Històrica extensió mínima de l'àrtic.

Cada any la capa d'aigua gelada que hi ha al voltant, a l'estiu i a la primavera es derriteix, reduint la seva grandària. Mentre's que a la tardor i a l'hivern passa el contrari, s'extén cap al sur.

Científics del NSIDC i de la NASA han confirmat que el passat 24 de març la capa de gel àrtic va alcançar 14,52 millons de quilòmetres quadrats, la marca més xicoteta desde que els satèlits poden comtrolar-ho. Els 13 anys on la superfície ha segut la més mínima han sigut aquests últims 13.

 Walt Meier afirma que el que va contribuir a aquest fet va ser el calor atmosfèric, en temperatures de fins a 6 graus per damunt de la mitjana en la part on el gel és més fi.


Una altra causa podria ser els vents càlids que arriben al Àrtic desde el sur i frenen la seva expansió. Encara que el problema més greu en un futur serà el calfament de les aigües dels mars i dels oceans.
El més segur és que durant els pròxims anys continuem veient mínims d'extensió en el Àrtic, pel calfament de l'aigua i de l'ambient, que no permetrà que s'extengue en l'hivern.

Encara que l'expansió pot variar molt de un any per a un altre, aquesta sempre tendeix a disminuir. Desde 1979, aquesta reducció de capa de gel a l'hivern és de més de 1.605.700 quilòmetres quadrats.

 El gel del Àrtic contribueix en la regulació de la temperatura del planeta. La seva superfíci blanca reflectix la llum solar, de lo contrari aquesta llum serie absorbida pels oceans i pels mars. Aquest efecte actúe més en estiu, ja que a l'hivern el sol quasi no està present en aquest lloc.

Enllaç