En el organisme
cel·lular, de forma natural moren al voltant de 3.000.000 cèl·lules per cada
segon. Aquestes cèl·lules moren per degradació sense alliberar el seu contingut
al exterior cel·lular, que serà menjat per les cèl·lules veïnes, o també per una necrosi provocada per un colp. Aquesta última provoca efectes tòxics a les
cèl·lules veïnes.
En la revista
Cell Death and Disease s’ha publicat els resultats del treball d’investigació
de la Universitat Pablo de Olavide, en el que donen a conèixer el còrtex cel·lular es manté i la resta de la cèl·lula es degrada.
L’autor de l’estudi
Sànchez Alcàzar, ens fa una comparació per a poder entendre-ho: “ La cèl·lula
és com una carpa de circ, que està plena
de vigues com el citoesquelet, microtúbuls, filaments intermedis, d’actina...
Quan aquests últims es contrauen al començament, la resta d’elements es despolimeritzen
i la cèl·lula queda sense sostre, aleshores la carpa es derrumba.
 |
| Les bandes roges que envolten el còrtex cel·lular |
La cèl·lula
desenvolupa l’anomenat “ataúd cel·lular”, una paret de microtúbuls que es crea
en el còrtex cel·lular sostenint la membrana cel·lular de l’acció de les
casposes. Mentres que “l’ataúd” dura, les cèl·lules mantenen el seu contingut
que està sent degradat dins de les cèl·lules. Per a que açò siga possible,
altre estudi afirma que hi ha una nova paret de microtúbuls i la membrana
permaneix viva i funciona en normalitat: “Vida després de la mort”
En conclusió, han
constatat en cultiu cel·lular que gràcies a la “ataúd”, el còrtex cel·lular es
manté viu, a causa de tota la integritat de les proteïnes que l’integren (les
del sostén, les reguladores...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada