dissabte, 23 de febrer de 2013

Un canvi genètic que va facilitar l'assimilació de l'almidó, van fer possible la domesticació del gos


Per entendre els canvis genètics ocorreguts durant la domesticació del gos, un equip d'investigadors liderat per l'Universitat d'Uppsala (Suècia) ha comparat les seqüències del genoma dels gossos domèstics amb les dels llops.
Es van identificar 36 regions amb gens implicats en el desenvolupament del cervell i l'assimilació del midó
que podrien estar darrere de la selecció evolutiva dels gossos.

La domesticació del gos i separació dels llops, pot estar relacionada amb el desenvolupament de l'agricultura (fa entre 7.000 i 30.000 anys) i el conseqüent canvi a una dieta rica en midó.




Les regions genètiques afectades per la domesticació tenen un aspecte similar en tots els gossos, però diferents en els llops. En tres d'aquestes regions es troben els gens responsables de la digestió del midó que codifiquen l'amilasa, la maltasa i el cotransportador sodi-glucosa. L'amilasa assimila el midó en carbohidrats més curts, la maltasa digereix aquests carbohidrats més curts en sucre i el transportador de glucosa bomba la glucosa a través de la membrana de l'intestí prim.

Els científics van observar que els gossos tenien més còpies del gen per l'amilasa que els llops, pel que poden digerir més midó. Respecte a la maltasa, van augmentar per cinc respecte a la dels llops, el que condueix a una major producció de sucre. Finalment, del transportador de glucosa es desconeixen quin ha estat el canvi, però sí que tenen evidències que existeix.

Hi ha dues hipòtesis principals sobre com els gossos van ser domesticats. La primera, tindria el seu origen en l'època en què els humans érem caçadors recol·lectors. Haurien agafat a les cries dels llops dels caus per domesticar i utilitzar-los per la caça o custòdia d'algun lloc.

L'altra alternativa és que els llops s'apropessin als abocadors dels primers assentaments per alimentar-se de les restes, el que suggereix que la seva domesticació coincideix amb el desenvolupament de l'agricultura.

Segons els investigadors, que recolzen la última teoria. Aquests llops carronyers serien incapaços de sobreviure amb el mateix tipus d'alimentació que els seus predecessors, i podria ser la raó per la qual ara veiem una evidència tan clara en la forma de processar el midó de manera eficient en els gossos.

Per veure la notícia completa fer click aquí.