Com ja sabem, el cervell és l'òrgan que dirigeix el sistema nerviós i, per tant, té el control de tots els òrgans del cos, les funcions motrius i cognitives i la producció hormonal. Des de sempre l'hem vist dibuixat amb plegaments, però hem de tindre en clar que no tots els éssers el tenen així. Per exemple, els ratolins o les aus i altres animals amb el cervell menut no necessiten doblegaments, ja que aquests es formen per a poder donar-li al cervell més superfície, com ara l'humà o el d'una balena. Però alguna vegada ens hem preguntat com ho fa per a plegar-se? Doncs bé, fa poc uns investigadors dels Instituts Max Plank de Neurobiologia d'Alemanya i de Neurociències d'Alacant (INA) han trobat una explicació.
 |
| Font de la imatge |
Si fins al moment si és cert que se sabia de l'existència d'unes proteïnes anomenades FLRT que s'adhereixen a la superfície cel·lular i s'encarreguen de regular les migracions neuronals ajudant a que aquestes es col·loquen alineades donant lloc a una superfície llisa, el que no se sabia és que la quantitat de les mateixes era la clau de la quantitat de plegaments.
Llavors, aquests investigadors, mitjançant un experiment que ha consistit en crear un ratolí mutant amb l'absència de la proteïna 1 i 3 de tipus FLTR, han vist com aquest animal que normalment té el cervell llis, començava a desenvolupar cirvunolucions. D'aquesta manera s'ha arribat a la conclusió de què, sabent que els animals de cervell llis tenen moltes d'aquestes proteïnes i al llevar-ne es plega, és fàcil deduir que a menys FLTR, més plegaments i més capacitat de desarotllar superfície.
 |
| Font de la imatge |
I açò no es queda ací, ja que aquest descobriment té molta importància en l'estudi de les patologies del neurodesenvolupament (lissencefàlies), ja que existeixen casos en els quals a causa d'un problema en el gen que codifica aquestes proteïnes, naixen alguns xiquets en problemes al cervell que possiblement, d'ara endavant tinguen més possibilitats de ser curades amb aquests tipus de manipulacions.
Aquesta notícia està relacionada amb els temes de"Mutacions i manipulacions genètiques", "Els gens i la seua funció" i "Microbiologia" de biologia de 2° de batxiller.
Notícia original ací.
1 comentari:
Aquesta notícia em sembla molt interessant a part esta mol ben redactada, els éssers vius tenim una escorça cerebral amb una superfície unes tres vegades major a la que tindríem si aquesta fóra llisa, un punt a favor d'això és que augmenta el seu espai per a portar a terme funcions com ara el pensament, la percepció o la realització d'accions.
Publica un comentari a l'entrada