Dilluns, 20 de novembre de 2017
La diabetes tipo II o no insulino dependent suposa el 80-90% dels casos de diabetis. És una malaltia crònica que cada vegada afecta a més gent arreu del món. Es descriu per transtorns metabòlics caracteritzats per una elevació inapropiada de glucosa en sang, que dóna lloc a trastorns crónics que afecten múltiples òrgans, vasos sanguinis i nervis.
Investigadors espanyols del Centre d'Investigació Biomèdica en Red-Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERRobn), acaba de descobrir experimentan en ratolins, el procés pel qual un fàrmac antidiabètic aconsegueix (a banda del seu efecte principal) disminuir el pes corporal activant la grasa parda o marró.
El treball, dirigit per Rubén Nogueiras des del grup de Metabolisme Molecular de la Universitat de Santiago de Compostela (USC), revela que aquest compost actua en el cervell del rosegadors i posa en funcionament un procés que crema greix i incrementa la despesa energètica, reduïnt el pes sense modificar la ingesta d'aliments.
En la revista Diabetes, els investigadors afirmen que aquest fàrmac autoritzat per al tractament de la diabetis tipus II desde 2009, pot regular una enzima de l'hipotàlem que provoca un increment de l'activitat del teixit adipós pardo.
Aquest teixit adipós pardo, al contrari del teixit adipós blanc, no emmagatzma el greix, sinó que és una font natural de calor que és capaç de cremar-lo. Les calories que ingerim es guarden en forma de greix en el teixit adipós blanc, el teixit adipós pardo, a l'augmentar el seu metabolisme crema aquestes calories per a produir calor i incrementa la despesa energètica, provocant així la perduda de pes.
Els investigadors conclueixen que malgrat que tots els estudis han sigut realitzats amb rosegadors, els resultats són clinicament rellevants ja que pacients obesos amb diabetis tipus II amb tractament d'aquest fàrmac, també mostren un augment de la despesa energètica similar a l'observat en els animals