"sylvia atricapilla IV"Com es diferencien els mascles i les femelles?

La distinció entre mascles ifemelles es molt simple ja que presenten clares diferencies dimorfiques.

COM SON ELS MASCLES?

Els mascles tenen una coloració general de tons grisos: més fosc en la part de les ales i blanc en el ventre, sent les zones intermèdies d'un gris clar. La part superior del cap (des de la meitat dels ulls cap amunt, el que se sol cridar "capirota").Com es veu clarament a la foto:

COM SON LES FEMELLES?

Les femelles presenten un cos de similar coloració però de tons més parduscos. En aquest cas la capirota és de color marró, amb lleus tons ataronjats en alguns casos. Com s'observa a la imatge:

ES SEMBLEN EN ALGUNA COSA?

En comu els ambdós sexes no es distingeix el iris, ja que els ulls són completament negres. Aquests estan envoltats per una fina línia clara que s'observa més clarament en la part inferior (aquestes característiques ens seran útils per a diferenciar-les d'altres espècies). El bec i les potes són de color grisenc. A diferencia d’ altres espècies del seu gènere la seva cua és més aviat curta, i en aquesta no s'observa cap taca de color blanc.

Bibliografia: Wikipedia; Asturnatura;
Treball realitzat per Eliana Carboneras i Bruno Monfort
Treball realitzat per Eliana Carboneras i Bruno Monfort

"SYLVIA ATRICAPILLA III" Com es relaciona i reprodueix?

L'època de cel comença al mes d'abril, quan el mascle es prepara per construir diversos nius. La femella elegix un ,i així doncs, la parella de sylvia atricapilla acaben el niu, donant-li forma de tassa i adherint pels, plomes, molsa, llana i herbes seques.
La posada d'ous està formada entre 3 i 5 ous de color gris amb abundants punts i mesuren sobre 19,5 x 14,6 mm. Aquests ous seran incubats durant 11 o 12 dies pels propis pares. Els pollets naixeran nuets, i durant dues setmanes seran mantinguts pels dos pares, fins que aquestos, abandonen el niu als 8 o 14 dies, encara que seguiran sent cuidats uns dies més! (que morro tenen no? jeje!)

Però, com arriben a ajuntar-se per tal de reproduir-se?

Davant les femelles, els mascles d'aquesta espècie d'aus, es tornen autèntics "cantarins". El seu mètode per a lligar-se a les femelles es tracta, doncs, d'exhibir-se galantment, amb coreografies plenes de moviment, agitant ales i cua, sense deixar de trinar entre els arbustos. (Aquest exemplar deuria de apuntar-se a OT i a FAMA jeje)

Els mascles, doncs, comencen a produir sons guturals frenèticament i sense parar. A més, per tal d'aconseguir dominar un determinat territori, el tallarol de casquet mascle, desplega totes les seues armes: infla exageradament el plomatge del seu cos, deixa caure les ales (quedant aquestes colgades vagament com si li pesaren massa), mentrestant, obri i tanca la cola...

Finalment, el mascle que es mostra amb millors qualitats i major valentia, aconseguix quedar-se com a amo d'aquell petit territori.

Bibliografia: Wikipedia; Asturnatura;
Treball realitzat per Eliana Carboneras i Bruno Monfort

"SYLVIA ATRICAPILLA II" On la podem trobar?

El Tallarol de Casquet habita zones boscoses, jardins i parcs,etc, en general, zones amb una bona cobertura arbustiva. A més, té preferència pels boscos d'arbres planifolis. No obstant, la major concentració d'exemplars la trobem en boscos caducifolis de muntanya mitja. Opta per zones excessivament seques, i a l'hivern serà encara més freqüent trobar-los a prop de les ciutats i pobles, en urbanitzacions, grans parcs...

Pot habitar des dels 0 metres fins als 2000 metres d'altitud, encara que abunden entre els 400 i 1600 metres.

Si parlem de distribució, aquesta espècie cria en Europa, al nord d'Àfrica i al nord-oest d'Àsia, i hiverna al sud-est d'Europa i al nord d'Àfrica. La podem trobar, dins del període hivernal, en tota la península, a les Balears i a les Canàries. De forma permanent, també es troben en moltes zones del país, on es tracta d'un au bastant abundant.

Aquesta espècie ha anat creixent durant els últims anys. La seua població mundial és elevada, i per tant, no se la considera com una espècie en perill d'extinció.

Com la resta d'aus, es veurà afectada per l'ús de pesticides i per la pèrdua d'hàbitats, però, com és capaç d'adaptar-se a diferents tipus d'hàbitats, podrà seguir reproduint-se sense cap problema.

Quant a variacions geogràfiques, a Espanya habiten tres subespècies diferents: Sylvia atricapilla pauluccii (Illes Balears), Sylvia atricapilla heineken ( a la península) i la forma nominal, Sylvia atricapilla atricapilla (als Pirineus i a la resta d'Espanya durant l'època d'hivernada).

Bibliografia: Wikipedia; Asturnatura;
Treball realitzat per Eliana Carboneras i Bruno Monfort

"SYLVIA ATRICAPILLA I" Qui i com és?

Quant a taxonomia, la Sylvia atricapilla pertany a la família Sylviidae. Es tracta, sense cap dubte, d'una de les espècies del gènere Sylvia amb major presència al nostre país.

El seu nom comú ve donat per la coloració de la part superior del cap d'aquesta espècie, negra als mascles i marró a les femelles,. L'anomenem Curruca capirotada o Tallarol de Casquet en català.

Mascle Femella

Quant a les característiques físiques, amida entre 13 i 15 cm de longitud, amb una envergadura d'entre 20 i 23 cm, i un pes d'uns 14 a 20 g. Presenta el crani lleugerament aplanat. El bec (en ambdós sexes adults) és negre amb la mandíbula inferior grisa pissarra. Els tarsos i els peus són gris blavet. L'iris és de 3,5 mm de diàmetre i de color marró.

Si parlem del plomatge, a primera vista té un aspecte discret i insignificant, la qual cosa li permet, a vegades, passar desapercebut i és confós amb el teuladí comú. No obstant, trobem diferències entre les diferents subespècies de Sylvia atricapilla.

El Tallarol de Casquet s'alimenta d'insectes, fruita cultivada i baies o fruites silvestres. A la primavera captura coleòpters i dípters, a més d'altres insectes. A partir del naixement dels seus fills es dediquen a replegar petites erugues i larves, cireres, figues i altres fruits silvestres. A l'hivern, mengen moltes pomes, fruits com la "hiedra", etc. Per tant, en la seua dieta podríem destacar "el saúco", "el espino" ( el de la foto ), "el aligustre", "la rosa silvestre", "la zarzamora", etc.

Finalment, aquestes aus tenen un cant molt variat. Les estrofes són de diferent duració, es divideixen en un parloteig i una ràpida successió de motius breus acabant, finalment, amb una melodia més afinada.

Mireu i Escolteu ^^:

Bibliografia: Wikipedia; Asturnatura; Botanical-online; Blog birdinglanzarote

Treball realitzat per Eliana Carboneras i Bruno Monfort