divendres, 11 de novembre de 2011

Transmissió de mutacions epigenètiques

En un estudi aparegut a la revista Nature i Investigación y Ciencia del mes d'octubre sobre el nematode Caenorhabditis elegans, s’ha observat, que aquest organisme te una duració de vida que es transmet a les altres generacions mitjançant unes señals químiques epigenètiques; però aquestes señals no afecten a l’ADN, sinò a l’expressió dels gens.

Aquest nematode té una vida molt curta, de dos a tres semanes i s’han trobat certes mutacions que poden allargar la seua vida. Aquestes afecten a un complex de proteïnes que internvenen en l’adició d’un grup metil a una histona H3. Aquestes mutacions es transmeten fins tres generacions, encara que la mutació hagi desaparegut. A partir d’aquesta, la seua vida torna a ser la pròpia de la espècie. Es pensa que podria ser perquè la metilació que ho ha ocasionat es dilueix amb la descendència.

Casos on l’epigenètica actua són molt freqüents, com per exemple el canvi del color dels ulls de les mosques del vinagre. Fins al moment, s’ha descobert que aquestes señals no pasen a les gónades, per lo tant és molt dificil trobar una explicació a la reaparició d’aquestes en les generacions següents.

Aquest estudi ha servit per a que els científics es qüestionen si aquestes mutacions podríen ocòrrer també en el cas d’altres animals.

1 comentari:

Rafa Dep.BioGeo ha dit...

Ja vam vore a classe com l'epigenètica va prenent cada vegada més importància a l'hora d'entendre millor els mecanismes globals de la genètica