L'any passat va començar a París una de les més importants cimeres del canvi climàtic on 159 països es van comprometre a reduir l'augment del calentament global per tal de que no augmentes més de 2º en aquest segle.
Aquest pacte climàtic només en va posar la intenció, les mesures que farien possible el citat objectiu havien de ser acordades i posades en comú en la cimera del canvi climàtic de l'ONU que va començar a Marrakech no fa ni un més.
A aquesta última cimera s'ha fet patents les discrepàncies i les possibles fractures del Pacte de París
- El primer problema que ha d'afrontar el pacte ha sigut l'elecció de Donald Trump com a president del EE.UU. Aquest president electe es negacionista del canvi climàtic i ha promès que traurà el seu país del pacte. Per a Trump és encara més senzill no complir amb els pactes internacionals ja que estos no en tenen, de caràcter internacional, és a di, tenen la mateixa validesa legal que un xiquet sent elegit rei de les festes del seu poble.
- El segon obstacle que ha d'afrontar els pactes internacional és la inutilitat de les mesures que els països han proposat per a reduir el efecte hivernacle. Les mesures només previndrien la pujada de 3º en aquest segle.
- El tercer obstacle és l'any que ha de ser la primera revisió dels objectius dels pactes que en principi havia de ser el 2018 però que cap país pareix estar d'acord en aquest tema.
- L'aportació que ha de fer cada país per al fons estructural d'aquestes cimers i pactes ha estat discutit moltes vegades, ja que cap país es posa d'acord en açò.
- També hi ha divergència entre els països del nord i els del sud, doncs, el països amb menys capitals exigeixen que s'invertisca més en les seues zones ja que son de les més afectades per aquest assumpte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada