diumenge, 1 d’abril del 2018

Les mitocòndries i la seua relació amb l'efectivitat dels tractaments cotra el càncer


Com bé es coneix, el càncer és un conjunt de malalties caracteritzades per el creixement incontrolat de determinats tipus cel·lulars que envaeixen l'organisme. Trobem el seu origen en les mutacions, és a dir, canvis o variacions produïdes al genotip de la cèl·lula. Normalment, aquestes mutacions recauran sobre els protoncogens els quals donaran lloc a oncogens. Aquestos últims amplifiquen els efectes dels protoncogens i començen a reproduïr la cèl·lula de forma desmesurada i continua.
L'altra causa, però menys comuna, és la desactivació dels gens supressores de tumors.


Cáncer en formació


Les contínues investigacions que s'estan realitzant al voltant del món ens estan apropant cada cop més a la cura definitiva per a aquesta malaltia, podent així evitar la gran quantitat de persones afectades per ella. Mentrestant, la quimioterapia i la radioterapia estan realitzant un paper força important en el seu tractament. Malauradament, no totes les persones hi responen amb eficàcia, és a dir, no totes les cèl·lules moren i poden tornar a regenerar el tumor.

Recentment, un treball realitzat pels investigadors del "Centro Nacional de Biotecnología del CSIC (CNB-CSIC)" amb la col·laboració de la "Universidad Autónoma de Madrid" i "los Hospitales de Torrevieja y Vinalopó" publicat per Nature Communications, diu que la sensibilitat d'una cèl·lula  a la quimioteràpia por estar condicionada per la quantitat de mitocondris que té aquesta i no per les variacions genètiques com fins ara es pensava.



Mitocondria



L'explicació a aquest fet recau en el desigual repartiment d'orgànuls mitocondrials en les cèl·lules filles tumorals. Els mitocondris contenen una serie de proteïnes apoptòtiques com el citocrom c que s'encarreguen d'induïr la mort cel·lular. Per tant, quants més mitocondris tinga una cèl·lula, més probabilitats hi haurà que responga favorablement al tractament.

Aquestes investigacions, encara en desenvolupament, permetran guiar els pacients a seguir un tractament o un altre segons els convinga.

Ací teniu l'enllaç a la notícia.



dissabte, 28 d’octubre del 2017

Las lágrimas, ¿una fuente de energía?

¿Quién diría que mediante las lágrimas se podría producir electricidad?
Han sido unos investigadores del Instituto Bernal de la universidad de Limerick, situada en Irlanda, los que han logrado generar una metodología mediante la cual se puede generar electricidad a partir de las lágrimas.



Todo resulta gracias a la presencia de una proteína, más concretamente de la lisozima. Esta proteína la podemos encontrar en la saliva humana, la clara de huevo de ave y la leche además de en el bazo, pulmones, plasma y cartílago. Se trata de un enzima cuya función es romper las barreras de las bacterias y lo logra hidrolizando  enlaces glucosídicos beta(1-4) entre el  N-acetilmuránico y N-acetilglucosamina.

Lisozima

Ahora bien, si esta proteína se encuentra de forma cristalizada puede manipularse para que produzca una carga eléctrica. El equipo de investigadores irlandeses vió que si se aplicaba presión sobre los cristales de la lisozima, la cual se encontraba entre dos diapositivas de vidrio, se producía una especie de energía denominada piezoelectricidad directa. Esta forma de producción de energía es una propiedad presente en algunos materiales como el cuarzo y consiste en la transformación de energía mecánica a eléctrica. Desde hace tiempo se conoce también que el hueso, el tendón y la madera poseen piezoelectricidad.

Estos nuevos resultados van a tener una importante repercusión en el mundo de la biomedicina, ya que al ser una proteïna se trata un material biológico que, a diferencia del cuarzo, va a poder ser compatible con el organismo y de esta forma una gran variedad de dispositivos piezoeléctricos podrían ser implantados en él. Además, podría desarrollarse aún más la electrónica flexible mediante la cual se podría recolectar energía. Por último, esta proteína también podría ser utilizada como controlador de la liberación de fármacos o como antimicrobiano para los implantes médicos debido a que no es tóxico.


El estudió se publicó en la revista Applied Physics Letters.
Aquí podéis ver un video sobre la noticia.

diumenge, 8 d’octubre del 2017

UN EXCÉS DE FRUCTOSA POT DANYAR EL FETUS DURANT L'EMBARÀS


Els glúcids són un grup de biomolècules orgàniques formades per carboni (C), oxigen (O) i nitrogen (N). Podem dir d'elles que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones. Vulgarment es coneixen com a hidrats de carboni o sucres.
Aquestes biomolècules realitzen funcions energètiques, estructurals i informatives molt importants per als éssers vius. Dins el grup dels glúcids podem classificar-los en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids segons el nombre d'unitats que posseeixen. Doncs bé, els monosacàrids són polialcohols units amb un grup cetona o aldehid. Un dels principals monosacàrids és la fructosa pertanyent al grup de les cetoses i format per 6 àtoms de carboni (hexosa).

Fructosa


Ara bé, aquestes biomolècules s'empren per fabricar xarop de dacsa, un element que hi podem trobar en aliments processats, begudes ensucrades, repostería, gelats... ja que hi actua com a edulcorant.
Fins ara es sabia que abusar d'aquests tipus d'aliments provocava malalties com l'obesitat o la diabetes però, recentment, uns científics espanyols de la Universitat de CEU San Pablo Carlos Bosco junt amb col·laboradors han demostrat que un excés de fructosa durant un embaràs també pot provocar alteracions en la placenta i el fetus, les quals podran tindre una important repercussió en la vida adulta del nou ésser en formació.

Tanmateix, els científics reconeixen que ingerir aquesta biomolècula durant la gestació del nadó no està desaconsellat sempre i quan no es faja amb abús ja que pot induir una situació d'estrés oxidatiu, és a dir, un desequilibri en les nostres cèl·lules a causa d'un augment de radicals lliures i/o una disminució dels antioxidants i açò pot causar problemes als teixits.

Aquesta situació va ser estudiada i provada en rates embarassades i els seus fetus. Primerament, les van dividir en tres grups. Mentre que a un grup els donaren solucions amb fructosa, als altres dos els van donar solament aigua o una dissolució de glucosa.

Tal i com s'esperava, les rates que havien estat prenent les solucions amb glucosa van presentar uns nivells d'oxidació en la placenta molt baixos, i a més a més, una menor quantitat de hemo oxigenasa 1 (OH 1) en comparació als nivells dels dos altres grups, els quals eren prou alts.

Per tant van poder assegurar que un nivell elevat de fructosa a la placenta provoca estrés d'oxidació i un  nombre molt reduït d'antioxidants, que són de vital importància per prevenir complicacions en la gestació.
Gràcies a aquest descobriment ara es pot avisar i conscienciar a les dones embarassades del perill que pot causar una ingesta massa elevada de la biomolècula i es prodrà garantir una bona formació del fetus dins la placenta a més d'evitar possibles problemes posteriors.


L'estudi ha segut publicat en "Molecular Nutrition & Food Research".








dilluns, 17 d’abril del 2017

Gràcies a un nou programa podem reconéixer les emocions en persones amb alzheimer

L'alzheimer és una malaltia molt comuna en persones d'avançada edat. Aquesta, provoca entre moltes altres coses, la incapacitat de reconéixer les emocions negatives a través de l'expressió facial però, un estudi publicat en el Journal of Alzheimer's Disease, assegura que mitjançant un tractament específic és possible que es puga rehabilitar la capacitat d'interpretar les emocions d'aquelles persones afectades per la malaltia neurodegenerativa.



L'estudi es va centrar en les sis emocions bàsiques que són l'alegria, la tristesa, la sorpresa, la por, l'enuig i el fàstig i consistia en 20 sessions de 90 minuts en què es mostraven una serie d'imatges i es realitzaven activitats dramàtiques als afectats per la malaltia per estudiar les seues reaccions.
Els 36 participants es van dividir en dos grups, el primer rebria el nou tractament (grup experimental) mentre que a l'altre se li faria un tractament normal. Al final de l'experiment el grup que més havia progressat va ser el grup experimental, és a dir, al què se li havia aplicat el nou tractament ja que havien millorat la seua capacitat de reconeixement d'emocions i a més la velocitat amb la què processaven la informació.
Les emocions que més es van notar van ser el fàstig, la por i la sorpresa.




Gràcies a aquest nou experiment i als resultats obtinguts, els científics asseguren que s'ha descobert una nova manera de tractar la malaltia. A més, també es pensa que la qualitat de vida dels malalts podria millorar en gran manera ja que la comunicació no verbal realitza un paper molt important a l'hora de mantindre bones relacions amb altres persones i no quedar "aïllat" de la societat patint desconfiança de tothom.

Un altre aspecte de molta importància és, que aquelles zones del cervell encarregades de reconéixer les emocions en persones, estan també encarregades de les funcions executives, el llenguatge, memòria i atenció, per tant, amb la mateixa rehabilitació s'estaria treballant varies funcions alhora.

La noticia va ser publicada per l'Agencia Sinc.
Aquí podeu trobar la informació sobre l'experiment.
Per conéixer més sobre l'alzheimer piqueu ací.

divendres, 24 de febrer del 2017

Monos paralizados vuelven a caminar con una interfaz que conecta cerebro y médula

Después de muchos años de estudio se ha logrado que monos paralizados puedan volver a caminar gracias a un implante cerebral inalámbrico.
Las investigaciones las ha estado llevando a cabo el neurocientífico Grégoire Courtine. Los primeros años se trabajó con ratas pero después empezaron a investigar con primates.

Al principio debían entender cómo se envían las señales eléctricas que activan los músculos de las piernas desde el cerebro y, por tanto, también cómo éstas señales pasan por la médula espinal antes de ser conducidas a los músculos de las extremidades inferiores. Estas investigaciones las realizaban con monos con la médula en buen estado.




A continuación recreaban estas señales en los primates con la médula espinal dañada: al implantar una guía de electrodos en el cerebro, que comunica con la parte dañada de la médula espinal, las señales pueden ser descodificadas por un dispositivo y, por consiguiente, éste enviar los impulsos eléctricos correspondientes para estimular puntos concretos en la médula y así lograr la activación de los músculos de las piernas.
El movimiento era imperfecto pero sí que podían sostener su propio peso. Ahora están trabajando para perfeccionarlos y sobretodo para conseguir que mantengan el equilibrio.




Ha sido un gran avance el descubrir como un animal con una lesión medular pueda mover ambas piernas sin necesidad de cables. Además los científicos suponen que esta solución debería funcionar tanto en lesiones leves como en graves.
Otro dato de vital importancia es que los monos no necesitaron la fisioterapia ni cualquier tipo de entrenamiento para volver a andar.

Realizar lo mismo con los humanos supondrá muchas horas más de investigación debido a que, por ejemplo, la coordinación humana es controlada por un grupo de neuronas diferentes a las de los monos por lo que en los experimentos no se pudo investigar.
Además para lograr la locomoción en personas se necesitaría una interfaz que conectara el cerebro a un ordenador, las estimulaciones eléctricas para producir el movimiento y una estructura que ayude a soportar el peso.
Por tanto gracias a este estudio muchas puertas se abren para el tratamiento bioelectrónico que ayudará a muchos pacientes con parálisis.


Esta noticia ha sido publicada por Agencia Sinc.
Aquí podéis ver los resultados de las investigaciones.



diumenge, 19 de febrer del 2017

L'ORIGEN DEL PARKINSON PODRIA ESTAR A L'INTESTÍ



El parkinson, una enfermetat degenerativa que consisteix en la mort de neurones productores de dopamina i que provoca en les persones tremolors, rigidesa muscular i lentitud de moviments entre altres, és una malaltia molt comuna en el món i que no té cura.

Actualment es sap que el parkinson es causat per una acumulació desordenada d’unes proteïnes anomenades alfa-sinucleína. Aquestes causen efectes tòxics i perjudicials per a les cél·lules que fabriquen la dopamina en les zones cerebrals que controlen el moviment. El que no es sap és on es troba l’origen de la malaltia.




En les contínues investigacions per trobar el seu punt de partida, es va veure que moltes persones sofridores del mal de parkinson havien patit dolors intestinals al tindre una flora alterada que els provocava problemes gastrointestinals i alteracions de restrenyiment un temps abans de que se'ls diagnosticaren els primers símptomes de la malaltia . Es pensava que podien tindre una relació ambdós fets, però no es trobava cap.
Així que, científics de l’institut de tecnologia de California van portar a terme un experiment per analitzar la certesa de les sospites.
Es van realitzar assajos amb rosegadors modificats genèticament amb la malaltia i els van dividir en dos grups. Al primer grup de ratolins els van donar antibiòtics i van respondre favorablement amb la reducció del dèficit dels moviments motors.
A l’altre grup se’ls van trasplantar microbis intestinals i es va poder observar que els símptomes van agreujar.


Bacteries intestinals


Per tant, amb aquestos resultats, s’ha pogut establir un vincle entre el parkinson i la flora intestinal ja que es pot confirmar que hi ha cert tipus de bacteris que són perjudicials al tindre un paper molt important en els transtorns de moviment en les persones.
A més, fins ara es pensava que l’origen de la malaltia es trobava només en el cervell. Gràcies als estudis recents s’ha demostrat que l’intestí també pot ser el punt de partida.

Actualment els símptomes del parkinson es poden neutralitzar amb medicaments que augmenten la quantitat de dopamina. Desgraciadament la medicació perd efectivitat amb el temps.
Paral·lelament els antibiòtics utilitzats en els experiments encara no són viables per a ser utilitzats amb éssers humans ja que presenten els seus riscos però, el fet de conèixer aquesta nova informació, pot afavorir enormement a trobar nous tractament per als pacients.


Aquesta noticia va ser publicada a finals del 2016 per l'Agencia Sinc. Ací teniu l'enllaç.