MATAR UNA SUPERBACTERIA, COM ES POSSIBLE?

Investigadors de l'Escola de Medicina i l'Escola Skaggs de Farmàcia i Ciències Farmacèutiques de la Universitat de Califòrnia descobreixen que el medicament contra el càncer de mama tamoxifèn dóna un impuls als glòbuls blancs que els permet respondre i matar als bacteris en experiments de laboratori.

L'amenaça de patògens bacterians resistents a nous antibiòtics és cada vegada més gran, per això, cal buscar medicaments que se sap que són eficaços en la tasca de combatre infeccions. A través d'això s'ha descobert que el tamoxifèn té més propietats farmacològiques de les que s'imaginaven. Per provar la teoria, els investigadors van incubar neutròfils humans amb tamoxifèn i van trobar que els tractats amb aquest medicament eren millors en moure o embolicar els bacteris.

Més tard, els investigadors van infectar ratolins amb SARM, una superbacteria. Els rosegadors tractats amb tamoxifèn van quedar protegits durant 5 dies, per tant, les persones que prenen cada dia tamoxifèn durant molts anys tindran més neutròfils capaços de matar qualsevol tipus de superbacteria.

Amb aquesta evidència l'OMS considera el tamoxifèn un "medicament essencial" a causa de la seua relació cost-eficàcia i el perfil de seguretat.

Per conèixer la font cliqueu ací.

Los glóbulos blancos ‘escanean’ la sangre para provocar ictus

Investigadores del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) han descubierto que los glóbulos blancos o leucocitos, principales agentes defensivos del cuerpo, "escanean" los vasos sanguíneos y pueden producir accidentes cardiovasculares.

La probabilidad de sufrir estos accidente, como ictus o un infarto, no tiene una  respuesta exacta puesto que no se sabe cual es el origen de estos accidente. Aun así, existen marcadores que se pueden predecir:

-El primero es uno que controla los neutrófilos, que es un leucocito especifico, en la sangre.
-El segundo calcula las plaquetas activadas en la sangre, estas provocan la coagulación.
Lo importante es si hay una relación entre estos marcadores o si neutrófilos y plaquetas cooperan iniciando accidentes vasculares.
Una serie de universidades, han descubierto que ambas células cooperan causando accidentes cardiovasculares.

Tras observar los vasos sanguíneos inflamados con avanzadas técnicas de microscopia, descubieron que los neutrófilos se pegan al vaso inflamado donde una especie de brazo se engancha a una proteína adhesiva del interior del vaso. Además, algunas plaquetas, las que estaban activadas, también se enganchan a esta proteína. Por último, descubrieron que esta proteína adhesiva manda señales que hacen que se inicie una respuesta inflamatoria que provoca el daño vascular.

Esto lo descubrieron gracias a un experimento con ratones donde les inducian un ictus o enfermedades similares y les quitaban o desactivaban las proteinas adhesivas, y vieron que el daño era mucho menor.
Como resultados generales del trabajo se pueden destacar que gracias a estos descubrimientos se puede saber como se originan muchos accidentes cardiovasculares. Además, ayuda a descubirir procesos biológicos que eran desconocidos y ahora se pueden manipular para prevenir o tratar enfermedades.
Fuente de información SINC

Troben una nova funció dels neutròfils

Un article publicat a la web de Sinc, ens dona a conèixer l’aparició de neutròfils en la melsa, sense que hi haja ninguna infecció. A més també han descobert, que la funció que aquestos neutròfils duen a terme es completament diferent a la que fan la resta dels neutròfils, la seua funció es immunorreguladora.

Els neutròfils son designats les cèl·lules “limpiadores”, ja que aquestos tenen que anar als llocs on s’ha produït una infecció o inflamació per destruir els agents patògens. Per això que la funció d’aquestes cèl·lules es detindre l’expansió de l’ infecció, i preparar el camí per a que cèl·lules immunològiques exterminen l’ infecció de manera permanent. Però, amb l’estudi de IMIM i ICREA, s’ha observat que els neutròfils situats a la melsa sense presencia de cap infecció tenen una funció diferent. En aquest òrgan, els neutròfils es troben prop dels Limfòcits B, interactuen amb aquestos, ajuden a l’activació d’aquestos i a donar una resposta ràpida davant dels agents patògens. Això ha sigut una novetat, ja que els neutròfils que es troben a la sang no poden realitzar aquesta funció.

Aquesta noticia m’ha paregut interessant ja que ara es poden fer teràpies més eficaces contra els agents patògens, fer una vacuna que augmenta el nombre de neutròfils de la melsa, etc… En resum, es un avanç per a la medicina i tot el camp de la salut.

Aquest post té relació amb Biologia Humana, amb el tema de la sang i del sistema immunitari, ja que tracta de els neutròfils (cèl·lula sanguínia) i de les respostes immunitàries davant d’un agent patogen.