Pérdua del gen p53

La pérdua d'un important gen supresor de tumors facilita la progressió del càncer de cap. Segons un estudi publicat en Nature l'absència del gen p53 fa que les cèl·lules tumorals "reculten" a les neurones adjacents, reprogamant així la seva funció per a que ajuden a l'expansió del tumor. El descobriment d'un mecanisme que inicia la invasió neuronal dels tumors és molt important perquè pot ser clau per trobar noves vies per bloquejar el procés i, fins i tot, per tractar problemes com la pressió arterial i les arrítimies.

Gen p53

L'equip va descobrir que les neurones que envaeixen el tumor són nervis adrenèrgics, que estan involucrats en la resposta al estrés. Els neurotransmissors d'aquests nervis, l'adrenalina (epinefrina) i l noradrenalina (norepinefrina), són susceptibles als medicaments coneguts com inhibidors alfa i beta, utilitzats per tractar la hipertensió i les arrítmies. En l'estudi, els ratolins amb càncer oral tractats amb carvedilol van tenir un creixement tumoral i una proliferació de cèl·lules canceroses menor. Això els ajudà a descobrir que els nervis no creixien a l'atzar en el tumor. L'absència del gen p53 està relacionat amb càncers de cap i coll. L'equip d'investigació ha observat una elevada densitat de neurones en ratolins amb deficiència del p53 i de tumors de carcinoma de cèl·lules escamoses de la cavitat oral (OCSCC). A més a més, també va haver un creixement en els grups nerviosos exposats a aquest tipus de carcinoma.

L'absència del gen p53 ajuda a l'expansió de tumors.

 

 

Seguidament, els investigadors descobreixen que el càncer oral es comunica amb els nervis mitjançant el llançament d'unes vesícules extracel·lulars que transporten molècules plenes de microARN per connectar-se amb els nervis. La càrrega d'aquest microARN també variava segons l'estat del gen p53 dels tumors. Mentre el p53 romania intacte alguns tipus específics de microARN que mantenen a les neurones en un estat inactiu. Una vegada es perd aquest gen, els microARN de dintre dels exosomes canvia i, posteriorment, s'obtenen senyals positives que indueixen el increment nerviós. L'estudi mostrà que els nervis adrenèrgics s'extenien cap als tumors. Nogensmenys, quan es tallen aquests nervis abans d'introduir el tumor en els ratolins, aquests nervis segueixen apareixent en el tumor. També, es tallaren els nervis sensorials abans d'induir els tumors del p53 en els ratolins i, el tumor continuà propagant-se. Els investigadors constaten que el descobriment obri noves portes a una nova àrea per a les investigacions del càncer i també ens indica la importància del sistema nerviós en tot el funcionament de l'organisme.

 

Aquesta notícia està relacionada amb l'assignatura de 2n de batxillerat ja que dintre del temari s'hi troben els gens i la genètica. La notícia fou publicada el 14 de febrer de 2020. Per veure la noticia original feu clic ací. Per observar les imatges feu clic ací i ací.

Se identifica un nuevo oncogén causante del cáncer de hígado.

El carcinoma hepatocelular es un tipo cáncer de hígado que constituye alrededor del 80% de los tumores hepáticos malignos. Pese a las mejoras en las técnicas de diagnóstico precoz, la cirugía y los tratamientos ablativos y farmacológicos, este tipo de cáncer aún presenta una mortalidad muy elevada.

Ahora, un estudio internacional  ha logrado identificar un oncogén, la proteína UHRF1, en un modelo de  pez cebra capaz de generar carcinoma hepatocelular.  Se comprobaron los resultados obtenidos con datos sobre tumores humanos. La identificación de este nuevo oncogén en un cáncer con mal pronóstico supone un importante cambio en la cura  futura de la enfermedad.

El hallazgo ha sido posible gracias a la utilización del pez cebra como modelo de investigació. El 75% de los peces objetos de estudio en los que se expresó UHRF1 desarrollaron tumores en un período de 20 días. El mecanismo fundamental de oncogénesis se asocia con la alteración masiva  del oncogén UHRF1.  Alrededor del 50% de los pacientes que obtuvieron un pronóstico peor, presentaban alteraciones del gen  supresor del tumor p53. 

Es la primera vez que se demuestra que la sobreexpresión de la proteína UHRF1 es u para causar cáncer, por lo que resulta de gran interés como regulador central del epigenoma del cáncer, con capacidad de incidir en el ADN y promover la proliferación de la célula cancerígena.

Fármaco podría volver a ciertos tumores más vulnerables a la quimioterapia

Se estima cerca de la mitad de pacientes de cáncer presentan una mutación en un gen que codifica oara una proteína llamada p53, y que ayuda a sobrevivir a los tumores y sigan creciendo, apesar de tener dañado su DNA por la quimioterapia.

Son embargo el Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT), Estados Unidos, ha descubierto que bloqueando un gen llamado MK2, las células tumorales que presentan mutación en el gen P53 se vuelven más vulnerables. Como se demostró en un estudio en ratones, los tumores sin MK2 se reducieron en gran mesura cuando fueron tratados con cisplatino, por el contrario los que sí mantenían el gen MK2 continuaron creciendo.

Diagrama estructural de la proteína p53 enlazada a una molécula de ADN. (Imagen: Thomas Splettstoesser / Wikimedia Commons)

Gracias a este estudio creen que combinando fármacos con medicamentos que dañen el DNA con otro que inhiba el gen MK2, podría ser muy efectivo.

Es curioso que fármacos inhibidores del MK2 están siendo objeto de estudio para tratar enfermedades que nada tienen que ver con el cáncer, aunque podrían tener una segunda vida como tratamientos anticáncer combinados con la quimioterapia.

Ahora se debe comenzar la fase de ensayo para evaluar los efectos de si uso en cáncer en humanos.
Para más información pincha aquí