Mosca del vinagre |
L'equip d'investigadors utilitza Drosophila melanogaster (la mosca del vinagre) per fer aquests estudis, un sistema particularment útil en la investigació biomèdica. En particular, el seu treball s'ha centrat en el sistema traqueal, uns tubs amb una funció anàloga a l'aparell respiratori humà. Aquest sistema té una matriu extracel·lular que recobreix les tràquees per dins, formant una estructura comparable a la d'un tub d'aspirador.
Fins ara, es creia que aquesta matriu només tenia una funció estructural per evitar el col·lapse del tub, però l'equip de científics ha demostrat que té també una funció reguladora sobre les cèl·lules que el formen.
Ja en 1929, el biòleg canadenc W. R. Thompson va publicar un treball on va descriure el sistema traqueal i aquesta estructura. I encara que podia descriure-la, no va poder explicar com es produïa la seva formació. Ara el nou treball aporta una explicació per a aquest enigma de fa més de 80 anys. El context biològic on es troben les cèl·lules no només modifica la seva conducta, sinó també la seva estructura interior. Quan els investigadors van modificar només la matriu extracel·lular, el citoesquelet de la cèl·lula es va veure igualment alterat.
És un doble mecanisme. Primer els filaments d'actina, un component molt important de l'esquelet cel·lular, fan de motlle perquè es dipositi la quitina de la matriu. Després la pròpia matriu estabilitza el citoesquelet de la cèl·lula mantenint a l'actina al seu lloc. Els científics proposen a Src42A com un dels actors principals d'aquest sistema, una proteïna de la família de les cinases que regula l'estructura dels filaments d'actina. La interacció entre la cèl·lula i la seva matriu extracel·lular també és molt important en processos inflamatoris o cancerosos.
Més informació ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada