Programa de control d'aus a les Illes Columbretes

Seguint amb les actuacions que es realitzen sobre el grup d'aus, s'han mantingut els censos periòdics sobre les diferents colònies, així com el marcatge de pollets i el seguiment de nius.

El treball, es realitza des que va començar la Reserva Natural, cap al 1988. En l'actualitat, es realitza des de la Reserva en col·laboració amb el Servei de Biodiversitat de laConselleria. A més, de forma permanent, guardes i tècnics porten el seguiment de les diferents aus, les característiques de l'arxipèlag com: mida petita, aïllament, facilitat per a l'observació..., ajuden a facilitar l'estudi. 

 La finalitat del projecte, és la d'obtenir dades del comportament reproductor de les espècies nidificants a les Columbretes. Algunes com el Gavià Argentat són susceptibles de ser controlades, ja que un augment desmesurat suposaria una pressió perillosa sobre altres aus. 

Altres espècies que s'estudien són la Baldrigacendrosa, en greu declivi a nivell mundial; el falcó de la reina, la nostra rapinyaire més representativa, a més de una de les gavines més escasses del món, l'esquiu petrell oceànic. Totes elles, són espècies molt sensibles a impactes associats a la presència humana, i troben en aquestes illes, l’únic punt de nidificació de tot el País Valencià.

L'estudi, molt complet, detalla la quantitat d'aus de les Illes i ubicació dels diferents nius així com el nombre de polls que l'habiten. Altres dades recollides són les estimacions de parelles reproductores.

 Tot aquest estudi no seria possible sense la correcta conservació de l'hàbitat i la gestió correcta del mateix.

Per veure la font de la notícia, com per accedir-hi a més informació sobre dades de l'estudi, fer click aquí i ací .

Protecció de la flora a les Illes Columbretes

Al reduït espai de les Columbretes s'afegeixen altres condicionants com l'aridesa, l'escàs sòl, les tempestes, la gran insolació i l'elevada salinitat als quals les plantes estan adaptades. A més l'aïllament i la condició volcànica de l'arxipèlag han produït l'aparició de noves espècies.

Malgrat que moltes espècies van arribar a les illes, poques han suportat les dures condicions ambientals i han sobreviscut a l’impacte humà; que va destruir la vegetació per llenya i va introduir espècies com conills o cabres. Les espècies vegetals que ho van suportar, van trobar unes excel·lents condicions per desenvolupar-se al ser sols rics en nitrats procedents del fem de les aus. 

Un nou programa  desenvolupat pel botànic Carles Fabregat amb ajuda del Servei de Microreserves de Flora, del CIEF i dels guardes ha sigut vital per a registrar i protegir les espècies de les Illes Columbretes. 

En concret, s'han dut a terme podes per mantenir les zones de pas i ús públic. També s'han establert les parcel·les per al seguiment de l'evolució de la coberta vegetal.

Mitjançant un contacte amb el Banc de Llavors de Conselleria, s'han recollit llavors d'espècies d'especial interès, així com el cens de poblacions singulars (Fumaria, Medicago, Reseda ...).

Aquest estudi  estableix normes de recol·lecció per a l’estudi i detallada informació sobre el lloc concret de i l’època de floració. També pretén ajudar a créixer poblacions amenaçades mitjançant una sembra amb unes normes molt rigoroses (les llavors han de ser de l’illa, han de estar madures...). 

Tot el treball, ha sigut realitzat per a conservar aquest enclavament únic a tota la Mediterrània, i protegir-lo de la forma més respectuosa amb el medi. Per a que generacions vinents, el puguen gaudir en un estat òptim i seguir aprenent de les diferents formes de vida que l'habiten.

Per veure la font de la informació, així com normes, accions... fer click ací i aquí.

Poblacions de llagosta roja en les Illes Columbretes

Les Illes Columbretes constituïxen un arxipèleg d’illes i illots d’origen volcànic, situat a 30 milles marines de les costes de Castelló.

La llagosta roja Palinurus elephas és una espècie que s'extén per les costes Atlàntiques i per el mediterrani. S'alimenta principalment de mol·luscos, altres crustacis i equinoderms. I té un gran valor comercial ja que pot arribar fins els 60€ per kilogram. Els pesquers espanyols capturen entre 200-400 tones de llagostes, el que suposa un benefici de 12-22 milions d'euros.

Durant anys de pesca  lliure, Les Columbretes eren conegudes com un dels caladors de llagostes més productius de tot el mediterrani. En 1990 es va crear la reserva marina d’interés pesquer, a fi de protegir un hàbitat explotat per la intensa activitat extractiva.

L’estudi de l’efecte reserva es realitza dins i fora de la reserva marina. Consisteix en l'estudi de  l’evolució de la població, l’estructura demogràfica  i els moviments dels adults (els desplaçaments són limitats, entre 2 i 5 km).

llagosta roja

Per a obtindre eixa informació es realitzen pesques experimentals per estimar l’abundància, registrar la relació entre la talla i el pes, l’edat i la fecunditat; mitjançant el matcatge d'exemplars.

Després de tots aquests anys de protecció, la població protegida és entre 5 i 20 vegades més abundant que la dels caladors pròxims. A més, s’ha constatat una relació inversa entre l’abundància de llagostes i la distància a la reserva, en els límits de la qual es registra una pesca notable. 

Sens dubte un clar exemple de la recuperació d'una espècie amenaçada per la sobrepesca.

Per a veure la font fer click aqui i açí.

Doñana en peligro, Daimiel casi desaparecida.

El Parque Nacional de Doñana y Las Tablas de Daimiel podrían acabar sin agua si no se toman medidas urgentemente, según ha alertado WWF España .Esta organización ecologista ha presentado un informe en el que constata que, si continúa la tendencia actual de ocupación masiva del territorio para cultivos de regadío, la sobreexplotación de los acuíferos entre ellos el de Almonte-Marismas y el uso ilegal del agua ,Doñana pronto acabaría como Las Tablas de Daimiel, que apenas cuentan ya con un 1% de superficie inundada.

Sin embargo la directora general de sostenibilidad de espacios naturales Rocío Espinosaa discrepa y afirma que hay evidencias de que la marisma en años lluviosos recibe demasiada agua y los niveles hídricos alcanzan una altura que impide a las aves alimentarse. De hecho las transformaciones históricas , de la red de drenaje que alimenta la marisma , han alterado el régimen hidrológico y la superficie ocupada por las aguas desde hace cientos de años."La sobreexplotación de las aguas subterráneas es un importante factor de desertificación y la desecación de los humedales es uno de los primeros síntomas de este proceso.", asegura WWF.

El informe señala cuánta agua necesita el enclave para evitar su desaparición y analiza el grave impacto de los cultivos de regadío sobre este espacio natural , es por lo tanto una herramienta muy útil para evitar que le acurra a Doñana lo mismo que a el humedal del Parque Nacional de Las Tablas de Daimiel .




Los humedales de nuestro país están en grave peligro y es el momento de revertir esta tendencia ya que hace mucho que sabemos de su importancia ecológica y que es preciso preservar.

La informacion de la noticia la he sacado de aqui, aqui y aqui.

Ademas de esos links os propongo que visiteis la web de parques nacionales y reservas naturales (aqui) y la web de WWF Espña(aqui), en mi opinión muy interesantes.