Un tipus de glòbuls blancs, els linfòcits iNKT, s'encarregues de "lluitar" contra les infeccions i els tumors alliberant unes proteïnes; les citoquines, que activen la respota inmune detruïnt les cèl·lules infectades.
Per a poder realitzar aquest procés, és necesari que rebin una senyal d'activació. Uns receptors específics que es localitzen en la seua superfície, actúen com a interruptors; activen el linfòcit quan se'ls acompla algún tipus d'antigen.
Per a forçar aquesta respost de manera artificial, fa anys que un grup de científics van realitar un estudi, en el que treballaen amb un glicolípid (a-galactosiceramida), derivat d'una molècula aislada de les enponjes marines. Aquest glicolípid s'acoplava als receptors i desencadema la resposta inmunològica, però es va comprovar que desencadenava una resposta massa desenfrenada. Produia una "tormenta" incontrolada de citoquines que mancava d'activitat intitumoral, més que res afectava la salud del pacient.
Per això, investigadors de Instituto de Biotecnología y Biomedicina de la UAB, van realitzar un estudi, en el que van disenyar una molècula molt similar a l'a-galactosiceramida, pero amb canvis en la seua estructura que modificaen el seu comportament. Aquesta molècula s'anomena HS44 i s'associa molt bé als linfòcits NKT i de manera més ràpida, el que fa que la seua potencia es reduisca i així active de manera eficient i controlada la resposta inmunológica.`
Aquesta nova molècula ha sigut provada en ratolins, i els ha servit per a comprovar que efectivament, inhibeix la metástasi en els pulmons. A més, redueix la posibilitat que s'estimule una respota autoinmune perjudicial per a l'organisme i pot provocar una respota inmunitària adecuada per al tractament d'infeccions microbianes.
Aquest decobriment es troba relacionat amb el temari de 2n de Batxillerat.
Per a poder realitzar aquest procés, és necesari que rebin una senyal d'activació. Uns receptors específics que es localitzen en la seua superfície, actúen com a interruptors; activen el linfòcit quan se'ls acompla algún tipus d'antigen.
Per a forçar aquesta respost de manera artificial, fa anys que un grup de científics van realitar un estudi, en el que treballaen amb un glicolípid (a-galactosiceramida), derivat d'una molècula aislada de les enponjes marines. Aquest glicolípid s'acoplava als receptors i desencadema la resposta inmunològica, però es va comprovar que desencadenava una resposta massa desenfrenada. Produia una "tormenta" incontrolada de citoquines que mancava d'activitat intitumoral, més que res afectava la salud del pacient.
Per això, investigadors de Instituto de Biotecnología y Biomedicina de la UAB, van realitzar un estudi, en el que van disenyar una molècula molt similar a l'a-galactosiceramida, pero amb canvis en la seua estructura que modificaen el seu comportament. Aquesta molècula s'anomena HS44 i s'associa molt bé als linfòcits NKT i de manera més ràpida, el que fa que la seua potencia es reduisca i així active de manera eficient i controlada la resposta inmunológica.`
Aquesta nova molècula ha sigut provada en ratolins, i els ha servit per a comprovar que efectivament, inhibeix la metástasi en els pulmons. A més, redueix la posibilitat que s'estimule una respota autoinmune perjudicial per a l'organisme i pot provocar una respota inmunitària adecuada per al tractament d'infeccions microbianes.
Aquest decobriment es troba relacionat amb el temari de 2n de Batxillerat.