Beneficios cognitivos del deporte heredables

Recientemente, un estudio ha demostrado mediante experimentos con ratones que los beneficios cognitivos que resultan de practicar deporte son heredados por las crías, aunque estas no realicen esta actividad. 

Dichas crías aprenden y memorizan, tanto tareas espaciales como no espaciales, mejor que aquellas crías que sus padres son sedentarios. También se ha comprobado el hecho de que el ejercicio físico provoca efectos positivos en la salud general y en la del cerebro. Este experimento demuestra que la actividad física paterna influye en la fisiología cerebral y la cognición de sus descendientes. 

Neuronas del hipocampo

Con el fin de aumentar su investigación, optaron por analizar los mecanismos cerebrales a través de los cuales se da esta herencia. A continuación, han descrito los genes cuya expresión cambia con el ejercicio físico. Finalmente, se ha obtenido como resultado que las mitocondrias del hipocampo están más activas y que la neurogénesis adulta está aumentada, además del hecho que caracteres adquiridos durante la vida de los padres se transmiten a sus crías independientemente de si realizan ejercicio.

En mi opinión, esta investigación es muy interesante, puesto que abre las puertas a investigar otros caracteres adquiridos que sean heredados, a pesar de que sus descendientes no los tengan y así obtener muchos beneficios. Esta noticia la podemos relacionar con el tema de genética y herencia de la asignatura de biología de 2ºBAC, ya que esta noticia trata de caracteres que son hereditarios.

Para obtener más información de la noticia original publicada por la revista SINC, pulse aquí.

S'afirma que el cerebel intervé en tasques cognitives i afectives.

Investigadors de l'Institut de Neurociències de Castella i Lleó (Incyl) de la Universitat de Salamanca han anunciat un article a la revista Scientific Reports que reafirma que el cerebel està implicat no només en el control de certs moviments musculars, sinó també en tasques cognitives i afectives .

 "El cerebel és una part del sistema nerviós central que maneja els moviments, en particular aquells que assimilem i realitzem de forma mecànica, involuntàriament, com portar un plat, conduir un cotxe, escriure a màquina o teixir", explica Eduardo Weruaga, coautor de l' estudi.

El seu grup treballa amb un model de ratolí mostra una neurodegeneració que afecta només a un tipus de neurones anomenades cèl·lules de Purkinje. Quan es produeix la mort d'aquestes neurones, un dels resultats és que el cerebel perd les seves funcions. Ara, en realitzar un estudi progressiu d'aquest deteriorament, els investigadors han pogut comprovar les seves conseqüències amb més detall.

Resumidament, aquest model de ratolí té un gen danyat, el que provoca l'absència d'un enzim denominat CCP1. Aquesta pèrdua danya als microtúbuls (un element del citoesquelet de les cèl·lules). "El citoesquelet és dinàmic, però en faltar aquest enzim es torna menys estable i això no els convé a les cèl·lules de Purkinje", explica l'investigador.

La destrucció d'aquest tipus de neurones provoca una atàxia cerebel·losa, una pèrdua de coordinació dels moviments musculars que impediria, per exemple, que un cambrer realitzi bé la tasca de portar la safata, ja que el cerebel no compleix la seva funció de coordinar perfectament els músculs del braç.

Des de fa alguns anys es vénen estudiant altres problemes derivats del mal funcionament del cerebel més difícils de detectar a simple vista. Segons aquestes investigacions, també s'encarrega de controlar funcions cognitives i afectives. Una d'elles és el reconeixement de les cares, saber si una altra persona està trista o alegre. Sovint les persones que pateixen algun trastorn de l'espectre autista no reconeixen aquests signes relacionats amb l'afectivitat, de manera que emmalalteixen d'empatia i no li troben el doble sentit a certes situacions i expressions.

Els científics opinen que aquest treball pot tenir també altres contribucions, per exemple, per a l'estudi de la maduresa cerebral.

No obstant això, aquesta relació entre el cerebel i les funcions cognitives i afectives només s'ha aconseguit investigar per parts i de forma molt precisa. Una de les grans contribucions d'aquest treball és, essencialment, haver dedicat molt de temps a la seva tesi en ratolins. Calcular aquest tipus de qüestions en els rosegadors és molt complex, però els investigadors tenen els seus trucs per fer-ho de forma fiable.

Per obtenir més informació sobre la notícia publicada el 28 de febrer de 2018 per la revista SINC feu clic aquí

COM UN GEN OSSI MILLORA L'APRENENTAGE?

Els neurobiòlegs de l'Escola de Medicina de Harvard, als Estats Units, revelen que un gen regulador del creixement ossi en mamífers pot tenir un paper molt important com a promotor de l'aprenentage en el cervell de humans i no humans. Els investigadors destaquen en el seu article, publicat a "Nature", la gran creativitat dels gens, mecanismes que contribueixen a la variabilitat entre espècies que comparteixen gens quasi idèntics.

La investigació revela que el gen que afavoreix l'aprenentatge és la osteocrina, que regula la percepció sensorial i el pensament en els éssers humans, i que s'activa precisament per l'estimulació sensorial. Aquest gen es va trobar en una gran abundància en les cèl·lules del neocòrtex, cosa que va fer pensar que tinguera un possible paper en el desenvolupament de la cognició, que distingeix els cervells dels humans i no humans dels altres mamífers.

A més, els investigadors van analitzar els nivells d'ARN en les cèl·lules cerebrals de ratolins i éssers humans i van observar que un petit subconjunt de gens s'activava només en les cèl·lules cerebrals cognitives dels humans mentre que es tancaven en la dels rosegadors. Un altre descobriment va ser que l'estimulació sensorial activava la osteocrina a través d'un potenciador d'ADN desconegut anteriorment. El potenciador d'aquest gen ossi estava també activat per un proteïna anomenada MEF2.

Una anàlisi posterior va revelar que l'activació de la osteocrina va frenar el creixement de les dendrites neuronals, cosa que és essencial per asegurar que els cables neuronals no es creuen i comprometen la transmissió de senyals d'una cèl·lula a una altra. Aquesta observació, explica el co-autor de l'estudi, Bulent Ataman, suggereix que la funció de la osteocrina millora les transmissions nervioses i amb això, una major facilitat per a la cognició.

Cal tenir en compte, que la investigació sobre aquest gen ha obert un món de possibilitats donat a què pot servir per millorar qualsevol malaltia amb restriccions de tipus funcional que limiten l'aprenentatge, per això, en la meua opinió, s'ha de seguir investigant per trobar solucions més concretes i específiques.

Aquesta notícia està relacionada amb els temes de bioquímica, genètica i microbiologia del llibre de Biologia de 2n de batxillerat.

Ací està l'enllaç de la notícia actual.

La neurología al servicio del VIH

Un estudio con en pacientes con VIH llevado acabo por la Universidad Internacional de la Rioja, (UNIR Research) y en el que colaboran varias instituciones y centros especializados españoles, ha puesto las bases de un futuro programa de intervención neuropsicológica cuyo objetivo es mejorar la calidad de vida de las personas afectadas.
Se ha comparado el rendimiento en varias habilidades cognitivas clave entre dos grupos: uno son seropositivo, y los otros seronegativo. Las conclusiones nos muestra un menor rendimiento en todos los campos cognitivos de aquellos que consumen ciertas substancias y además estan infectados de VIH. Según Esperanza Vergara-Moragues, gran investigadora y dependiente del vicerrectorado de investigación y tecnologia de la UNIR Research, afirma la importancia de este estudio gracias al cual se avanzara en la creación de programas de intervención que permita el tratamiento de déficits neuropsicológicos que se presentan y afectan negativamente en estos pacientes.
Vergara-Moragues ha explicado la importancia de este programa, puesto que no existen apenas programas que centren en recuperar estas actividades cognitivas, como la memoria/aprendizaje. Este programa serviría de ayuda para mejorar la calidad de vida de los pacientes.
El Programa de Intervención Cognitiva en personas con VIH se esta desarrollando en colaboración con Miguel Pérez García, investigador colaborador de NyE, catedrático en Neuropsicología por la Universidad de Granada, y Presidente de la Asociación de Neuropsicología Española (FANSEP)

Para más información click aquí.