La cientifica que usa luz para combatir el alzhéimer

El. alzhéimer  es una enfermedad que afecta a muchas personas y hoy en día, la causante de muchas muertes. No existe ninguna posibilidad de afrontarla con ningún tratamiento por lo cual  no tiene cura.

Una científica llamada Li-Hue Tsai, del instituto Tecnológico de Massachusetts prueba un tratamiento para poder controlar el alzhéimer de una manera no invasiva para poder disminuir los síntomas y poder realizar los hábitos diarios de cada persona.
El tratamiento consiste en sentarse delante de un aparato que emite pulsos de luz frente a los ojos a una frecuencia de 40 hercios  ya que esta científica ha demostrado que la estimulación visual con luz LED elimina la acumulación de proteínas amiloides en el cerebro de los ratones, una lesión parecida a la del alzhéimer. Otro rasgo de la dolencia es la proteína tau que mediante este tratamiento también se consigue reducir.
Muchos son los animales que recuperan la memoria y la capacidad cognitiva, por lo tanto consiguen superar el alzhéimer pero por desgracia, esto sigue sin poder actuar como remedio a esta enfermedad en los humanos. En cambio este método podría ser un avance para poder descubrir algún tratamiento ya que mas de un siglo de su descubrimiento todavía no se ha encontrado la cura ni sus causas.

Las personas que sufren esta enfermedad empiezan a desarrollarla  y a sufrir problemas notables 20 años después de que los pacientes noten los primeros síntomas, esto quiere decir que la enfermedad ya esta en un estado avanzado y al diagnosticarse ya es demasiado tarde.

Esta científica lleva desde 2006 buscando formas de evitar estos síntomas con  intervenciones no invasivas en el cerebro, esto se basa en que cuando las neuronas se disparan sincrónicamente generan ondas que se mueven por el cerebro, estas ondas son especialmente intensas durante las actividades cognitivas y a raíz de esta investigación se descubre que en los ratones con alzhéimer esta actividad se interrumpe en la etapa presintomática, antes de que muestren deterioro cognitivo.

Esta noticia me ha parecido muy interesante ya que hoy en día mucha gente sufre esta enfermedad incluso antes de que esas personas sean conscientes, al no haber un tratamiento eficaz que la combata  y el numero de afectados vaya creciendo me parece muy beneficioso el descubrimiento y la investigación de maneras de controlar el alzhéimer. A demás esta relacionada con el ultimo tema que hemos dado en clase de la asignatura de Anatomía Aplicada sobre el sistema nervioso i el cerebro.
Aquí os dejo un video sobre el alzhéimer: video
Para poder leer la noticia original :noticia

Eliminació de desfets tòxics del cervell

Una xarxa de vasos limfàtics actua conjuntament amb l'arbre vascular sanguini per regular l'equilibri hidroelèctric del organisme. Encara que el encèfal no poseeix una xarxa limfàtica pròpia, les meninges, membranes cel·lulars que el envolten, si la tenen. Sandro Da Mesquita, de l'Universitat de Virginia, juntament amb el seu equip han revelat que els vasos limfàtics meníngis contribueixen a mantindre la capacitat cognitiva i controlen els nivells de proteïnes en els líquids encefàlics, procés conegut com a proteostasis. Aquestes revelacions han fet que hi haja un gran interés en l'envelliment i per al Alzheimer.

Els vasos limfàtics del organisme tenen com a funcó eliminar dels teixits el líquid intersticial. Aquest líquid forma la limfa, la qual passa pel filtre dels ganglis limfàtics, que desencadenen respostes d'inmunitat davant partícules extranyes. L'encèfal, no consta de vasos limfàtics propis, per la cual cosa les proteïnes i els desfets del teixit pricipal són transportats fins al líquid cefalorraquidi (LCR). És bén sabut, que les proteïnes i altres molècules poden eliminar-se del cerbell en un procés anomenat eliminació transvascular, no obstant això, es desconeixia si els vasos limfàtics meníngis participaven en eixa eliminació.

L'equip de Da Mesquita va fer unes proves amb ratolins, als quals els van destruir els vasos limfàtics meningis injectant un producte que danyava la els vasos. Més tard, administraren en la cisterna magna (espai plé de LCR) dels ratolins un marcador fluorescent. En els ratolins que mancaven de vasos limfàtics meníngis, el marcador no va aribar fins els ganglis limfàtics cervicals profunds, a més, la injecció va posar de manifest una dismunució del drenatge del líquid intersticial en els ganglis cervicals. La destrucció dels limfàtics meningis donà lloc a alteracions en la memòria i l'orientació espacial. Els investigadors també van trobar diverses alteracions en regions del hipocampus similars a les de trastorns neurodegeneratius. En conjunt, els experiments indiquen que, amb una presició en el drenatge del líquid intersticial i del LCR pels vasos limfàtics meningis, l'activitat cognitiva hauria de ser l'adequada.

Da Mesquita i els seu equip van descobrir després que el diàmetre i la coberta dels vasos limfàtics meníngis disminuia amb l'envelliment. En els ratolins, les alteracions de la via de transmisió de senyals donaren lloc a una reducció dels vasos limfàtic meníngis. Els científics van demostrar que amb l'administració local del gen Vegf-c en la cisterna magna de ratolins vells, es va reestablir el drenatje del LCR als ganglis limfàtics cervicals. Aquest canvi, va comportar la recuperació de l'orientació espacial del ratolins vells.

Més endavant, l'eliminació tranvascular de desfets es va relacionar amb l'acomulació de la proteïna amiloide beta en l'encèfal, cosa que es característica de l'Alzheimer. Això, ens indica l'importancia d'aquests descobriments.

Aquesta notícia està relacionada en l'assignatura d'anatomia aplicada de 1º de batxillerat ja que hem estudiat el sistema limfàtic. L'artícle original es va publicar en la revista Nature el gener de 2019, per vore la notícia original feu click ací, l'imatge és extreta d'ací.

El estudio de las redes neuronales en el cerebro enfermo

La conectómica es una nueva disciplina de la neurociencia la cual consiste en obtener un mapa completo de las conexiones neuronales que subyacen a las funciones mentales dentro d'un organismo del sistema nervioso. Esto se ha conseguido mediante neuroimagenes y el estudio mediante la teoría de los grafos.  

Dicho potencial se ha despertado en el estudio de las anomalias del cenectoma realizado por la Universidad Pompeu Fabra y la Universidad de Oxford. 

Esta aproximación pretende conseguir explicar las estructuras y funciones alteradas en las conexiones que se establecen entre las redes neuronales cuando el celebro esta enfermo. Esto se puede observar en las irregularidades como en los desórdenes psiquiátricos. Claros modelos se pueden observar en la enfermedad del  Parkinson  o en los pacientes de esquizofrenia.    

Así pues, en el trabajo se han centrado en el estudio de las conexiones neuronales que se establecen en el cerebro cuando hay trastornos neuropsiquiatricos, al mismo timepo, demostrar como los modelos desarrollados últimamente han ayudado a imaginar las interacciones dinámicas  cuando hay una enfermedad.  

Este acercamiento esta produciendo grandes espectativas puesto que, puede proporcionar un punto de partida para la compresión de trastornos del celebro, ayudando a perfecionar estrategias terapéuticas y formas para estimular la parte profunda del celebro. 

Fuente de información: SINC