Fins al dia de hui, encara que hagen hagut grans avanços en els tractaments del càncer, alguns tumors es fan resistents als tractaments de quimioteràpia als que han estat sotmesos, llavors és açò una de les situacions més preocupants en alguns càncers. Com el de pàncrees en el que hi han menys opcions terapèutiques.
Però ara un equip d'investigadors espanyols liderats pel Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) en col·laboració amb els investigadors del Centre Weill Cornell Medicine y Pfizer (situat als Estats Units) proposa una estratègia que podria obrir noves vies per millorar la eficàcia de les teràpies en milers de pacients, que en l'actualitat es tracten de diversos tipus de càncer amb radioteràpia o quimioteràpia.
Una de les característiques pròpies del càncer es l'alteració del cicle cel·lular, es a dir, l'alteració de l'activitat normal relacionada amb el creixement, maduració i mort de les cèl·lules. Lo que les fa imprevisibles. Es sap que dos molècules cridades CDK4 i CDK6 estan implicades en el creixement cel·lular descontrolat que acaba generant una massa tumoral. A mes a més aquestes dos molècules són l'objectiu de nous fàrmacs que han demostrat ser molt eficients a l'hora detenir el creixement del càncer de mama avançat.
El seu ús clínic ja està aprovat als Estats Units des de 2015 i Europa des de 2017 per als pacients d'aquest tipus de càncer, en combinació en teràpia hormonal. L'èxit d'aquesta combinació l'ha convertit en el tractament estàndard per a aquestes pacients. Tant de bo, fins ara no estava clar si aquests beneficis es podrien extendre a altres tipus de càncer.
El cap del grup de divisió cel·lular i càncer del CNIO i investigador principal del projecte, Marcos Malumbre, va explicar que un problema dels inhibidors de CDK4 i CDK6 ve donat per el seu mecanisme d'acció que impedeix que les cèl·lules tumorals es divideixen. Fins ara se havia cregut que la major part de les quimioteràpies actuals actuaven només sobre les cèl·lules tumorals que estaven dividint-se. Per tant si inhibíem CDK4 i CDK6 evitàvem així que aquestes cèl·lules és dividiren i per tant impedíem que les quimioteràpies funcionaren correctament. Per aquest motiu fins ara es pensava que no podíem combinar els inhibidors de CDK4 i CDK6 en quimioteràpia clàssica.
Llavors , temps després l'investigadora Beatriz Salvador va decidir utilitzar els inhibidors de CDK4 i CDK6, no al mateix temps que la quimioteràpia, si no després per impedir la recuperació de les cèl·lules tumorals. Els resultats del treball mostren que aplicar els inhibidors de CDK4 i CDK6 a continuació dels fàrmacs comunament utilitzats en diversos tumors metastàtics (els pacients dels quals solen sotmetre a freqüents canvis de tractament per aquest motiu) impedeixen que aquestes cèl·lules siguen resistents als tractaments i tornen a créixer després de subministrar quimioteràpia.
Poder utilitzar inhibidors de CDK4 i CDK6 per impedir que les cèl·lules tumorals es recuperen de aquests tractaments pot obrir noves vies per millorar la eficàcia de estes teràpies en diversos tipus de càncer que el l'actualitat es tracten en radioteràpia o quimioteràpia clàssiques. Aquesta troballa podria impactar de manera positiva en milers de pacients que actualment es tracten amb aquestes teràpies.
Aquest post està basat en la informació d'una noticia del diari ABC que pots trobar aqui , encara que també he trobat informació aqui en la web de CNIO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada