L'Organització Mundial de la Salut (OMS) porta ja anys advertint que la tenacitat dels antibiòtics componen una crisi sanitària global que resulta uns dels majors reptes per a la salut. I és que la quantitat de varietats bacterianes que desenrotllen fermesa als antibiòtics és cada vegada superior. Una situació, a més, que pareix que empitjorarà, i molt, en un futur pròxim. Llavors, què es pot fer?
Doncs buscar aquells antibiòtics naturals que es troben a la naturalesa i que vénen sent utilitzats des de temps remot pels sers vius per fer cara als microbis. En concret, un estudi adreçat per llicenciats de la Universitat Estatal de Carolina del Nord de Raleight (EEUU), mostra que moltes espècies de formigues produïxen antibiòtics molt poderosos que podrien fer-se ús per a tractar les contaminacions bacterianes als humans, molt especialment aquelles que ja han desenrotllant resistències als antimicrobians ara com ara servibles.
L'indici era que si el cultiu bacterià 'contaminat' amb la solució d'aquestos insectes creixia menys que els cultius en què no s'havia suplementat res, era perquè la solució contenia agents actius amb efecte antibiòtic. I què va succeir? Doncs els resultats van revelar que 12 de les 20 espècies valorades ocasionaven antimicrobians als seus exoesquelets, incloses algunes espècies de què no es tenia constància que provocaren els seus propis antibiòtics.
Arribats a aquest punt, què va ocórrer amb les huit espècies sobrants? No són capaços de produir antibiòtics i, per tant, queden exhibides a l'acció dels bacteris? Doncs no necesàriament. Hi ha la possibilitat que sí que originen agents antimicrobians però que no posseïsquen una eficàcia confinada, o nul·la, enfront dels bacteris manupulats a l'estudi.
Si deseeu llegir més sobre la noticia, ací teniu l'original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada