EL INTERSTICIO, UN NOU ÒRGAN?

Un equip de patòlegs de la universitat de Medicina de Nova York ha descobert un conjunt de cavitats amb líquid que estan davall de la pell i de diferents òrgans amb el nom de «intersticio». L’han qualificat com l’òrgan més gran del cos humà que es invisible al microscopi. Per l’estudi es va utilitzar una «endomicroscopía confocal làser», basada en sondes, que ofereix una vista microscòpica dels teixits vius.

Els investigadors van arribar a la conclusió que aquestes capes intersticials del nostre organisme, que abans es creien formades per un teixit connectiu dens i sòlid, estan en realitat interconnectades entre si, a través de compartiments plens de líquid.

La funció d’aquestes cavitats  podrien ser d’amortidors sobre els teixits musculars, vísceres i els vasos sanguinis per a que hi haja menys esquinçament quan estan en moviment. Segons la revista «Scientific Reports», l’intersticio està format per dos proteïnes que li confereixen resistència i elasticitat, amb el nom de co.lagen i elastina. A més, ajuda a mantindre els glòbuls blancs del sistema immune i a generar la resposta inflamatòria.

Però, el més important, és que gràcies a aquest descobriment es podria explicar per què el càncer que envaeix aquesta part del cos tendeix a propagar-se més, en ser una capa formada per una carretera de fluid en moviment.

Aquesta notícia l'he relacionat amb la part de metabolisme i autoperpetuació del llibre de 2n de Batxillerat, però més concretament amb les mutacions i manipulacions genètiques. Aquest article ha sigut publicat el 3 d'Abril de 2018 pel periòdic el País. Per trobar la notícia original clique ací i també m'he ajudat amb aquesta página.

La cura de la arterosclerosis

    Cura para las enfermedades de los vasos sanguíneos  

La obstrucción de los vasos sanguíneos es un proceso conocido médicamente como ‘isquemia’ que puede ser provocado por diversos factores con resultados muy nocivos incluso mortales sus principales síntomas son patologías como la arterosclerosis o enfermedades como la enfermedad vascular periférica.

Una forma para evitarlo es promover la 'angiogénesis',hasta ahora se han centrado en la administración en los tejidos afectados de factores de crecimiento angiogénico, en concreto el factor de crecimiento del endotelio vascular (VEGF). Con resultados caóticos, inestables y no funcionales.

Por lo tanto los investigadores  se dieron cuenta de que el VEGF es insuficiente para formar esta estructura de acuerdo con la investigación, el proceso requiere la activación de las proteínas denominadas 'Akt' y 'R-Ras' que estabilizan el ciclo creando estructuras.

En conclusión, el estudio abre la puerta al desarrollo de nuevos tratamientos de  enfermedades graves y mortales

URL Noticia Original http://www.abc.es/salud/enfermedades/abci-hallado-como-generar-nuevos-vasos-sanguineos-para-paliar-efectos-aterosclerosis-201711231437_noticia.html

La enzima quinasa podría reparar lesiones medulares

Imagen de Investigación y Ciencia

Las celulas del sistema nervioso central no son las más famosas, pero los astrocitos desempeñan un ran papel en estetejido. Estos responden a todas las formas de daño y enfermedad del SNC con una variedad de cambios potenciales en la expresión génica, la estructura celular y la función. Esta función es llamada astroglisis, que aparece activamente en el ictus y enfermedades neurodegenerativas.


En cuanto a  las lesiones medulares, las células astrogliales promueven la formación de una «cicatriz» compuesta por varios tipos celulares. Aunque los mecanismos que regulan la aparición de esta señal son poco conocidos. Ahora, gracias a unos investigadores de la Universidad del Suroeste de Texas, han demostrado que la sobreexpresión de un gen implicado en la regulación de la astrogliosis podría favorecer la cicatrización neural.

El estudio se realizó con ratones, reveló que los niveles de la enzima quinasa de la cremallera de leucina aumentaron tras la disección de una parte de la médula espinal. Y además la expresión del gen se observó en astrocitos. Esto afirma que la enzima podría participar en la respuesta de estas células ante una lesión.

La inhibición de la enzima confirmó dicha hipótesis, pues en su ausencia la astrogliosis disminuyó. En consecuencia, el tamaño de la herida incrementó un 50 por ciento. En cambio, la sobreexpresión de la enzima incrementó la reacción de los astrocitos y resultó en la casi completa cicatrización de la superficie seccionada. El efecto de la molécula sobre la activación de las células astrogliales se observó incluso en animales no lesionados.

Para resumir, la enzima podría funcionar como un sensor en el tejido nervioso ante el daño, capaz de crear una respuesta y cicatriza. También hay que decir que algunos ratones seguían muriendo, con lo que todavía queda mucho por investigar.

Para acceder a la notícia completa la cual es de la revista Investigación y Ciencia, pinche aquí.

Una proteína es la encargada de la formación de ramas en plantas

La Biotecnología es una de las ramas de la ciencia encargadas de aplicar una serie de técnicas para la modificación de organismos vivos. Este campo se basa en la biología, la química y en otros procesos para obtener avances en agricultura, farmacia y medicina, entre muchos otros.

Unos investigadores del Centro Nacional de Biotecnología del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CNB-CSIC) en colaboración con la Universidad de Peking (China) han descubierto un nuevo elemento capaz de controlar la formación de ramas en las plantas.

Tras su investigación han logrado demostrar que la proteína TIE1 es la encargada de la ramificación de la planta Arabidopsis thaliana, la cual conduce a la formación de ramas laterales a partir de yemas axilares. Si esta proteína no estuviera presente, la planta crecería supuestamente en vertical.

Para realizar dicho estudio, formaron plantas con gran cantidad de TIE1 y a su vez otras en las que la proteína no era funcional. El resultado fue que las plantas que tenían una gran cantidad de esta proteína estaban muy ramificadas y por lo tanto eran más frondosas, mientras que aquellas que no la presentaban tenían menos ramas.

Además, observaron que se acumula en las yemas axilares, donde también se acumula BRANCHED1, un factor que impide la formación de ramas. Por lo que afirmaron que la TIE1 interactua con BRANCHED1 impidiendo su acción, para promover la ramificación de la planta inactivándolo.

Aquí tenéis el enlace de la noticia. 

Descobriment del possible tractament al càncer de pàncrees

El càncer de pàncrees és un tumor que s'origina en la glàndula pancreàtica. Es tracta, desgraciadament, del tipus de neoplàsia més comú i dolent, ja que la seua detecció és dificultosa i perquè s'extén amb molta rapidesa i facilitat. En aquests últims anys s'ha intentat encontrar una cura, i s'embla que estan molt prop de trobar-la.

Investigadors del Hospital del Mar de Investigaciones Médicas  i del Laboratorio de Inmunopatología  creuen que la solució a aquest tumor està en una proteïna denominada galcetina-1.

Aquests investigadors ja afirmaven que la G-1 podia disminuir l'efecte del càncer. L'experiment que van realitzar mitjançant un ratolí de laboratori va ser el causant de descobrir el seu gran potencial.

La G-1 es troba dins de l'entorn en el que es troba el tumor, és a dir, està amb el tumor. La clau del tot és que en el mateix entorn hi han unes cèl·lules anomenades fibroblasts, les quals serveixen per a potenciar la producció de G-1.

Els investigadors creuen que al potenciar aquestes cèl·lules farà que siguen més agressives, i per tant, podran realitzar la seua funció, la qual és, primerament, parar el creixement del tumor, frenar-lo, i després activar el nostre sistema immunitari per a que reconega el tumor i poder combate'l.

Encara que sí és cert que tot açò pot ser veritat en un futur pròxim, en aquests moments aquest experiments sols s'han realitzat en animals, i, encara que els efectes siguen positius, la G-1 sols relentisa el tumor i fa que, gràcies a eixò, els animals tinguen un major temps de vida. Encara queda bastants coses per perfeccionar i per a probar-ho amb les persones, però els investigadors creuen que pot arribar a funcionar.

Des del meu punt de vista, pense que si aconsegueixen encontrar aquesta cura serà una proesa gegant, ja que no sols les persones podran viure molts anys més, sinó que probablement puguen guanyar la lluita al tumor. Sincerament, pense que la cura no està tan propera com els científics diuen, ja que és molt difícil i sols ho han probat amb els animals. Encara així, espere que l'encontren ràpidament.

Aquesta notícia està relacionada en l'apartat dels càncers i tumors del llibre de 2n de Biologia.

Ací podem encontrar la notícia on he encontrat l'informació.

La nacra podria tornar al Mediterrani!

La nacra és un mol·lusc bivalve endèmic del mar Mediterrani. Aquest mol·lusc té la peculiaritat de ser un dels més grans que el Mediterrani posseeix, ja que la seua llargària pot ser de fins a 1 metre i poden viure més de 20 anys.

Aquesta espècie casi es va extingir en el 2016. Temps després, un grup d'investigadors del Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (IMEDEA),  del  Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i amb la ajuda de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han descobert que aquesta espècie es podria recuperar si la connectivitat en els gens d'una altra espècie veïna (situada en una zona més occidental) fora correcta.

Els resultats dels estudis van mostrar que, a pesar de la llunyania entre les dues espècies, l'intercanvi genètic entre elles era possible. Els investigadors van descobrir que el fluix genètic que es produïa entre les dos espècies no sols era compatible, si no que també millorava la salut genètica de les nacres filles.

El següent vídeo mostra un petit resumen de la situació de la nacra en el Mediterrani i, a més, mostra més informació important sobre aquest tema:

Des del meu punt de vista, pense que és molt important avançar en el tema de la genètica ja que gràcies a ella s'ha pogut evitar la desaparició de una espècie animal, en aquest cas la nacra.  

Pense que aquest fet és important, ja que potser si haguérem tingut aquest coneixements sobre la genètica en el passat, igual haguérem pogut evitar alguna extinció d'espècies animals. A més, avançar en aquest camp potser que implique evitar extincions d'animals en un futur.

Aquesta notícia està relacionada amb l'apartat de genètica del llibre de 2n de Batxiller.

Ací es pot veure la notícia en la que m'he informat.

Nanomedicina, algo espectacular.

Existe en el mundo una enfermedad rara llamada Fabry, que es causada por la deficiencia de la encima: galactosidasa A (GLA). Que es lo que causa? Pues dicha deficiencia causa tal daño celular que afecta a la piel, los riñones, el corazón, el sistema nervioso...
Actualmente se administra GLA por intravenosa, pero resulta molesto, aparte de la inestabilidad, la inmunidad y la baja eficacia.
Científicos del CIBER BBN estudian gracias a la financiación de la UE de 5,8 millones un nuevo tratamiento. Dicho tratamiento consistirá en reducir el coste y mejorar la calidad de vida, este tratamiento se hará gracias a una nanoformulación de GLA.
Aparte participan una gran variedad de centros de todo el mundo.
Para mas información clic: AQUÍ

Les mitocòndries i la seua relació amb l'efectivitat dels tractaments cotra el càncer

Com bé es coneix, el càncer és un conjunt de malalties caracteritzades per el creixement incontrolat de determinats tipus cel·lulars que envaeixen l'organisme. Trobem el seu origen en les mutacions, és a dir, canvis o variacions produïdes al genotip de la cèl·lula. Normalment, aquestes mutacions recauran sobre els protoncogens els quals donaran lloc a oncogens. Aquestos últims amplifiquen els efectes dels protoncogens i començen a reproduïr la cèl·lula de forma desmesurada i continua.
L'altra causa, però menys comuna, és la desactivació dels gens supressores de tumors.

Cáncer en formació

Les contínues investigacions que s'estan realitzant al voltant del món ens estan apropant cada cop més a la cura definitiva per a aquesta malaltia, podent així evitar la gran quantitat de persones afectades per ella. Mentrestant, la quimioterapia i la radioterapia estan realitzant un paper força important en el seu tractament. Malauradament, no totes les persones hi responen amb eficàcia, és a dir, no totes les cèl·lules moren i poden tornar a regenerar el tumor.

Recentment, un treball realitzat pels investigadors del "Centro Nacional de Biotecnología del CSIC (CNB-CSIC)" amb la col·laboració de la "Universidad Autónoma de Madrid" i "los Hospitales de Torrevieja y Vinalopó" publicat per Nature Communications, diu que la sensibilitat d'una cèl·lula  a la quimioteràpia por estar condicionada per la quantitat de mitocondris que té aquesta i no per les variacions genètiques com fins ara es pensava.

Mitocondria

L'explicació a aquest fet recau en el desigual repartiment d'orgànuls mitocondrials en les cèl·lules filles tumorals. Els mitocondris contenen una serie de proteïnes apoptòtiques com el citocrom c que s'encarreguen d'induïr la mort cel·lular. Per tant, quants més mitocondris tinga una cèl·lula, més probabilitats hi haurà que responga favorablement al tractament.

Aquestes investigacions, encara en desenvolupament, permetran guiar els pacients a seguir un tractament o un altre segons els convinga.

Ací teniu l'enllaç a la notícia.