El retraso del envejecimiento

Un estudio realizado por la Universidad Estatal de Moscú (Rusia) ha investigado el papel de las mitocondrias durante el proceso de envejecimiento del organismo. Los científicos utilizaron un compuesto llamado SkQ1, un antioxidante artificial, con el objetivo de ralentizar el envejecimiento.

El estudio se ha llevado a cabo con ratones que tenían  3 meses de vida y que estaban alterados genéticamente para que tuvieran una muerte prematura. A unos ratones se les administró el compuesto disuelto en el agua y a los otros no para poder comprar los resultados. Un mes y medio después se podían observar diferencias notables entre los ratones tratados con el compuesto SkQ1 y los que no. Los ratones no tratados perdían peso, desarrollaban cifosis y alopecia y reducían su movilidad además de la pérdida de su función sexual.

El estudio ha resultado muy prometedor y aunque de momento solo ha sido probado en  ratones se espera poder desarrollarlo para el consumo humano.

La fuente original aquí.

¿El fin de la obesidad?

La obesidad es una de las enfermedades más comunes en la sociedad actual y al mismo tiempo una de las que más muertes causa, ya sea de forma directa o indirecta. Investigadores del King's College de Londres (Reino Unido) y del Colegio Imperial de Londres han identificado una proteína clave en el desarrollo de esta enfermedad y que podría permitir la creación de tratamientos más eficaces. 

Dicha proteína se encuentre en los carbohidratos no digeribles como es el caso de la conocida fibra. Esta, contiene la proteína FFAR2, que al unirse a sus receptores específicos, es la encargada de provocar esa sensación de saciedad y de este modo dejemos de tener hambre y por consecuente de comer.

Los científicos comprobaron su descubrimiento realizando la comparación entre ratones: Primero seleccionaron unos ratones, a los que alimentaron con fibra y observaron que los ratones no ganaban peso. Posteriormente, seleccionaron otros a los que habían modificado genéticamente retirándoles el receptor de la proteína FFAR2. En este caso los ratones, al no captar la proteína, no se sentían saciados y comían en exceso desarrollando obesidad.

Con este gran hallazgo los científicos esperan poder crear fármacos que contengan dicha proteína para combatir la enfermedad o diseñar dietas ricas en FFAR2 para prevenirla y de este modo reducir el número de personas que la sufren.

Este artículo está relacionado con el bloque "I.Las moléculas de la vida" del libro de biología de 2º de bachillerato.

La fuente original aquí.

Solucionant problemes d'anèmia

Bon dia! Ahui mentre llegia les notícies de biologia com de costum, he vist una notícia que m'ha cridat l'atenció. Un grup de científics espanyols han dessarrollat una teràpia amb la qual poden combatre l'anèmia aplàstica. Aquesta enfermetat consisteix en un problema sanguini provocat per la medul·la òssea, ja que aquesta és incapaç de generar unes determinades cèl·lules sanguinies al ritme adequat. L'anèmia aplàstica té un víncul directe amb el procés d'envelliment. Açò es deu a que de forma natural cada vegada que es divideixen les cèl·lules, l'ADN també es separa i degut a un error la còpia no acaba de tindre el final dels cromosomes. El tractament consisteix en reparar els telòmers, produint un enzim anomenat telomerassa, ja que aquesta substància només es produeix durant l'embaràs (en adults). Per a contrarrestar aquesta manca, els científics van conseguir que les cèl·lules mare produixqueren més telomerassa, i així repararen els telòmers. Aquesta teràpia només ha funcionat en ratolins, encara que no al 100%, de mode que estan investigant per a aplicar-la en humans.

 

La juventut eterna

Bon dia! Hui mentre llegia les notícies de biologia com de costum, he vist una notícia que m'ha cridat l'atenció. Uns científics russos, moscovites, xinesos i americans han descobert un model matemàtic que representa una red de gens. Comparant aquest model, han determinat que moltes espècies sofreixen errors en els mecanismes que regulen els processos cel·lulars i que normalment aquests errors s'acumulen amb l'edat. Quan han fet aquesta investigació han tingut en compte que hi ha sistemes reparadors i han descobert que si aquest sistema pogués arreglar gran quantitat d'erros podríem tindre una vida prou més longeva. A més de viure durant més anys, ens conservaríem millor fins arribar als nostres últims moments, de manera que no seria un procés tant escalonat si no que envelliríem mes tard però més ràpidament. Alguns científics han destacat que si nosaltres tinguérem el mateix mecanisme bioquímic que l'Heterocephalus glaber, podríem arribar a viure més d'un segle sense sofrir cap tipus d'envelliment i sent immunes al càncer.

Aquesta informació pertany a l'assignatura d'anatomia aplicada, a la unitat 6, que tracta sobre els sistemes de coordinació i regulació ja que la mutació que ocorre es deguda a un error en el sistema regulador de processos cel·lulars.

Gràcies un altre cop i fins aviat!