El canvi climàtic a casa nostra (II)

3.ELS ALTRES CANVIS CLIMÀTICS

Aquest capítol tracta sobre els altres impactes ambientals tan importants com el canvi climàtic però que moltes vegades no es tenen tan en compte.

Moltes vegades pensem que el canvi climàtic no es pot prevenir, però no és cert, només està en les nostres mans per a fer-ho. Cal afegir que els mecanismes de funcionament de la nostra economia eviten que es puguen aturar les emissions d'efecte hivernacle. Però també la nostra manera de pensar ens impedeixen que prenguem mesures en contra d'altre tipus d'impactes ambientals, que es tractaran en aquest capítol. Però també cal dir que el ciutadà es veu molt limitat si vol prendre mesures .


3.1. La modelació del territori

Aquest problema afecta a grans parts de les poblacions i té impactes molt greu, ja que l'ús del territori hauria de tenir en compte els beneficis ambientals, socials i econòmics que generen els espais ben conservats. A més l'ocupació del territori redueix la capacitat de recàrrega de les aigües subterrànies i per la pèrdua de vegetació es redueix la capacitat d'absorció de CO2. Tot això ocorre per una mala planificació territorial i urbanística que tinga en compte els recursos disponibles.

Les barreres formades per carreteres, vies ferroviàries, línies elèctriques, polígons industrials o urbanitzacions afecten la integritat dels hàbitats i la supervivència de les espècies, a més se sap que actualment el motiu principal de desaparició d'espècies és la desaparició dels seus hàbitats. El millor exemple a la península Ibèrica és el linx ibèric.

Com a dada que demostra tot això és que la dècada passada van desaparèixer a l'estat espanyol 250.000 hectàrees de bosc per culpa de projectes urbanístics. A més en els últims deu anys l'estat ha passat d'edificar uns 350.000 habitatges anuals a superar els 800.000. Però també s'han d'afegir els requeriments energètics i hídrics que comporten encara més problemes, com també la generació de residus urbans.


3.2. Societats cada vegada més urbanes

A mesura que s'ocupen les ciutats cada vegada més poblades, les zones rurals cada vegada es desocupen més. Sabem que les ciutats ocupen un 2% de la superfície total de la Terra, i hi viu més del 50% de la població i van en augment.

El que és pitjor, a casa nostra, s'ha imposat el model de ciutat dispersa, en lloc de la ciutat compacta molt més eficient en el consum de recursos o la gestió de residus. A més cada vegada s'usa més el vehicle privat.

Però el que caldria és la implantació de ciutats sostenibles, molt més respectuoses amb l'entorn. aqueste es comprometen a fomentar l'aprofitament d'energies renovables, evitar la pressió urbanística i a fer una ocupació del terreny sostenible.


3.2. Un urbanisme alié al clima

Actualment les construccions no tenen en compte les millors possibilitats per a afavorir en el clima, per exemple, la tendència actual en primera línia marítima és alçar gratacels i estructures que frenen l'entrada de la brisa a l'interior de les poblacions.

Tampoc es tenen en compte l'orientació i les possibilitats d'escalfament i ventilació dels immobles així que s'incrementen els requeriments energètics destinats a la climatització. Tampoc s'ha promogut la instal·lació de panells solars per a subministrar aigua calenta i calefacció, ni la construcció de jardins o plantació d'arbres en els carrers que amortiríen la contaminació acústica i evitarien l'efecte illa de calor.

Amb tot això es fan necessaries lleis que promoguen una construcció i planificació urbana sostenibles com també una tendència en reduïr el consum energètic aplicant-lo també a l'enlluernament públic que genera contaminació lumínica, i pot provocar problemes de salut per falta de foscor durant les hores de descans nocturnes.


3.4. Mobilitat poc respectuosa amb el medi

El transport, tant al nostre país com a Europa, ha evolucionat cap al predomini dels mitjans menys sostenibles, l'aeri i el rodat per carreteres en detriment del marítim i el ferroviari que no tenen tant impacte.

Els cotxes són els principals mitjans de transport a les ciutats, que a la seua vegada s'han adaptat a aquest i d'açí s'ha implantat el model de ciutat dispersa que requereix més cotxes, a pesar de la gran despesa econòmica que suposa tenir-ne un.

La contaminació dels mitjans de transport suposa una amenaça per al patrimoni històric com per a la salut degut a la pol·lució acústica i atmosfèrica com per la despesa dels sinistres.

La solució seria donar prioritat a altres mitjans com ara els transports públics, la bicicleta o el desplaçament a peu, o a promocionar l'ús de cotxes híbrids, que eviten les emissions combinant un motor elèctric amb un convencional, en detriment de la promoció de cotxes com els tot terreny que són els més contaminants de tots els vehicles.

A més es té el suport dels ciutadans ja que el 83% dels europeus (1991) està d'acord que es done un tracte preferencial al transport públic enfront del cotxe, i el 60% considera que la bicicleta ha de rebre un tracte preferent davant els vehicles particulars.


3.5 Manipulació i cobdícia del litoral

El trasllat de la població i de les activitats económiques cap a la franja costanera (procés anomenat litoralització) és un dels trets més significatius de les inèrcies socials de les últimes dècades. Però pot comportar uns efectes nocius més rápids, i tal vegada més importants, que els generats pel canvi climàtic. És preocupant saber que un terç del nostre litoral mediterrani està totalment urbanitzat.

El turisme ha estat i és un dels sectors més influents en l'emergència de nous espais urbans vora mar. Però una gran part de les edificacions al litoral són destinadas a habitatges de segona residencia. Aquest tipus de construccions s'ha incrementat enormement durant l'última dècada: un 29% al Pais Valencià, un 23% a Catalunya, un 20% a les Balears, un 42% a Múrcia i un 35% a Andalusia.

L'ocupació de la costa implica la destrucció de sòl i paisatge, peró també l'increment de la demanda de recursos com ara l'aigua (limitada a la Mediterránea), l'energia i els serveis públics. A la vegada, creixen les fonts de contaminació, entre les quals destaquen les emissions d'efecte hivernacle provenents dels vehicles amb els quals s'accedeix a les zones turístiques.

Altres impactes a les costes com la regeneració artificial de les platges, els ports o els espigons els quals alteren la dinàmica litoral com també tenen impacte en la flora i fauna de la zona, el millor exemple és la pèrdua de les praderies de Posidonia oceanica. També l'edificació d'apartaments, hotels i xalets en primera línia fa incrementar la vulnerabilitat del nostre territori davant fenòmens meteorològics futurs.

Per tot açò la solució és una gestió de la zona costanera que tinga present el seu carácter dinámic i la impossibilitat de sostenir una línea de costa fixa en la sena posició actual. La seua evolució dependrà de les variables climàtiques i de la diversa morfologia d'aquesta franja amb els estudis pertinents.


Amb aquest capítol l'autora vol que ens adonem de l'impacte que tenen les nostres activitats tant a nivell local com regional, i que a més de l'escalfament global hi ha impactes igual de importants i que també suposen greus problemes com és el canvi de la topologia de les zones per al benefici propi o la falta de mesures preses pels governs davant d'aquests problemes que no es consideren tan importants.

El capítol 3 és molt llarg per això el que falta ho explicaré amb el següent post.

Fotografies:
1a foto: ocupació del territori a la Comunitat Valenciana(roig->artifiacial;taronja i groc->cultius;verd->àrees amb vegetació);
2a foto: contaminació a la ciutat de Barcelona; 3a foto:edifici sostenible; 4a foto:gràfica mitjans de transport; 5a foto: canvis en la franja litoral; 6a foto: xalets en primera línia.

Enllaços d'interés:
-Resum de la carta d'Alborg, document signat pels europeus per a l'implantació de ciutats sostenibles. açí
-Document de l'Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya sobre la sostenibilitat al 2007. açí
-Document del Conveni Europeu del Paisatge. açí