Els anticossos monoclonals són aquells que no s'obtenen per purificació química de molècules d'immunoglbulines, sinó pel reconeixement del cep o clon de limfòcits B que produeix l'anticos desitjat; a continuació es passa a cultivar aquest clon de lmfòcits i s'obté una gran massa d'anticossos específics per a inocular al pacient.
Per a obtindre limfòcits B s'injecta l'antigen en ratolins de laboratori. En produir l'animal una gran quantitat de limfòcits B contra l'antigen inoculat, es poden aïllar aquests limfòcits amb facilitat, i cultivar-los; es parla de limfòcits immortalitzats. L'interés per obtindre gran quantitat d'anticossos purificats abasta lalluita contra el càncer, contra les malalties infeccioses, i tècniques auxilars de laboratori. No obstant això, els anticossos monoclonals no han donat els resultats esperats, la manca d'èxit pot ser a causa del fet que les proteïnes dels anticossos aconseguits són de ratolí, no humanes, i això sempre pot distorsionar el sistema immunitari del pacient. Això s'intenta solucionar per la via de l'enginyeria genètica, inoculant en bacteris els gens humans responsables de la poducció de determinats anticossos, i els bacteris produïxen aquestes immuglobulines a més velocitat que els cultius cel·lulars de limfòcits immortalitzats, i amb proteïnes humanes.
He afegit aquest post, perqué s'ha considerat important en classe i he ecidit destacar-lo de manera que ens quede és clar i ens obliguem allegir-lo i saber en que consisteixen aquests anticossos i les seues caacterístiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada