Perquè ens agrada abraçar un ós de peluix quan estem tristos?

Un estudi publicat per la revista Journal of Consumer Research, donava a conèicer que quan les persones ens sentim tristos preferim avans abraçar a un ós de peluix que per exemple contemplar una obra d'art o fins i tot una posta de sol, independenment de l'edad que tinguem. Doncs segons Chris Janiszewski, de l'Universitat de Florida (E.E.U.U), açò ocòrre perquè existeix un "instint animal" que compartim amb la resta dels mamífers.

En concret, quan qualsevol mamífer es troba ferit per qualsevol cosa, o es troba malalt, el seu cervell està programat per a respondre positivament als estímuls táctils, alliberant així neurotransmissors associats al plaer i al benestar.
Per contra, quan estem de bon humor, els estímuls visuals són els que ens proporcionen més plaer que els que experimentem a través de la resta dels sentits. Per tant, en un estat de felicitat, difrutem molt més d'una visita a un museu d'art per exemple, que d'un abraç.