Cada vegada hi ha més evidències que la flora intestinal juga un paper en la nostra salut que va molt més enllà de la regulació de les nostres digestions. Per exemple, ja se sap que la composició de la flora intestinal condiciona el nostre risc de diabetis. I així mateix, que el seu efecte arriba a òrgans tan distants com el cervell. De fet, l'alteració de la composició d'aquesta flora que causen els antibiòtics sembla que ajuda a disminuir la quantitat de plaques de beta-amiloide que donen lloc a l'Alzheimer.
Però, segons mostra un estudi dirigit per investigadors de la Universitat de les Ciències Mèdiques de Kashan (Iran) hi ha una forma més segura d'influir en la flora intestinal per millorar aquesta malaltia neurodegenerativa, mitjançant la ingesta de probiòtics.
Els primers estudis per intentar demostrar aquesta teoria van ser duts a terme amb ratolins i van poder constatar que els probiòtics milloraven la memòria i l'aprenentage d'aquests rosegadors. A partir d'això, els autors d'aquest treball van dur a terme un estudi amb 52 persones diagnosticades d'Alzheimer, la meitat de les quals va rebre durant dues setmanes tractament amb llet enriquida amb Lactobacillus i Bifidobacterium, i l'altra meitat simplement, llet.
I d'acord amb els resultats després de 12 setmanes, els pacients tractats amb els probiòtics van millorar, tot i que lleugerament, els seus resultats del qüestionari MMSE. Mentre que l'altra meitat, va empitjorar baixant dels 8,5 punts als 8,0. A causa de l'observació d'aquests resultats es va poder demostrar la relació entre la flora intestinal i el cervell, creant el que els científics han anomenat, l'eix microbiota-intestí-cervell.
És més, les anàlisis sanguinis fets als pacients en finalitzar l'estudi van revelar que el tractament amb probiòtics també va reduir els nivells de triglicèrids, del colesterol i de la proteïna C, cosa que com conclou Mahmoud Salami, director de l'estudi, aquests nous descobriments indiquen que el canvi en aquests nivells podria ser la causa per la qual els probiótics actuen sobre l'Alzheimer, i possiblement, sobre altres transtorns neurològics.
Sota el meu punt de vista, aquests tipus d'investigacions són necessàries ja que, si ho pensem bé, tot podria dependre de la variació dels nivells metabòlics. A més, obtindre noves respostes, suposaria un gran avanç per als pacients amb un deteriorament cognitiu. D'aquesta manera, totes les troballes seràn ben valorades ja que amb antibiòtics es podrien resoldre aquestes malalties, per la qual cosa cal seguir estudiant.
Aquesta notícia està relacionada amb els temes de microbiologia, immunologia i autoconservació del llibre de Biologia de 2n de batxillerat.
Ací està l'enllaç de la notícia actual.
