Nova teoria sobre la formació dels plecs del cervell?

Com ja sabem, el cervell és l'òrgan que dirigeix el sistema nerviós i, per tant, té el control de tots els òrgans del cos, les funcions motrius i cognitives i la producció hormonal. Des de sempre l'hem vist dibuixat amb plegaments, però hem de tindre en clar que no tots els éssers el tenen així. Per exemple, els ratolins o les aus i altres animals amb el cervell menut no necessiten doblegaments, ja que aquests es formen per a poder donar-li al cervell més superfície, com ara l'humà o el d'una balena. Però alguna vegada ens hem preguntat com ho fa per a plegar-se? Doncs bé, fa poc uns investigadors dels Instituts Max Plank de Neurobiologia d'Alemanya i de Neurociències d'Alacant (INA) han trobat una explicació.

Font de la imatge 

Si fins al moment si és cert que se sabia de l'existència d'unes proteïnes anomenades FLRT que s'adhereixen a la superfície cel·lular i s'encarreguen de regular les migracions neuronals ajudant a que aquestes es col·loquen alineades donant lloc a una superfície llisa, el que no se sabia és que la quantitat de les mateixes era la clau de la quantitat de plegaments.

Llavors, aquests investigadors, mitjançant un experiment que ha consistit en crear un ratolí mutant amb l'absència de la proteïna 1 i 3 de tipus FLTR, han vist com aquest animal que normalment té el cervell llis, començava a desenvolupar cirvunolucions. D'aquesta manera s'ha arribat a la conclusió de què, sabent que els animals de cervell llis tenen moltes d'aquestes proteïnes i al llevar-ne es plega, és fàcil deduir que a menys FLTR, més plegaments i més capacitat de desarotllar superfície.

Font de la imatge

I açò no es queda ací, ja que aquest descobriment té molta importància en l'estudi de les patologies del neurodesenvolupament (lissencefàlies), ja que existeixen casos en els quals a causa d'un problema en el gen que codifica aquestes proteïnes, naixen alguns xiquets en problemes al cervell que possiblement, d'ara endavant tinguen més possibilitats de ser curades amb aquests tipus de manipulacions. 

Aquesta notícia està relacionada amb els temes de"Mutacions i manipulacions genètiques", "Els gens i la seua funció" i "Microbiologia" de biologia de 2° de batxiller.

Notícia original ací.

Nova forma d'actuació del colesterol?

Fa poc, uns investigadors relacionats amb l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i de l'Hospital Charité de Berlín (Alemanya) han descobert una nova possible funció del colesterol.

Ja sabem que un excés d'aquest és perjudicial, ja que ens pot causar aterosclerosis, una malaltia derivada de l'estretiment i enduriment de les arteries causat pel mateix. Però també és important dir que és indispensable per a viure. Es troba en les membranes cel·lulars del nostre organisme, i el cos el necessita per a fabricar hormones, àcids biliars, vitamina D, i altres substàncies. Aleshores qualsevol estudi relacionat amb aquest és molt important.

Font de la imatge

Fins ara sols se sabia que el colesterol podia regular l'activitat de les proteïnes GPCRs des de fora; alterant les propietats físiques de la membrana o adherint-se a la pròpia proteïna de manera superficial, però és ara quan s'ha descobert que també pot actuar directament en l'interior d'aquest grup de proteïnes establint una connexió no molt clara fins al moment.
D'aquesta forma podem afirmar que el colesterol interfereix de forma important en la funció d'una proteïna cerebral. I com aconsegueix portar a terme aquesta funció? Primer, s'allibera de la membrana neuronal i se'n va a invadir l'interior del receptor d'adenosina per a arribar al centre actiu. Tot seguit, sabent que l'adenosina pertany al grup de receptors acoblats a proteïnes G, interfereix en la comunicació entre cèl·lules. I per què pot causar açò problemes? La resposta és que a causa del fet que aquesta família de proteïnes (les GPCRs) participa en molts processos importants (interpretació d'estímuls com la vista, el gust, l'olor...i del sistema immunològic entre altres)i, si falla, serán  previsibles malalties com l'alzheimer.

Font de la imatge

 Els investigadors van poder deduir açò gràcies a simulacions moleculars molt avançades i en col·laboració amb la Universitat de Castella-La Manxa ho van poder demostrar definitivament, per a poder afirmar ja, que el colesterol modifica l'adenina gràcies a que pot accedir també al seu interior.

Des del meu punt de vista crec que amb notícies com aquesta ens podem adonar del gran treball que realitzen dia a dia els investigadors i de la seua efectivitat com en aquest cas. Amb aquest estudi s'ha descobert una nova possibilitat que té el colesterol d'actuar que no sabíem i estic segura que actualment també ignorem altres funcions que en un futur es descobriran. Espere que servisquen per a poder curar malalties que ara no tenen encara cura. Per això hem de recolzar al màxim investigacions com aquestes que són les que al final ens proporcionaran beneficis més valuosos

Aquesta notícia està relacionada amb els temes de: glúcids, proteïnes, embolcall nuclear i immunologia de biologia de 2n de Batxiller.

Font de la noticia aquí

El nostre sistema immunitari i uns virus poden acabar amb el cáncer?

El càncer és una de les principals causes de mort en el món, ja que cada any mata al voltant de 8,2 milions de persones i sols el 30% dels casos hagueren pogut tindre remei. Sentim moltes coses sobre el càncer però que és exactament? Doncs bé, és una malaltia que causa que se desenvolupen una sèrie de cèl·lules perjudicials i on no han d'estar. A més a més, poden apareixen en qualsevol lloc del nostre cos, però els casos més comuns són al pulmó, fetge, estómac, colon i mama.
A causa de la gravetat d'aquest tema són molts els estudis que es realitzen per buscar solució.

Fa poc, en Barcelona un grup de científics de Viroterapia Genètica del Càncer de l'institut d'Investigació de Bellvitge han descobert com redirigir el nostre sistema immunitari per a que ataque sols a les cèl·lules canceroses. Açò ho han fet gràcies a què han desenvolupat un vius oncològic modificat que pot secretar un BiTE específic contra la proteïna EGFR (adherida en la membrana de les cèl·lules canceroses.) quan va a infectar-la.
Podríem dir que és una espècie de teràpia dirigida, el científics guien al virus per a que, en lloc de produir refredats, gastroenteritis o conjuntivitis, ataquen a les cèl·lules del càncer. Aquest mètode és molt efectiu, ja que també queda demostrat en rates com el virus amb BiTE podia augmentar el nombre de limfòcits T en els tumors per a destruir-los. Aquests limfòcits el que fan és connectar-se de forma específica a determinades proteïnes que es troben en la membrana de les cèl·lules perjudicials de càncer per a  activar la cèl·lula T amb poder destructor.

Font de la foto

 Encara que no tot és tan fàcil, ja que el nostre propi sistema immunitari tendeix a atacar aquest virus també, els investigadors científics han hagut de saber també com dirigir-lo perquè els ajude a aquests virus a atacar la malaltia a la vegada.
Avui en dia aquests científics continuen investigant en nous projectes com el de trobar la forma d'obtenir un virus que ajude a la destrucció dels fibroblasts de l'estroma tumoral.

Des del meu punt de vista crec que si tot continua així i hi ha tanta gent professional amb ganes de descobrir cures per al càncer, finalment ho aconseguiran, ja que aquest àmbit està avançant considerablement. Per una altra part, crec que no sols s'haurien de centrar únicament en el cànser, ja que existeixen entre 5000 i 7000 tipus d'enfermetats de les quals es desconeix quasi que tot i la gent que les sofreix viu sense saber res i deu suposar un sofriment bastant greu.

Aquesta noticia está relacionada en el bloc 2 "estructura i funció celular", amb el 3 "Metabolisme i autoperpetuació" i el 4 " microbologia i autoconservació" de Biología de 2nd de batxiller

Font de la noticia aquí

¿Perdemos memoria por la contaminación?

Hoy en día se nos esta advirtiendo continuamente sobre los efectos negativos de la contaminación atmosférica. Estos recaen sobre animales, cosechas, ciudades, bosques y ecosistemas acuáticos, causando a un cierto largo plazo un empeoramiento progresivo de la calidad de vida en general.
Primero, el aire contaminado que flota en la superficie es arrastrado por el viento y la lluvia dispersándose así por toda la tierra. Desgraciadamente en estos momentos quedan pocos lugares limpios de contaminación. Se suele decir que la exposición continúa a estos contaminantes del aire puede llegar a provocar afecciones cardiovasculares como el infarto, pero que, mayoritariamente, los problemas se originan a largo plazo.

Respecto a esto es con lo que esta relacionado el último estudio del Instituto de Salud Global de Barcelona (ISGlobal). Todo empezó a raíz de un estudio anterior que había revelado la relación entre la pérdida de memoria a largo plazo con la exposición a la contaminación procedente del tráfico.
De esta forma observaron también que esta contaminación afectaba en muy poco tiempo a los niños. Los alarmantes resultados impulsaron a continuar investigando su neurología gracias al seguimiento de 2.700 menores de 39 colegios de Barcelona. Mediante tests en los ordenadores iban obteniendo datos, que finalmente concluyeron en que según los niveles de NO2 que había cada día en el aire salían mejor o peor, es decir, los niños tenían bastante mas déficit de atención cuando el aire estaba mas contaminado. Este trabajo también ha demostrado que los retrasos en aprendizaje son de aproximadamente un mes, cosa que individualmente no es demasiado significativa pero a gran escala si que lo será para el futuro.



Para poder frenar esto lo antes posible es necesario el control de los niveles diarios de dióxido de nitrógeno (NO2) y carbono elemental (o carbono negro) y habrá que ir con cuidado con los motores diesel, tal y como afirmó el primer autor de la investigación. Bajo mi punto de vista, creo que se deben imponer medidas mas duras ante esto y no solo contra estos dos tipos de contaminación, sino contra todos, ya que esto nos esta afectando desde el deterioro de una estatua histórica, peces enganchados en plásticos o lluvias ácidas, hasta llegar al punto de influir en la memoria de los más pequeños, que son el futuro de la sociedad.

Esta noticia está relacionada con el tema de la contaminación atmosférica de Ciencias de la Tierra de 2º de Bachillerato
Funte de la noticia aquí

Podria una nova llei acabar amb les aus marines?

L'any 2013 es va decretar una nova política de pesca, de la qual el punt més preocupant que es durà prompte a terme és l'eliminació dels descarts. Açò vol dir que a partir d'ara ja no es podran llançar al mar els excedents sense valor econòmic i més petits. La verdadera intenció que es té aplicant aquesta mesura és procurar que els pescadors seleccionen millor el que van a pescar, però el que no saben és que a la llarga acabara afectant greument a aquella fauna que s'aprofitava d'aquests peixos, causant un impacte mediambiental greu.

Sabem que sovint la natura s'adapta al que va ocorrent i en aquestes situacions les baldrigues cendroses aprofitaven que els vaixells expulsaven gran quantitat de peixos, que s'havien infiltrat en les xarxes accidentalment i no es podrien vendre, per a alimentar-se. Encara així, segons dades de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, moren unes 5000 gavines d'aquesta espècie per culpa del palangre (en la costa catalana, valenciana i balear), ja que s'enganxen i moren.
Si ara li sumem que els desapareixerà l'aliment principal, es veuran obligades a intentar menjar, mentre estan pescant els vaixells, un nombre molt major de gavines i augmentara molt, en poc temps, el seu nombre de morts. D'aquesta manera es podrien veure amenaçades greument.
El que ocorre amb tot açò, com una mena de bucle d'on és difícil eixir ja que els vaixells d'arrossegament que causen més descartes tendiran a disminuir i l'augment de la pesca de palangre farà abaixar també la població d'aquests animals.

 font de la imatge

Aquesta conclusió l'han tret un grup de científics dirigits pel professor Jacob González-Solis, del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia y Ciències Ambientals y de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), amb col·laboració de SEO/BirdLife, gràcies també a l'ús de dades del seguiment amb GPS de les rutes d'alimentació, el posicionament dls vaixells, l'ajuda dels pescadors dels palangrers i altres avisos voluntaris de quan es capturen aus de forma accidental.
Aquests investigadors han proposat la solució de pendre mesures de seguretat en els vaixells del tipus de pesca que més gavines mata per a què quan s'aplique la nova norma no es produïsca el colp tan fort que s'ha previst. Aquesta solució és la que van aplicar molts altres països gràcies al Tractat Antàrtic en l'oceà Austral, on s'ha acabat totalment amb aquest problema amb les aus. També millorar els llocs de captures innecessàries, estudiar-los i modificar les rutes de pesca per a què no hi haja tants descarts i no s'haja de aplicar la llei.

 font de la imatge

Personalment opine que amb l'ajuda d'investigacions per a millorar els mètodes de pesca es podria acabar de colp amb els dos problemes, fent més eficient la pesca i reduint la mort de les gavines. Es un tema de vital importància, ja que si no ens parem a pensar el be en tots els aspectes i soles ens fixem el l'economia i el mercat, moltes espècies animals es poden veure acceptades, per això és molt important aquest estudi que té en compte i valora la existència d'una població sana d'aquestes.

Aquest tema està relacionat amb l'organització de la biosfera i la humanitat i el medi ambient de Ciències de la Terra i del Medi Ambient.

Noticia original: açí

Nuevo método para reducir la posibilidad de sufrir diabetes

Actualmente, un tercio de la población mundial tiene en su ADN una mutación capaz de desarrollar a lo largo de su vida la diabetes. Esta enfermedad produce una alteración en el metabolismo de los carbohidratos, las grasas y las proteínas, dando lugar a la hiperglucemia, o nivel alto de azúcar en la sangre y, a su vez, puede ser de varios tipos. Esta dolencia se produce por la falta o la reducción de la sensibilidad a la insulina en los receptores insulínicos. Los pacientes que la sufren se ven ligados toda la vida a controlar sus niveles de glucosa en la sangre, en el caso contrario seguramente desarrollaran daños en la vista, riñones o vasos sanguíneos.

El estudio para llegar a descubrir un método preventivo ante ésta, empezó hace ocho años recogiendo muestras de los pacientes del Hospital Universitario Reina Sofía, en Córdoba. Con esto, trataban de estudiar la probabilidad de volver a sufrir un segundo infarto de miocardio comparando los pacientes con diabetes con los que no la padecían. Los resultados tras cinco años fueron alentadores. En los pacientes de esta alteración se veía como habían aumentado un 20% los casos, respecto al 30% del resto.

Estos resultados les impulsaron a probar técnicas preventivas hasta llegar a la elaboración de una dieta que fuera pobre en grasas animales (saturadas), además de la sustitución de las mismas por los carbohidratos. Esto vino a raíz de la observación meticulosa de como este tipo de dieta regulaba mejor la glucosa y de esta forma, reducir hasta un 30% las posibilidades de que las personas con el gen propenso, no desarrollaran la dolencia.

De todas formas, posteriormente la Universidad de Córdoba, el Instituto Maimones de Investigación Biomédica de Córdoba, el Hospital Universitario Reina Sofía de Córdoba y la Universidad Tufts de Boston decidieron hacer unas comprobaciones para verificar la efectividad y veracidad de los anteriores resultados. Así pues, decidieron probar esta técnica mediante la alimentación con gente de, concretamente, tres procedencias distintas (mediterráneos cordobeses y bostonianos tanto de origen anglosajón como puertorriqueño). El resultado, obtenido hace poco, indica lo mismo que lo obtenido con los primeros pacientes de España, por lo que se asegura que no seguir una dieta alta en grasas saturadas producirá beneficios, reduciendo la probabilidad de sufrir diabetes.

En mi opinión, este estudio,  gracias a su divulgación de los beneficios de no abusar de las grasas animales podría generar, además de una reducción de enfermos de diabetes, también una disminución de la obesidad, junto con la mejora de la salud del corazón y arterias o colesterol malo, debido a que también las grasas saturadas están íntimamente relacionadas con las enfermedades cardiovasculares.

Por otra parte, estoy siempre de acuerdo con todo lo que sea saber más sobre enfermedades tan "pesadas" como lo es esta, ya que estos enfermos tienen toda la vida una preocupación las 24h y lo mínimo que se descubra para poder prevenirla en un futuro es bienvenido.

Esta noticia está relacionada con el apartado de glúcidos, lípidos y mutaciones y manipulaciones genéticas

Fuente original de la noticia aquí

¿Puede depender nuestra reproducción de una sola proteína?

Actualmente, entre un 15% y un 18% de parejas españolas sufren el problema de la infertilidad.
En la mayoría de los casos se sabe la causa; en los hombres es común que se deba a ciertas alteraciones en el ámbito testicular, en la eyaculación, en la erección o ciertas patologías en la próstata, y en las mujeres predominan causas como la menopausia precoz, obstrucciones o lesiones de las trompas de Falopio, anomalías uterinas o problemas ovulatorios, entre otros. El verdadero problema llega cuando no se sabe identificar la causa (ocurre en un 20% de los casos), pero gracias al éxito de un grupo del Centro de Investigación del Cáncer de Salamanca se podrá saber un poco más.

El descubrimiento de éstos investigadores, se basa en la observación sobre cómo afecta a la fertilidad, la recombinación genética que se lleva a cabo en la meiosis. Se sabia que en esta fase de la reproducción celular, los 23 pares de cromosomas de cada progenitor se dividen en partes iguales  para formar el nuevo ADN de su descendencia. Si este proceso presenta fallos, puede dar lugar a la infertilidad o enfermedades como el síndrome de Down o el de Hunter, entre muchos otros.

En este punto, es donde estos investigadores se han fijado en la importante participación de la  "nueva" proteína SIX6OS1. La relevancia de ésta se debe a que es necesaria para el montaje y ordenación de un grupo de proteínas, llamado sinaptonémico, que interviene directamente en la formación correcta y proporcional de los cromosomas descendientes.

De esta forma, se observa como todo va "unido". La falta de esta proteína causaría una malformación en el grupo de proteínas que regulan la correcta división de los dos ADN de los progenitores y finalmente éste problema causaría una mala fertilidad.
Todo esto queda confirmado ya que también han comprobado que los ratones sin dicha proteína no efectúan bien el proceso meiótico y por lo tanto no se pueden reproducir.

Bajo mi punto de vista, este tipo de investigaciones son imprescindibles ya que, si lo pensamos bien, todo depende de una buena reproducción, ya que sin ella nos acabaríamos extinguiendo.
Además, obtener nuevas respuestas, serán un modo de aliviar a las parejas que sufran este trauma. De este modo todos los descubrimientos e investigaciones sobre este campo deben ser muy valorados y obviamente se ha de seguir estudiando.


Esta noticia está relacionada con los temas de la herencia, los genes y las mutaciones y manipulaciones genéticas del bloque III (metabolismo y autoperpetuación) de biología de 2º de bachillerato.

Noticia original: aquí

Investigació exitosa sobre aqüífers marins en la UJI

Recentment, un grup d'investigadors sobre Plaguicides i Aigües de la Universitat de Castelló de la Plana han descobert, en l'ascens de la columna més gran d'aigües mediterrànies , com regenerar els aqüífers més sobreexplotats del litoral valencià.

El lloc estudiat es localitza entre de la Vall d'Uixó, Moncofa i Nules. El projecte d'investigació va comensar fa tres anys, amb el finançament de "The Coca-cola Foundation".

L'objectiu d'aquest treball era trobar mètodes per a poder utilitzar els recursos hídrics costaners salinitzats. Segons diu Ariana Renau-Prunyonosa, investigadora del Grup d'Investigació de Recursos Hídrics de l'IUPA, van elegir aquest punt de la plana de Castelló perquè, com que la gent de la zona usa molt per a regar, l'aigua subterrània, cada vegada s'anava salinitzant més l'aqüífer i també per disposar de les infraestructures necessàries per a fer la recàrrega artificial.

Després d'estudiar durant dos anys el comportament d'aquestes aigües des de el punt hidrogeoqímic i hidromecànic, han pogut arribar a la conclusió que les reserves hídriques del Mediterrani es poden recuperar si es posa en marxa un nou mecanisme que donaria resultat aproximadament al cap de 20 anys de realitzar-lo. Aquest consistiria en fer retrocedir l'aigua del mar amb l'ajuda d'augmentar l'aportació d'aigua dolça.

Es podria dir que mitjançant la recàrrega artificial, al llarg dels anys milloraria la qualitat i quantitat de cabals subterranis per a l'ús agrícola.

Vídeo amb més informació:

Per a vore la font original, click aquí

Ulls amb vida pròpia?

Fa poc ha eixit un estudi en la revista e-Life sobre com funciona una nova varietat de bacteris unicel·lulars, anomenats Sinechocyistis, que es comporten com un ull humà amb una espècie de vida independent.

Les principals característiques d'aquestes bacteris són que pertanyen al grup de cianobacteris, tenen un color verd o blau i mesuren unes tres mil·lèsimes de mil·límetre, és a dir, són 500.000 vegades més menudes que el globus ocular humà.

Els científics que van realitzar aquest descobriment es van fixar en què a llum del microscopi que feia d'esquer, se veia reflectida dintre d'aquests microorganismes i, després d'una serie d'experiments amb raig láser, van poder observar que la llum és reflectia en el costat oposat de l'organisme.

Aleshores han pogut afirmar que actuen com una lent o càmera esfèrica i quan els seus fotoreceptors capten la llum, ja que la necessiten per a desarrollar-se i produir energía, van cap a ella amb l'ajuda de les micro-vellositats que poseeixen.

Els Sinechoicystis funcionen igual que el mecanisme de l'ull humà però fins ara és el organismo més menut i antic amb aquesta capacitat.

Aquest breu video explica com funciona l'ull humà:

És veritat que els biòlegs ja havien descobert que algunes cèl·lules poseeixen l'habilitat de desplaçar-se cap a la llum (fenòmen anomenat fototaxia), fa un segle, però és ara quan han entés com funcionen realment.

Font de la noticia: Ací

A POCS PASSOS DE CURAR LA CEGERA AMB CÈL·LULES MARE



Fa uns dies ha sorgit una notícia molt interessant. Des de fa 10 anys es pensava en la possibilitat de curar la ceguera per degeneració macular, implantant baix de la retina cèl·lules mare especialitzades en l'ull, però ha sigut ara quan un grup de cirujans de Londres han experimentat aquesta tècnica en una dona de 60 anys i han obtingut bons resultats.

De moment evoluciona perfectament en aquesta pacient.

Si es confirma que funciona, a partir d'ara, podrem gaudir d'una fantàstica cura per a la típica ceguera que comença a manifestar-se a mesura que s'avança en l'edat provocant que el afectat perga la capacitat de vore de forma "fina" dificultant-li, així, realitzar activitats com conduir, llegir o cosir. Açò ocorre quan les cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la retina moren, el que dona lloc a perdre la visió principal.

Cèl·lules mare

Per a implantar-les, és necessària una xicoteta operació, en la que es col·loquen baix de la retina aquestes cèl·lules mare extretes d'un embrió que algú ha donat a la ciència.

Encara que en altres estudis s'ha treballat amb cèl·lules pròpies del pacient i el resultat ha segut exitós, és preferible usar les embrionàries perquè tenen un nombre il·limitat de cèl·lules especialitzades i a més a més, treballar amb cèl·lules del mateix pacient és més problemàtic i delicat.

Font de la noticia: aquí