules d'un organisme i la seva matriu extracel·lular.

Mosca del vinagre

Un nou treball publicat a eLife, descriu un mecanisme de comunicació entre cèl·lules que permet organitzar aquesta matriu extracel·lular, i com aquesta estructura afecta les cèl·lules per un procés de retroalimentació o feedback.

L'equip d'investigadors utilitza Drosophila melanogaster (la mosca del vinagre) per fer aquests estudis, un sistema particularment útil en la investigació biomèdica. En particular, el seu treball s'ha centrat en el sistema traqueal, uns tubs amb una funció anàloga a l'aparell respiratori humà. Aquest sistema té una matriu extracel·lular que recobreix les tràquees per dins, formant una estructura comparable a la d'un tub d'aspirador.

Fins ara, es creia que aquesta matriu només tenia una funció estructural per evitar el col·lapse del tub, però l'equip de científics ha demostrat que té també una funció reguladora sobre les cèl·lules que el formen.

Ja en 1929, el biòleg canadenc W. R. Thompson va publicar un treball on va descriure el sistema traqueal i aquesta estructura. I encara que podia descriure-la, no va poder explicar com es produïa la seva formació. Ara el nou treball aporta una explicació per a aquest enigma de fa més de 80 anys. El context biològic on es troben les cèl·lules no només modifica la seva conducta, sinó també la seva estructura interior. Quan els investigadors van modificar només la matriu extracel·lular, el citoesquelet de la cèl·lula es va veure igualment alterat.

És un doble mecanisme. Primer els filaments d'actina, un component molt important de l'esquelet cel·lular, fan de motlle perquè es dipositi la quitina de la matriu. Després la pròpia matriu estabilitza el citoesquelet de la cèl·lula mantenint a l'actina al seu lloc. Els científics proposen a Src42A com un dels actors principals d'aquest sistema, una proteïna de la família de les cinases que regula l'estructura dels filaments d'actina. La interacció entre la cèl·lula i la seva matriu extracel·lular també és molt important en processos inflamatoris o cancerosos. 

Més informació ací.