Segon cas de curació del VIH en el món

El primer fou Timothy Brown, conegut com "el pacient de Berlín" i ara arriba el anomenat "pacient de Londres". De moment són les dues úniques persones en tot el món que s'han curat del VIH. A elles se'ls podria afegir una tercera persona, "el pacient de Düsseldorf", que porta 14 mesos sense virus en absència de medicació antiretroviral després d'un trasplantament de medul·la òssia.

La revista The Lancet HIV publicà l'estudi que confima la cura del VIH del "pacient de Londres". Després de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare porta 29 mesos sense rastre del virus en el seu organisme. L'autor principal de l'estudi, el científic Ravindra Kumar Gupta de la Universitat de Cambridge, afirma que la curació mostra l'èxit del trasplantament de cèl·lules mare en la lluita contra el VIH. Els investigadors diferencien els conceptes de "cura" i "remissió a llarg termini" en funció del temps transcorregut sense virus després d'interrompre la medicació. 

El nou cas de curació del VIH es tracta d'un home portador desde l'any 2003 al qual se li va detectar un Linfoma de Hodgkin. Per aquest motiu, en 2016 se li realitzà un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, la qual impossibilitava l'entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH, els limfòcits T CD4. Aquesta intervenció, molt arriscada pel seu elevat nivell de mortalitat, li obrí les portes a la curació. Per a Gupta és molt important el fet que aquest tractament només s'empra com a últim recurs per pacients amb VIH que també presenten neoplàsies hematològiques. Això ens indica que no és un tractament que s'ofereix a tots els pacients amb VIH.

VIH

Al cap de 16 mesos es va interrompre el tractament antiretroviral i, en març del 2019, la revista Nature publicà un article en què es demosotrava que el malalt portava 18 mesos amb el virus indetectable, cosa que el convertia en el segon cas de "remissió a llarg termini". Ara, el nou treball confirma que, 29 mesos després de la interrupció del tractament, el virus roman indetectable en la sang, líquid del cervell i espinal, teixit intestinal i semen. Els anàlisis van mostrar nivells molt baixos del genoma de VIH en teixits limfoides, però es tractava de material genètic defectuós que no té capacitat replicativa i, aleshores, no té risc d'infecció. El "pacient de Londres" també presentava anticossos contra el VIH, encara que a un nivell molt baix i ha experimentat una n¡reducció contínua des del trasplantament. La seva presència podria indicar que les noves cèl·lules del sistema immunitari han estat exposades al virus. No obstant això, segons afirmen investigadors de IciStem, és habitual que l'organisme tingui evidències d'una infecció passada. i també que els anticossos en qüesitó poden trigar anys en desaparèixer.

Per a una de les coautores del estudi, Dimitra Peppa de la Universitat de Oxford, les dues curacions són exemples de l'ús del gen CCR5 en teràpies curatives. Aquesta terapia es considerada una estrategia de cura estable per al VIH perquè les cèl·lules del donant són resistents al virus i a mesura que van remplaçant les del receptor, després del trasplantament, disminueixen les possibilitats de infecció per al virus.

Aquesta notícia està relacionada amb l'assignatura de Biologia de segon de batxillerat perquè dintre del temari s'estudien les alteracions del sistema immunitari i les immunodeficiències. La noticia fou publicada el 10 de març de 2020 pel diari ABC.  Per veure l'article original feu clic ací. Imatge extreta d'ací.