Una proteïna provoca la fallada d'una altra que està involucrada en la memòria i l'aprenentatge, segons indica una recerca de l'Institut de Neurociències d'Alacant. Els científics han justificat que un gen concret, principal factor de risc per desenvolupar Alzheimer, destorba negativament en el control d'aquesta proteïna.

La plasticitat sinàptica, que està deteriorada en l'Alzheimer, és un transcurs pel qual les connexions entre les neurones (sinapsis) es debiliten o reforcen en funció de l'experiència quotidiana. Gràcies a aquesta plasticitat podem memoritzar, aprendre i adaptar-se a situacions noves.
Els investigadors de l'Institut de Neurociències d'Alacant UMH-CSIC han verificat que l'augment ineficaç de la Reelina observat en les persones amb Alzheimer es deu a un error induït per la proteïna beta-amiloide.
En circumstàncies normals, la Reelina enganxa a un receptor de les neurones denominat ApoER2 per exercir la seva funció i al mateix temps mantenir la seva producció en nivells adequats. A més han trobat que el mecanisme que inspecciona a la proteïna Reelina funciona de manera diferent en les persones portadores de l'al·lel ApoE4, primordial factor genètic de risc de patir Alzheimer. El ApoE4 sembla interferir de manera addicional en el control de la proteïna Reelina, implicada en la memòria i l'aprenentatge.
El pas endavant en aquesta investigació es centrarà en ApoE per interpretar si la propensió a desenvolupar aquesta malaltia neurodegenerativa té a veure amb aquests errors en la Reelina que han detectat. L'equip de Sáez Valero considera determinant aclarir aquestes canvis ja que poden afectar la capacitat de la Reelina per preservar al cervell contra la toxicitat de la proteïna beta amiloide
característica de la patología. enllaç de la notícia aquì
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada