divendres, 11 de novembre de 2011

Els nostres gens delimiten la nostra alimentació

El Centre de Regulació Genòmica de Barcelona diu que el risc a patir alteracions en el pes corporal és a causa dels canvis en el nombre de gens en una regió del cromosoma 16, que inclús pot controlar tan la nostra conducta alimentària com el nostre apetit.

Analitzant una regió del cromosa 16 de 95.000 individus, es va obtindre que una de cada 2.000 contenia una mutació en aquest. Els homes que tenien copies extra en aquesta regió, tenen una major probabilitat a tindre menys pes (concretament 23 vegades menys) que la resta de la població. Tindran una massa corporal baixa a causa de menjar menys.

Per contra, les dones amb aquesta mateixa anomalia només tenen la probabilitat de ser 5 vegades susceptibles a pesar menys.

En canvi, quan en aquesta regió hi ha menys fragments d’ADN dels que li correspon, tant homes com dones tenen un risc 43 vegades major a patir problemes de sobrepes.
D’aquesta manera, en aquesta regió del cromosoma 16, podem observar com els gens que la formen regulen el equilibri energètic i com a conseqüència el nostre comportament alimentari.
Així doncs, poden fer tant que menjem molt (hiperfagia) o que per el contrari, les nostres ganes de menjar siguen mínimes i ens porten a patir enfermetats com l’anorexia.
A més, s’ha observat que aquesta regió conté gens, molts dels quals intervenen en el desenvolupament del sistema nerviós, cosa que ens du a una directa relació entre patir sobrepès o infrapès i un baix funcionament cognitiu.

A partir d’aquest article podem arribar a la conclusió de que el estar prims o “grossets” depén en gran quantitat dels nostres gens, per lo tant menjar més o menys, no sempre és decisió nostra.

1 comentari:

Marta Antoli ha dit...

Pense que has fet un post molt bó. El que primer m'ha cridat l'atenció ha sigut la imatge del xic tan prim, açò es una crida d'atenció per a la gent que mira el blog habitualment, que fa que es pare a llegirlo ja que li provoca curiositat. Per un altra banda, aquest post estic segura que servirà per a molta gent que te l'estereotip de que les persones excesivament grosses o excesivament primes es troben així per decisió pròpia. Aquest post ens ajuda a entendre que no sempre aquestes situacions es donen per culpa de la mateixa persona, hi ha vegades que si, però no sempre. Algunes és a causa dels gens, és a dir, de la seua genètica, cosa que es troba dins d'ells desde el seu naixement i ells no poden canviar. Per lo tant, hi hauría que disminuir una mica les crítiques a la gent que pateix aquests transtorns i no atribuir-los a d'ells sempre la culpa.

Gràcies per la informació.