Nou tractament per al càncer de fetge

El càncer de fetge és molt comú en l'actualitat i amb una elevada mortalitat a causa de la falta de tractaments front a aquest tipus de càncer. Un estudi realitzat amb ratolins demostra que els antibiòtics poden ajudar en aquest problema, ja que la capacitat del sistema immune per combatir els tumors del fetge depenent de la composició de la flora intestinal.

 La flora intestinal

Han observat que el fet  d'administrar antibiòtics elimina alguns bacteris, provocant un canvi en la composició de les cèl·lules immunes del fetge, influint en el creixement dels tumors. La mort d'aquests bacteris va provocar l'aparició de tumors hepàtics més petitis i en menor quantitat. Això és degut a que la desaparició d'aquests bacteris va donar lloc a un increment en la quantitat de cèl·lules NK (asesines), que és un tipus de limfòcit T encarregat de controlar i regular els tumors. A més, es va mostrar que es donà un increment d'una proteïna anomenada CXCL16 en les cèl·lules de les parets del capil·lars hepàtics, causat per l'acumulació de cèl·lules NK en el fetge.

L'augment de producció del CXCL16 és gràcies als àcids biliars i amb això aconseguríem canviar el nombre de cèl·lules NK i, per conseqüència, la cifra de tumors. S'ha comprovat que també es pot fer en humans.

Finalment, han descobert un bacteri residit en l'intestí, anomenada Clostridium scindens, responsable de controlar el metabolisme dels àcids biliars en l'intestí, donant lloc a la regulació de CXCL16, l'acumulació de cèl·lules NK i el creixement tumoral.

Per obtindre més informació sobre la notícia original publicada pel periòdic ABC, clique ací

¿La cura del parkinson está en el intestino?

Varios investigadores del Instituto de Tecnología de California, Estados Unidos han descubierto que existe una gran relación entre el intestino y la aparición de parkinson. Según los experimentos realizados sobre ratones (modificados para que desarrollaran parkinson), se llegó a la conclusión de que estos padecían antes problemas digestivos. Esto abre las posibilidades de tratar la enfermedad de una nueva manera.

Debemos aclarar que el parkinson está causado debido a la acumulación de una proteína llamada a-sinucleína en las neuronas y a causa de esta acumulación aparecen los temblores, la rigidez y la lentitud muscular. La proteína mencionada anteriormente causa graves daños sobre células que segregan la dopamina, por lo tanto la mayoría de tratamientos actuales consisten en aumentar los niveles de dopamina (esto puede llevar a graves efectos secundarios). En un intento de investigar nuevos tratamientos se llegó a la conclusión de que los pacientes que padecían parkinson presentaban la flora intestinal alterada con problemas como por ejemplo estreñimiento.

Volviendo al experimento, se suministro a los roedores antibióticos, cómo consecuencia directa los niveles de a-sinucleína en las neuronas se fueron reduciendo. Este antibiótico que fue usado puede causar diversos efectos secundarios en humanos, por lo tanto no es aconsejable su uso. También se hicieron tratamientos con ácidos de cadena corta, también conocidos cómo metabolitos microbianos y con trasplantes de microbios fecales, con estos dos últimos métodos la efectividad en ratones que eran criados en jaulas libres de gérmenes (esterilizadas) tendía a disminuir. Además estos tratamientos no son muy viables en personas.

Estos estudios nos han aportado importante información a los expertos para que puedan desarrollar una cura en personas, hasta entonces se van a tener que hacer más estudios entre los que podemos destacar los diferentes tipos de microbios intestinales y su influencia en la aparición de parkinson, pero la gran ventaja es que ahora "ya sabemos por donde buscar".

Esta noticia está relacionada con el bloque de "proteínas", "biología de los microorganismos" y "microbiología aplicada" del libro de biología de 2º de bachiller.

Para acceder a la fuente pulsa aquí.

Por si te interesa adjunto el siguiente vídeo en el que se puede ver como funciona una cuchara diseñada para gente con parkinson.

ES POT MILLORAR L'ALZHEIMER ACTUANT SOBRE L'INTESTÍ?

Cada vegada hi ha més evidències que la flora intestinal juga un paper en la nostra salut que va molt més enllà de la regulació de les nostres digestions. Per exemple, ja se sap que la composició de la flora intestinal condiciona el nostre risc de diabetis. I així mateix, que el seu efecte arriba a òrgans tan distants com el cervell. De fet, l'alteració de la composició d'aquesta flora que causen els antibiòtics sembla que ajuda a disminuir la quantitat de plaques de beta-amiloide que donen lloc a l'Alzheimer.

Però, segons mostra un estudi dirigit per investigadors de la Universitat de les Ciències Mèdiques de Kashan (Iran) hi ha una forma més segura d'influir en la flora intestinal per millorar aquesta malaltia neurodegenerativa, mitjançant la ingesta de probiòtics. 

Els primers estudis per intentar demostrar aquesta teoria van ser duts a terme amb ratolins i van poder constatar que els probiòtics milloraven la memòria i l'aprenentage d'aquests rosegadors. A partir d'això, els autors d'aquest treball van dur a terme un estudi amb 52 persones diagnosticades d'Alzheimer, la meitat de les quals va rebre durant dues setmanes tractament amb llet enriquida amb Lactobacillus i Bifidobacterium, i l'altra meitat simplement, llet.

I d'acord amb els resultats després de 12 setmanes, els pacients tractats amb els probiòtics van millorar, tot i que lleugerament, els seus resultats del qüestionari MMSE. Mentre que l'altra meitat, va empitjorar baixant dels 8,5 punts als 8,0. A causa de l'observació d'aquests resultats es va poder demostrar la relació entre la flora intestinal i el cervell, creant el que els científics han anomenat, l'eix microbiota-intestí-cervell.

És més, les anàlisis sanguinis fets als pacients en finalitzar l'estudi van revelar que el tractament amb probiòtics també va reduir els nivells de triglicèrids, del colesterol i de la proteïna C, cosa que com conclou Mahmoud Salami, director de l'estudi, aquests nous descobriments indiquen que el canvi en aquests nivells podria ser la causa per la qual els probiótics actuen sobre l'Alzheimer, i possiblement, sobre altres transtorns neurològics.

Sota el meu punt de vista, aquests tipus d'investigacions són necessàries ja que, si ho pensem bé, tot podria dependre de la variació dels nivells metabòlics. A més, obtindre noves respostes, suposaria un gran avanç per als pacients amb un deteriorament cognitiu. D'aquesta manera, totes les troballes seràn ben valorades ja que amb antibiòtics es podrien resoldre aquestes malalties, per la qual cosa cal seguir estudiant.

Aquesta notícia està relacionada amb els temes de microbiologia, immunologia i autoconservació del llibre de Biologia de 2n de batxillerat.

Ací està l'enllaç de la notícia actual.

La flora intestinal depèn del nostre estil de vida

Dieta, medicació, sexe, edat i temps de trànsit a l'intestí són les variables que més influeixen en la nostra flora, tal com apunta un dels majors estudis realitzats fins al moment, revelen associacions entre la composició de la flora intestinal i el consum de cervesa o de xocolata negra, entre d'altres.

El 'Projecto Flamenco' sobre Flora Intestinal, un dels majors estudis en voluntaris sans sobre la variació d'aquestes comunitats bacterianes, ha presentat els seus primers resultats, publicats avui a la revista Science.
A través de l'anàlisi de més de mil mostres de excrements humans, un equip d'investigadors de l'Institut de Biotecnologia de Flandes (Bèlgica), dirigit per Jeroen Raus, ha identificat 69 factors lligats a la composició de la flora. La majoria d'aquestes variables estan relacionades amb el temps de trànsit (el que li costa als aliments anar des de la boca fins al final del intestí), la dieta, la medicació, el sexe i l'edat. El propòsit va ser analitzar els vincles entre la flora intestinal humana i la salut; i l'estil de vida.

Les conclusions proporcionen informació important per a futures investigacions i estudis clínics. La seva integració amb altres dades recollides en el món revela un conjunt de 14 gèneres de bacteris que conformen l'essència universal de la microbiota present en tots els individus. No obstant això, l'anàlisi de la flora intestinal 'mitjana' és bàsic per al desenvolupament de diagnòstics i medicaments a base de bacteris intestinals. Cal comprendre el que és normal abans de poder entendre i tractar la malaltia.

La lactància materna no influeix
Sorprenentment, la manera de néixer (part natural o cesària) o l'alimentació amb llet materna no es van veure reflectits en la composició de la microbiota adulta. "Aquests resultats són essencials per estudiar malalties com el Parkinson, que s'associa típicament amb el temps de trànsit intestinal, que al seu torn impacta en la composició de la microbiota", subratlla Raus.
Col·laboracions internacionals són la clau per avançar en el camp i accelerar el camí cap al desenvolupament de fàrmacs basats en la flora intestinal. "La replicació afegeix una gran robustesa als resultats", emfatitza Raus.

Tot i que el projecte de la flora intestinal flamenca ha enriquit enormement el coneixement sobre la seva composició, això només permetia explicar el 7% de la seva variació. Per això, encara queda molta feina per fer per esbossar tot l'ecosistema d'aquesta flora. El laboratori de Raus estima que seran necessaris al voltant de 40.000 mostres humanes només per capturar una imatge completa de la biodiversitat de la flora intestinal.

Més informació premeu ací. 

La flora intestinal de bebés sanos ayuda a crecer a ratones desnutridos

Un estudio liderado por el equipo de Laura Blanton y Jeff Gordon, de la Universidad de Washington (EE UU), el cual consiste en la transferencia de flora intestinal de niños sanos a ratones de cinco semanas los cuales aún no disponían de esta, por otro lado también se transmite parte de otros niños desnutridos, los ratones efectivamente con la flora intestinal de niños sanos crecen más rápido que los otros de manera que al colocarlos a convivir juntos, los ratones desnutridos comenzaron a recuperar un estado optimo.

Los responsables de esto son dos especies de microbios que ayudan a la mejora del crecimiento y el metabolismo, mediante el mantenimiento de la hormona del crecimiento en ratones desnutridos, los cuales con la falta de este microbio desarrollarían a la hormona por culpa de la desnutrición. Por lo tanto observamos como estas dos cepas de  (Lactobacillus plantarum) en conjunto fueron tan eficaces como toda una microbiota completa para recuperar el crecimiento de los animales.

Esta prueba puede ser de gran provecho para ayudar a combatir la desnutrición crónica en los lugares mas desfavorecidos.

Para mas información aquí.

Nuestra flora intestinal dependiendo de cómo nacemos

Una investigación publicada en <<Cell Host & Microbe's>> comproba tras un análisis de heces de 98 bebés que la forma en la que nacemos o cómo nos alimentamos durante los primeros años de vida va a determinar nuestra microbioma, es decir, las bacterias que van a convivir con nosotros. 

Los niños nacidos por cesárea presentan bacterias muy diferentes a las de sus madres, justo al contrario que los nacidos por vía vaginal. La lactancia materna es un factor que también influye. La bacterias intestinales son una fuente de nutrientes y vitaminas para un niño durante su crecimiento pues estos ''inquilinos intestinales'' son capaces de interactuar con los procesos normales. 

Un nuevo estudio, dirigido en la Universidad de Gotemburgo junto con el Instituto de Genómica de Beijing-Shenzhen señalan que las bacterias cambian dependiendo de lo que el bebé come y subrayan que el papel de la lactancia materna en la formación y la sucesión de las comunidades microbianas del intestino durante el primer año de vida es muy importante. Además, añaden que los bebés nacidos mediante cesárea reciben menos microbios de su madre aunque todavía son capaces de transmitirlos a través de la boca y la piel. 

Para más información, aquí. 

Investigación sobre la protección de bacterias intestinales

Millones de bacterias y microorganismos que constituyen la  microbiota intestinal, residen dentro del tracto intestinal humano. Esta microbiota intestinal puede estar influida por factores relacionados con el estilo de vida y la dieta, la edad de la persona o el sistema inmune.

Si su composición normal se altera, se crea el estado de disbiosis. Esto puede causar en las personas problemas neurológicos, metabólicos o incluso llegar a la obesidad.
Generalmente la microbiota esta vista como beneficiosa. Pero a causa del gran número de microorganismos que posee, puede resultar dañina, e interferir en las funciones celulares de la persona.
Para no sufrir disbiosis y prevenirla, hay que limitar la exposición directa de la microbiota con las células del intestino. Sin embargo, el cuerpo evita que variaciones en el metabolismo de las bacterias no interfiera en procesos celulares, como por ejemplo la división celular. Pero ciertas investigaciones afirman que, si no poseemos un escudo intestinal, las variaciones en el metabolismo bacteriano, pueden dañar las células reproductivas y causar esterilidad en un animal modelo llamado C.elegans.
Este animal, naturalmente se alimenta de diferentes tipos de bacterias, y en el laboratorio solamente con bacterias E.coli OP50.
Gracida Canales, descubrió en sus exploraciones un mutante del C.elegans que se volvia estéril, al alimentarse únicamente con la bacteria E.coli OP50. La esterilidad de éste, está provocada porque el AND de las células madre está afectado, y entonces las células reproductivas que se producen también. Como prevención ante la esterilidad, la solución era alternar el metabolismo de las bacterias incubándolas con el aminoácido esencial triptófano.

Las observaciones que se hicieron demostrararon que era la comida, la que causaba un daño al tejido reproductivo.
El gen sensible a la comida se llama HNF4, y está presente tanto en el C.elegans, como en los humanos. Y queda la duda, si son los mismo efectos en el gusano, y en los mamíferos, y si el gen HNF4 está también involucrado.

Para más información entra aquí.

El tractament amb antibiótics pot alterar la flora intestinal

Notícia extreta de la revista digital SINC, el 28 de desembre del 2012.

Creixement de la bacteria Escherichia coli
present en l'intestí humà 

Un estudi publicat en la revista Gut pels científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) mostra que les persones que prenen antibiòtics pateixen alteracions en els patrons microbians i metabòlics de l'intestí i també en la simbiosis d'aquests amb els éssers humans.

A l'interior del nostre intestí es troben un trilió de bacteris que reben el nom de microbiota o flora intestinal i que han evolucionat en conjunt mitjançant la simbiosis amb les persones.

El treball es basava en l'anàlisi d'aquesta microbiota i a més dels gens, enzims i molècules que formen part de la matèria fecal dels pacients abans, durant i després de la medicació amb antibiòtics. D'aquesta manera i observant els resultats van arribar a la conclusió de què durant el tractament es produia una reducció de la biodiversitat de la microbiota de l'intestí. Tot i així, després de la medicació la flora intestinal va tornar als seus valors normals d'abans de la teràpia.

Aquesta investigació també demostra que bacteris de la microbiota, possiblement precursores de la formació d'àcids biliars, derivats del colesterol..., que es troben en xicotetes proporcions i són poc actives al principi del tractament, poden arribar a realitzar moltes funcions en l'intestí al finalitzar aquest.
A més d'açò, el treball insinua que la producció de molècules necessàries per a l'organisme, el procés d'assimilació del ferro i de digestió de l'intestí es pot veure afectada pels antibiòtics minvant la seua capacitat durant i al finalitzar la teràpia.

La solució a aquest problema podria ser com diu Andrés Moya, científic del Centre Superior d'Investigació en Salud Pública, realitzar una teràpia personal per a cada individu tenint en compte la seua edat, pes, sexe i estat de salut. Així s'administraria la quantitat correcta d'antibiòtics per a cadascú i s'evitaria una excessiva disminució de la flora intestinal que podria arribar a perjudicar al nostre organisme.

Us deixe un vídeo molt breu que explica qué es la microbiota i la colitis.

Aquesta notícia estaria relacionada amb el temari de Biologia Humana i més concretament amb l'aparell digestiu que més endavant estudiarem.

Los probióticos mejoran la flora intestinal.

Esta noticia extraída de la Razón nos habla de los probióticos como microorganismos que protegen el sistema inmunológico y el tracto gastrointestinal.

Sobre un 80% de las bacterias que habitan en el intestino resultan beneficiosas para la salud. Estas bacterias son imprescindibles para el organismo y para poder vivir. Pero el ritmo de vida actual y las dietas desequilibradas van destruyéndolas y disminuyendo la calidad de la flora intestinal,la cual se nutre de las bacterias que habitan en ella, lo que se traduce en un mayor riesgo de padecer ciertas enfermedades e interferir en la absorción de vitaminas y minerales. Ahora bien gracias a los probióticos o bacterias acidolácticas que ejercen un efecto positivo en el organismo la flora se va regenerando.

Los probióticos son alimentos funcionales ya que por sus componentes son beneficiosos para la salud.Un último estudio parece indicar que los efectos concretos de estos microorganismos sobre el organismos parecen ser específicos de una cepa bacteriana concreta. Cuya eficacia ha sido probada en la patología digestiva y su consumo resulta muy eficaz en la distensión, en los gases, en los cambios en el ritmo intestina, en los síntomas asociados a apacientes con el intestino irrirado e incluso en el proceso de la diarrea y en la enfermedad de Crohn.

Por último hay que añadir que los probióticos son un tipo de medicamentos. Estos medicamentos destruyen la flora intestinal y la toma de probióticos que la reforman.Además de ser un tratamiento para la intolerancia a la lactosa, el estreñimiento funcional y la prevención de la sobreinfección de la bacteria Clostridium difficile

Por ello el consumo continuado de estos alimentos ha propiciado

que sus beneficios no se limiten exclusivamente a nivel del tubo digestivo, donde encontramos la flora intestinal sino que también disminuyen los síntomas del asma y otras patologías de base alérgica, prevención de infecciones urinarias y del tracto genital, una menor complicación en pacientes ingresados en las unidades de cuidados intensivos y disminución de los niveles de colesterol, entre otros

En conclusión los probióticos son unos microorganismos necesarios para la flora intestinal ya que la regeneran cuando es necesario y ayudan a curar enfermedades como por ejemplo la diarrea, la enfermedad de crohn o inflamaciones del intestino. Por ello es necesario la ingestión de los alimentos que contienen estos microorganismos.