Els principals tractaments que s'utilitzen contra el càncer són: cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. Encara que amb el temps ha anat augmentat el percentatge de supervivents dels pacients que han aconseguit superar el càncer, no tenen una esperança de vida normal.
Després de diverses estratègies per curar el càncer, com van ser l'interferó, una molècula del sistema immunitari que havia d'activar les defenses contra tot tipus de càncer, i diferents vacunes, l'estiu de 2010 es va aprovar la primera vacuna contra el càncer. El fàrmac, Provenge convinat amb la quimioteràpia no cura el càncer però proporciona més vida. Els oncòlegs d'avui dia es mostren optimistes i creuen que desenvoluparan nous tractaments que no tindran pitjors efectes secundaris que un refredat.
Molts de nosaltres ens centrem en les vacunes terapèutiques, que s'encarreguen de que l'organisme reconegui i destrueixi les cèl · lules canceroses, i per mantenir a ratlla les noves després del tractament. La majoria de les vacunes preventives desenvolupen anticossos, però contra les canceroses no són suficient, i es necessita estimular unes certes cèl · lules, els limfòcits T, especialitzats en la destrucció de les cèl · lules canceroses.
Al segle XIX, Coley a Nova York va veure com els pacients afectats pel càncer sobrevivien gràcies a una forta infecció mortal, així, va agafar dues soques de bacteris i les va escalfar perquè fossin inofensives, però tot i així havien proteïnes i provocava en els pacients una febre molt elevada. Coley pensava que la febre activaria el sistema immunitari dels malalts contra les cèl · lules canceroses, i poc a poc injectant bacteris morts va veure com va augmentar el termini de supervivència dels seus pacients. Amb el temps van anar caient en desús les cèl · lules de Coley, i van recolzar la teoria de Paul Ehrlich el 1909, que afirmava que el sistema immunitari vigila i destrueix les cèl · lules canceroses que es formen, ja que en els anys vuitanta es va demostrar que es detectaven un menor nombre de tumors malignes que els que s'haurien d'haver produït. Ara havien de crear una vacuna contra el càncer que ajudarà els limfòcits T. El 2002, es va demostrar que és possible un tractament basat en limfòcits T, que consisteix en un autotrasplantament de cèl·lules immunitàries (modificades artificialment a l'exterior de l'organisme),i que es tornen a introduir en pacients amb melanoma avançat. La teràpia immunitària té diversos defectes, ja que les vacunes acabarien fins a un any abans d'aturar el creixement del tumor, però s'ha vist com després del tractament amb vacunes ha augmentat la mida del tumor, no per la multiplicació de cèl · lules del tumor, si no per les cèl · lules immunitàries. S'han extret dues conclusions, en primer lloc, que les vacunes seran més beneficioses per als pacients amb tumors poc desenvolupats, i en segon lloc, els que tinguin un tumor avançat hauran de sotmetre a tractaments per reduir el tumor. Com a resultat podem dir que es pot estimular el sistema immunitari per ajudar a combatre el càncer, això fa que els investigadors no perdin l'esperança, per això investiguen assaigs clínics per si se'ls ha passat una dada per alt, així en el càncer de pròstata van descobrir que encara que la vacuna no complís el seu objectiu principal, va augmentar la supervivència global.
La informació ha sigut extreta d'un artícle de la revista Investigación y Ciencia. Así es pot encontrar un breu resum del article: Vacunas contra el cáncer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada